Canillo amb nens: el Pont Tibetà i la recerca del Tamarro Nilo

Vistes de vertigen que et tallen l'alè, camins on habiten éssers màgics i rutes sorprenents. Ens escapem a Canillo, el cor d'Andorra, un terreny de joc espectacular per a tota la família on la natura ens deixa amb la boca oberta.

"Mama, jo vull trobar el Tamarro!", diu la Tanit quan li expliquem que aquest cap de setmana anem de Territori menut a Canillo. Se'ns gira feina. Arribem a l'Hotel l'Ermita, al poble de Meritxell, on ens rep en Jean-Philippe, que ens fa sentir part de la família des del minut u. És un d'aquells llocs amb caliu, ideal per anar-hi amb nens, sobretot perquè just a sota hi ha un parc que és la seva perdició. Abans de sopar a l'Era del Rossell, al costat de l'hotel, fem una volta pel santuari. Descobrim que l'antiga església de Santa Maria de Meritxell és d'origen romànic i que es va cremar l'any 1972; ara la veiem com una ermita supervivent i reconstruïda, que contrasta amb el nou santuari, ideat per Ricard Bofill. En Roc es mira l'edifici modern, amb aquells arcs de pedra i pissarra, i deixa anar: "Mama, aquesta església sembla un castell, segur que té passadissos secrets!". La Tanit, en canvi, està més pendent de si entre les columnes hi apareixerà algun tamarro.

Un pont vertiginós

Dissabte ens espera un dels plats forts del cap de setmana: el Pont Tibetà de Canillo. Ni més ni menys que 603 metres de llargada a 153 metres d'altura; el segon pont tibetà més llarg d'Europa! "La mama s'ha quedat paralitzada, no pot creuar", anuncia en Roc. I exactament així és: el vertigen m'impedeix fer ni un sol pas. Ells, en canvi, s'hi llancen sense cap tipus de por. Al mig del pont, topen amb una noia equipada amb arnesos que farà pònting. "Però papa, per què es tirarà pel pont?", pregunta en Roc estranyadíssim. Llavors toca fer-li classe ràpida de què són els esports de risc.

Trobem el Tamarro Nilo

Amb l'adrenalina pels núvols, la següent parada és el mirador del Roc del Quer, una plataforma que sobresurt al buit i que acaba amb la figura d'un pensador. Si al santuari de Meritxell en Roc ja volia escalar per les parets de pedra, aquí la seva ànima de cabra salvatge es desperta del tot; es passa l'estona mirant les roques i buscant per quina paret podria grimpar. La Tanit segueix buscant el seu Tamarro fins que, per fi, arriba el moment. Trobem en Nilo, el Tamarro de Canillo, en un entorn incomparable, amb unes vistes brutals. Seguint la tradició d'aquest món màgic i de les seves portes d'entrada, sabem que se'ls hi han de posar pedres i pinyes perquè puguin funcionar i fer la seva tasca de protecció de la natura. La Tanit ho té claríssim: en recull un bon grapat i les va tirant, una per una, pel forat que el Tamarro té amagat just a l'esquena.

Un molí sorprenent

Amb l'emoció del Tamarro trobat, dinem a El Racó del Simó i la decisió és un encert absolut. Tot i que només fa un any i mig que està obert, ja s'ha posicionat com un dels millors restaurants del poble. Quines delícies! En acabat, fem una volta per Canillo i descobrim Cal Federico, un antic molí fariner que s'acaba de recuperar i que ara acull una botiga preciosa de productes andorrans. L'Elena ens explica que en Federico va instal·lar-se a Canillo l'any 42 i va tenir la visió de fer aquest molí. Entre prestatges descobrim la mel d'Autèntic, els embotits de Cal Jordi, els formatges de pastor i una bona selecció de vins andorrans, entre molts altres productes. Acabem el dia a Blot, una hamburgueseria d'estètica vikinga que deixa els nens fascinats amb les destrals i els escuts, mentre devoren unes hamburgueses.

Un toll i un camí ple de bolets

Diumenge ens llevem amb ganes de bosc i la Tanit vol trobar un altre Tamarro. Comencem la jornada anant a buscar el Toll del Bullidor. El caminet comença a les Molleres; són 800 metres fàcils que van paral·lels al riu Valira i que desemboquen en un salt d'aigua espectacular. "Mama, sí que sembla que bulli!", exclama en Roc quan veu la força amb què cau l'aigua entre les roques. La Tanit s'ho mira molt seriosa i sentencia: "S'acabarà l'aigua si va tan ràpid".

La següent i última parada és una de les famoses rutes Macarulla que hi ha a Andorra. 'On són els bolets?' és un itinerari circular de 3,7 km que gira al voltant del món dels fongs. A través de diferents propostes, els nens caminen amb més ganes que mai mentre fan activitats com saltar sobre uns rovellons gegants de fusta o entrar dins d'un cep enorme. L'entorn dona per a tant que acabem allargant la ruta jugant al tres en ratlla, fent partides al pica paret i jugant a fet i amagar entre els arbres. "Trobarem un altre Tamarro?", diu la Tanit. Per a això haurem de tornar a les altres parròquies d'Andorra, cadascuna en té un. Se'ns gira més feina!