‘El Paral·lel, 1894-1939’

Si passegeu pel Paral·lel, a la cantonada amb el carrer Nou de la Rambla hi veureu una plaça amb una font coronada amb l’estàtua d’una jove que ofereix violetes. És la plaça de Raquel Meller, una de les grans actrius del Paral·lel de la primeria meitat del segle XX. L’any 1911 va debutar al Teatre Arnau i va fer populars cançons com La Violetera (d’aquí el tema de l’estàtua de la font). Meller va transformar la percepció del cuplet com a gènere de segona categoria. Lletristes i intel·lectuals van començar a escriure cançons per a la nova estrella del Paral·lel, que va triomfar a París, l’Argentina i Xile. Joaquim Sorolla va pintar un retrat d’aquesta artista, que fins i tot va protagonitzar una portada de la revista Time l’any 1926. Aquesta és una de les petites grans històries que es repassen en la mostra ‘El Paral·lel, 1894-1939’.

L’exposició, que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània del 26 octubre al 24 febrer, explica com sorgeix l’àrea d’espectacles de l’avinguda del Paral·lel i allò que s’hi esdevé durant més de 40 anys. El que succeeix al Paral·lel des de finals del XIX fins al 1939 —acabada la guerra— és comparable a l’auge artístic que van viure barris com Montmartre a París o Broadway a Nova York.