El Parc de la Timba, mirador natural de Cervelló
“Anem a llençar-ho a la timba”, deien aquells que durant la dècada dels anys seixanta del segle passat construïen les cases al carrer de la Resclosa de Cervelló. Estimbar la runa al precipici va esdevenir habitual entre la població i aviat aquell barranc va convertir-se en la Timba. Han anat passant els anys i aquella timba és avui un magnífic espai verd públic que connecta el municipi de Cervelló amb la imponent serra de l’Ordal.
“La Timba ha passat de ser un espai de runa a un espai d’ús social”, assegura Jaume Campos, tècnic de Parcs de l’AMB. El parc disposa de diferents zones mirador que ressegueixen el curs de la riera, i que regalen als ulls el paisatge verd dels pins i alzines dels boscos de l’Ordal. També hi ha dues zones lúdiques: una amb jocs de mobilitat per a la gent gran i taules de ping-pong, i l’altra amb jocs per als més menuts. I una Jugatecambiental, un espai lúdic que organitza activitats perquè les famílies comparteixin estones de joc i experimentació tot descobrint els valors mediambientals dels parcs metropolitans.
Segurament tots aquells que es deixin seduir pel passeig i la contemplació pel parc coincidiran en què si una cosa crida l’atenció per damunt de tot, aquesta és el verd intens. Aquest color potencia la biodiversitat, apaivaga les altes temperatures i afavoreix el cicle de l’aigua, un element estretament lligat al parc. “Encara que ara es trobi seca, la riera pot arribar a portar molta aigua”, afirma Jaume Campos. En són testimoni les restes dels antics molins hidràulics que s’albiren des de les diferents zones miradors.
Un parc amb història
Abans de la Guerra Civil,el que avui és el parc de la Timba era una de les vinyes de Ca n’Esteve. Acabada la guerra, els ceps es van abandonar donant lloc a un bosquet abans de convertir-se en abocador de runa. La història ha deixat petjada en aquell indret, com també ho ha fet en l’entorn. Si abans parlàvem de molins hidràulics, ara ho fem de castells medievals. Des del mirador del parc s’identifica al capdamunt de la muntanya el castell de Cervelló, la primera referència del qual data de l’any 904 i que ofereix una vista privilegiada a la vall del Llobregat i el camí cap al Penedès. Completen els elements històrics que envolten el parc de la Timba les mines, avui en desús, de les quals s’extreien pirita i calcita, entre altres minerals. De fet, diuen els cervellonencs més grans que sota la Timba van quedar sepultades antigues mines de terra negra.
