Anuncia't al Descobrir
Amb el solstici d’estiu arriba la nit de Sant Joan, una festa d’orígens pagans que se celebra de diferents maneres arreu dels Països Catalans, però sempre amb el foc com a protagonista. Torxes, troncs, falles de gegants, l’Eth Haro aranès o fogueres de mobles vells per festejar la que també es coneix com a Nit de les Bruixes o del Ros. Aquestes són les propostes de Descobrir.cat. Per cert, si sou uns cuinetes, us convidem a consultar a Cuina.cat la recepta de la coca de Sant Joan i aquesta galeria d'imatges del dolç que corona la nit més curta de l'any.
Encesa de la flama al cim del Canigó
22 i 23 de juny / CATALUNYA DEL NORD
El viatge de la llum del Canigó
La Flama del Canigó és una manifestació cultural i identitària que aquest 2015 arriba als 50 anys. Com mana la tradició, un grup de joves agafarà el dia 22 la flama, que des de 1955 crema al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà, per portar-la al Canigó. L’endemà, a trenc d’alba i després d’haver passat la nit vetllant el foc, diverses persones descendiran del cim i, per relleus, portaran la flama a uns 400 municipis dels Països Catalans, una flama que servirà per encendre les fogueres de Sant Joan.
Coca de crema de Sant Joan
17 de juny / PALLARS JUSSÀ
La Pobla enceta el temps de falles
El descens de torxes a la Pobla de Segur coincideix amb la festa de la patrona del poble, la Mare de Déu de Ribera. Nens i pubilles esperen els fallaires amb flors, coca i vi. Després de l'ofrena de flors a la Mare de Déu, es balla entorn del foc.
Els nanos i els gegants de Vinaròs
Del 22 de juny al 2 de juliol / BAIX MAESTRAT
Fires i Festes de Sant Joan i Sant Pere
L'arribada de l'estiu marca el calendari festiu de Vinaròs. Coincidint amb les celebracions de Sant Joan i Sant Pere, el municipi celebra les seves festes patronals, una festivitat que es remunta a l'any 1686, quan el rei Carles II va concedir un privilegi a la vila perquè celebrés aquestes festes locals, que han arribat fins als nostres dies.

Al llarg de tota la setmana es combinen els actes religiosos i laics, conformant un programa pensat per a tots els gustos i públics. Àpats populars, espectacles de bous i pirotècnics, concerts de música clàssica, la cercavila de gegants i gegantons o el castell de focs que es llança l'últim dia des de la platja són exemples d'un programa d'actes ple d'activitats culturals, gastronòmiques, esportives i infantils.
Fogueres Alacant
© Bruno Zaragoza
Del 20 al 24 de juny / ALACANTÍ
Alacant fa el foc més picant
A Alacant, la ciutat és art i foc per Sant Joan. Al municipi, s'hi planten unes 200 falles, uns gegants fets de cartró i fusta que, com les Falles de Sant Josep, també tenen un component satíric. Es cremen el dia 24 amb petards de mascletada, però abans es fan desfilades, ofrenes de flors i cercaviles. Després de la crema, la festa acaba a la platja del Postiguet amb castells de focs.
Foguera de Sant Joan de Ciutat Vella
23 de juny / BARCELONA
La nit més màgica a Barcelona
Les Bacanals de Barcelona: de revetlla a Sants-Montjuïc
La revetlla de Sant Joan coincideix amb la festa major de la Marina del Port, conegudes com Bacanals de Barcelona. Entre el 22 i el 25 de juny, la plaça de la Marina de Sants i els seus voltants es tenyeixen de festa, música, gastronomia, espectacles, correfocs i activitats familiars. Els Diables del Port encendran la foguera de Sant Joan, tot donant pas al sopar i al ball de revetlla amb orquestra. Consulta totes les activitats al programa de la festa. 

Festa d'estiu a la Colònia Castells
El districte de les Corts de Barcelona acull durant la nit de Sant Joan diverses revetlles a tots els seus barris. A l'avinguda de Sant Ramon Nonat, l'Associació de Veïns de Sant Ramon organitza un sopar i un ball. Una mica més avall, entre la Travessera de les Corts i el carrer de Felipe de Paz, l'Associació de Veïns del Camp Nou organitza un sopar popular amb animació musical. A les 21 h es rebrà la Flama del Canigó a la plaça de la Concòrdia, a la cruïlla dels carrers de Gandesa i d'Europa, on se celebrarà la Nit de Foc. 

Fogueres i revetlles a Sant Martí
El districte barceloní de Sant Martí es manté despert tota la nit de Sant Joan. Tres fogueres cremaran a l'antic Manchester català: una a la confluència de la Rambla del Poblenou amb el carrer Taulat; una altra a l'avinguda Meridiana (entre els carrers Corunya i Aragó), i una tercera a la cantonada dels carrers Bilbao i Concili de Trento. A més, a diferents punts del districte se celebraran revetlles, com al Parc del Centre del Poblenou, al Parc de Sant Martí o als Jardins del Clot de la Mel. Consulteu al web de l'Ajuntament de Barcelona el llistat complet de revetlles.

La Flama arriba a Ciutat Vella
La Flama del Canigó arribarà a Barcelona per Ciutat Vella. A les 18 h, una festa que comptarà amb la presència de l'Àliga i dels gegants de la ciutat rebrà la flama a la plaça de Sant Jaume. Una gran tronada pirotècnica tancarà la festa de benvinguda i marcarà el tret de sortida del recorregut que anirà a encendre les diferents fogueres de la ciutat. Qui vulgui continuar la festa al districte, s'haurà de traslladar a la Barceloneta, on hi haurà una foguera i diversos concerts fins ben entrada la matinada.
Sant Joan a Ciutadella
Del 20 al 25 de juny / MENORCA
Entre cavalls a Ciutadella
Quan arriba el mes de juny, Ciutadella es prepara per celebrar la que és, probablement, la festa més emblemàtica del municipi, la dedicada a Sant Joan. Té els seus orígens al segle XV, quan els membres de l’Obreria de Sant Joan Baptista muntaven dalt dels seus cavalls i vestits de clergues, nobles, artesans i pagesos, en representació dels diferents estaments de la societat, pelegrinaven fins a una ermita propera per honrar el seu patró. Cada un d’ells tenia un paper determinat en el pelegrinatge i la posterior festa, que se celebrava pels carrers del municipi. Amb el pas dels anys, els membres de la confraria han esdevingut els actuals caixers, encarregats de muntar i conduir els cavalls amb mestria perquè, a ritme de cabrioles i equilibrismes, s’obrin pas entre la multitud fervent.

Fogueres de revetlla
La vigília de Sant Joan, el fabioler dóna el tret de sortida tot fent sonar el flabiol. Des d’aquest moment, les cercaviles se succeiran, desfilant primer els genets menys experimentats i, a continuació, els veterans, ambdós grups d’origen pagès. La cercavila es va engrossint i acaba a la plaça del Born, on comença el primer caragol, una cavalcada que es fa donant voltes sobre un mateix punt i que es realitza al ritme dels ‘jaleos’, un tipus de sarsuela que ha acabat donant el nom a aquest moment de la festa. Els protagonistes dels ‘jaleos’ són els corsers i els cavallers, que escenifiquen un ritual de seducció en què els cavalls s’encaren a les portes de les cases de les noies joves, des d’on partiran cap al convent de Santa Clara, on es clou la cavalcada. Mentrestant, a la plaça té lloc una guerra d’avellanes buides. Al vespre, les campanades de l’església donaran el tret de sortida a la nit de Sant Joan, moment en què s’encendran les fogueres i començarà la tradicional revetlla.

Després de Sant Joan
El dia següent, la festa continua a Ciutadella. Des de les 8 h, el fabioler ja s’està preparat per continuar escrupolosament amb els protocols. El caragol de Santa Clara anirà seguit de diferents jocs que se celebren al Pla de Baixamar i a la plaça del Born: els jocs de l’ensortilla i de córrer abraçats i les corregudes de ses voltes. Després dels jocs, se celebra la missa dels caixers, un dels actes centrals de la festa, que té lloc a l’església del municipi. Acabats els jocs i la missa, es fa un nou caragol a Santa Clara i els caixers i cavallers es dirigeixen cap a casa del caixer senyor, on se celebra l’últim acte de la festa, un berenar que acaba amb les paraules rituals: “Fins l’any que ve, si Déu ho vol”.
Foguera
23 de juny / ANOIA
Revetlla de Sant Joan d'Igualada
La revetlla de Sant Joan d'Igualada és una de les més destacades del país. La festa s'enceta amb l'arribada de la Flama del Canigó a la plaça de l'Ajuntament, que porta el foc encès i amb el qual s’encendran les fogueres de la ciutat i de la resta de la comarca. Després que els Moixiganguers (la colla castellera d'Igualada) retin homenatge a la Flama tot aixecant un espadat, es llegeix el manifest i es reparteix el foc. Un bon sopar popular servirà per agafar forces, ja que tot seguit els diables del municipi faran córrer i saltar a tot el públic amb un correfoc que començarà a les 23 h per la plaça de Sant Miquel i continuarà pels carrers de la vora. La festa acabarà amb un seguit de concerts de revetlla fins ben entrada la matinada.
Foguera de Sant Joan d'Isil
23 de juny / PALLARS SOBIRÀ
Falles de Sant Joan d'Isil
La festa més emblemàtica del Pallars Sobirà, la de les Falles, està dedicada al culte al foc i es reconeix com a festa d’interès nacional. A la revetlla de Sant Joan, al bell mig de la plaça d'Isil, hi ha plantada la falla gran, l'encesa de la qual és el senyal que esperen els fallaires per iniciar el descens des del Faro, on van plantar les falles dies abans. Després de la baixada amb els troncs encesos durant gairebé una hora, els fallaires arriben a la porta de la vila, on les fadrines els esperen amb vi, coca i una ramet de flors. Des d'allà, i amb la melodia de la Marxa dels Fallaires de fons, recorren el poble aclamats per la gent fins arribar a la plaça Major, on llancen totes les falles creant una gran foguera al voltant de la qual ballen danses tradicionals fins a la sortida dels primers rajos de sol.
Cremada d'eth Haro a Les
23 de juny / VALL D'ARAN
Festa d'eth Haro i d'eth Taro
Durant la revetlla de Sant Joan, les poblacions araneses de Les i Arties mantenen viu un costum mil·lenari que està relacionat amb els ritus de purificació propis del solstici d’estiu, la Crema del Taro i de l’Haro. Es tracta d’un costum vinculat a antigues pràctiques i tradicions ancestrals celtes, molt arrelat a ambdues poblacions, que s’ha convertit en tot un símbol per a la identitat aranesa.

La festa consisteix en l’encesa d’un avet de grans dimensions que pot fer més de 8 metres d’alçada, el ‘taro’ o ‘haro’, que prèviament ha estat col·locat en una plaça cèntrica del municipi. Totes les activitats programades per a la revetlla tenen lloc al voltant d’aquest avet que crema al bell mig de la plaça.

Hèsta d'eth Haro de Les. A Les, la de l’haro és el punt de partida de les festes patronals. Les celebracions arrenquen a les 22 h del 23 de juny, quan un grup de persones s’apleguen a la plaça de l’Haro per tal de rebre la imatge de Sant Joan, que és duta en processó fins a la plaça. Un cop allà, el capellà beneeix l’haro i, tot seguit, li cala foc. A continuació, entren els encarregats de fer cremar les ‘halhes’, uns bocins d’escorça de cirerer que s’encenen amb el foc de l’haro i que es fan voltar descrivint cercles damunt del cap. Tant la crema de l’haro com de les ‘halhes’ tenen una simbologia relacionada amb la purificació.

Hèsta d'eth Taro d’Arties. Durant la nit del 23 de juny, els vilatans s’apleguen davant del ‘taro’ per cantar i ballar cançons araneses. Just abans de la mitjanit i al crit de “taro húec”, que en aranès significa ‘foc al taro’, els joves encenen el tronc i el fan caure a terra per arrossegar-lo fins a la casa de l’alcalde mentre hi salten per sobre. Quan ja porta una estona cremant, se’l fa caure a terra i mitjançant unes cordes se’l passeja per cada carrer del municipi, tot saltant per damunt de les flames, fins arribar a l’ajuntament. A Arties es té la creença que les cendres escampades durant aquesta festa ajuden a allunyar els ‘erulets’ o mals esperits.
Falles d'Alins
23 de juny / PALLARS SOBIRÀ
Baixada de torxes d'Alins
Fa gairebé vint anys que es va reprendre la tradició de la baixada de falles d’Alins el dia de la revetlla de Sant Joan. A les 23 h del dia 23, les campanes de l'església repiquen cridant tothom que vulgui baixar una torxa (unes falles petites que es compren a la plaça). La falla major es planta uns dies abans de la festa en un dels extrems de la plaça per ser cremada durant la revetlla. Després d’un bon sopar a la plaça Major, els fallaires inicien el camí fins a l’ermita de Sant Quirc (a uns deu minuts), on s’encenen totes les torxes sota la llum dels focs artificials. A la tornada, un cop arribats al poble, deixen la seva torxa damunt de la falla major perquè s'encengui. Mentre crema, comença el ball típic de festa major acompanyat de coca i vi.
Nit de foc a Tarragona
23 i 24 de juny | TARRAGONÈS
Tarragona encén fogueres
La capital tarragonina festeja l’arribada de l’estiu amb música, coques dolces de fruita confitada, moscatell i cava. Com a ciutat amant de la pirotència, els petards no hi falten. Un gran espectacle de tronades i focs inaugura la nit més llarga de l'any, que s’omple també de fogueres i de festa fins ben entrada la matinada.
Foguera de Sant Joan a Gandia
23 de juny / SAFOR
Foc i aigua a Gandia
La capital de la comarca de la Safor celebra la revetlla de Sant Joan a la vora del mar, on s’instal·len les diverses fogueres la nit més curta de l’any, també coneguda com la Nit del Ros al País Valencià. Els gandians són convidats per l’Ajuntament a afegir llenya a la foguera consistorial, situada a la platja Nord, o a preparar els seus propis focs. Al llarg de la nit, els assistents salten fogueres i onades i es banyen en les aigües d’aquest tros de Mediterrani.
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació