Vorejant les aigües de Formentera

Les aigües de l’estany des Peix són tan calmes que, quan el sol hi toca, formen un gran espill. Comencem el recorregut gaudint de la panoràmica i resseguint la llacuna des de la cruïlla de la carretera de la Savina amb la de Portossalè. Agafem la pista de la dreta que discorre paral·lela a les aigües. Després d’uns 800 metres connectem amb el camí de sa Pedrera, seguint les indicacions que condueixen cap a can Marroig. Deixem l’estany i voregem, ara, la costa fins arribar a la punta de sa Pedrera. En una cruïlla de camins ens trobem uns panells que indiquen l’entrada a la zona de la Reserva del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera. Prenem el sender de la dreta i a l’esquerra deixem el camí de can Marroig, que haurem d’agafar una mica més tard. Per les carenes més altes Arribem a la punta de sa Pedrera, formes estranyes de la costa esquerpa formen una mena de desert de pedra, d’aire lunar. Ens apropem a la vora de tallats des d’on s’entreveuen diverses coves semisubmarines. Travessem el terreny erm, desproveït de plantes, i retornem a la cruïlla del mas de can Marroig. Voregem el casalici i continuem entre pinedes i prats completament oberts. Seguim els senyals indicatius que ens condueixen fins a la torre de la Gavina per un camí de terra que surt cap a la dreta. La fortificació, que sobresurt en mig del no-res, fou construïda durant la segona meitat del segle XVIII per garantir la seguretat i repel·lir, com no, els atacs dels corsaris. Situada ben a la vora del penya-segat, és un edifici de planta circular. A l’altura del segon nivell es troba la porta d’entrada, a fi de fer-hi més difícil l’accés. Al seu voltant, s’hi ha construït un petit mur de pedra seca. Val la pena d’asseure-s’hi per descansar i contemplar el paisatge mentre alguna sargantana s’esmuny cuita-corrents entre les escletxes de les pedres. De tornada només caldrà refer el camí.