Vilanova de Meià, un petit tresor de la Noguera
Vilanova de Meià - font del Banc de la Paciència - font de l’Hedra - rentadors de carbó - ermita de Meià
Dificultat
Distància: 16 km
Desnivell: 240 m
Durada: 1 h 45 min, sense parades
-
Tren ▼
L’estació de la Renfe més propera és a Tàrrega, a 46 km( 902 24 02 02 -| www.renfe.es)
-
Cotxe ▼
Per l’A-2 (sortida 517), preneu l’L-303 fins a Agramunt, la C-14 fins a Artesa de Segre, l’L-512 i desviament a l’esquerra per l’LP-9132 fins a Vilanova de Meià
-
Autobús ▼
Hi ha servei regular amb l’empresa Alsina Graells des de Lleida fins a Artesa de Segre ( 973 40 02 55 www.alsa.es)
La fita d’aquesta ruta és assolir el cim del puig de Meià, just a sobre de l’emplaçament actual de Vilanova de Meià. Fent una mica d’història, cal explicar que en l’època medieval Vilanova s’alçava al voltant del seu castell, al puig de Meià, però la pesta i la destrucció del castell l’any 1395 a mans del comte de Foix van fer que els vilanovins refessin de nou les seves cases just a sota del puig, on hi ha l’actual poble. El nostre passeig surt de l’encreuament amb la carretera de Santa Maria de Meià, on podem trobar aparcament. Travessem el poble i, tot prenent la carretera del Pas Nou, anem seguint el curs del riu Boix. Aviat trobem la font del Banc de la Paciència i, més endavant, la font de l’Hedra: som en un terreny càrstic molt favorable a la formació de coves, avencs, fonts i brolladors. Es diu que algunes aigües tenen propietats curatives, i la tradició explica que a la vall de Meià, per guarir la tos ferina o tos de gos, cal beure durant una novena (nou dies) aigua de nou fonts diferents, i que al final del “tractament”, la tos desapareix. Pedalant entre aquestes aigües salutíferes ens vénen a la memòria aquests versos: “Tan bona que és l’aigua/ d’allà del Pas Nou!/ la tendra mongeta,/ la trumfa i la col”, cantats a les caramelles l’any 1934. Anem seguint la carretera, amb l’imponent Roca dels Arçs davant nostre. Aquestes parets han esdevingut un autèntic referent en el món de l’escalada. El bon clima i l’excel·lent qualitat de la roca atrau escaladors d’arreu del món al llarg de l’any.
Antics rentadors de carbó
Al km 3,4 de la ruta, cal prendre, a sobre d’un giravolt molt tancat, un desviament a l’esquerra per arribar-nos a uns antics rentadors de carbó. Tornem de nou a la carretera fins a trobar un trencall que ens indica el camí de l’ermita: alzinar, boix, garric i moltes plantes aromàtiques creixen en aquest sòl calcari. També és terra d’escurçons, temps enrere molt preuats a la Coma, en especial pels pastors. Diuen que antigament, per curar la picada d’escurçó, s’havia d’untar la zona afectada amb oli d’escurçó, perquè “lo verí mata el verí”. Calia, doncs, agafar un escurçó viu —tasca molt perillosa!— i ofegar-lo en un litre d’oli: vet aquí l’antídot. És millor no trobar-se’n, d’escurçons, i encara menys si hem d’estar pendents del paisatge que ens envolta: la presència de les parets del Montsec es va tornant cada cop més imponent. Cal observar bé el cel per saber quin temps farà: “La broma al Montsec, aigua per barret”, o bé “la broma a la Roca Alta, aigua sins falta”. La indicació d’un darrer trencall ens portarà entre camps de conreu i petits alzinars al cim del puig de Meià, on trobem l’ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià, un edifici romànic del segle XI. Al costat hi ha l’antiga casa de l’ermità, condicionada actualment com a refugi de muntanya. El retorn el farem pel mateix itinerari, ara toca gaudir de la baixada.
Aquesta ruta va ser publicada al número 128 del DESCOBRIR.
Consell Comarcal de la Noguera Pg. Àngel Guimerà, 28-30. Balaguer - 973 44 89 33 - www.ccnoguera.cat
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.