'Tripulacions. La gent de bord de les barques de pesca'
Del 21 de febrer de 2013 al 7 d'abril de 2013
- Barcelona (Barcelonès)
Si vols conèixer quins membres componen una tripulació i quines feines es fan en un vaixell de pesca, pots visitar aquesta exposició al Museu Marítim de Barcelona. La mostra t'ensenyarà com és avui l’ofici de pescador, tot oferint una visió actualitzada del sector.
Des de Portbou fins a Alcanar, els pescadors catalans d’avui són hereus d’un ofici ancestral. Els hem vist treballar tota la vida a les nostres costes, solcant les onades en els típics llaguts. L’ofici de pescador ha canviat molt en l’últim segle. Cap a la dècada dels anys trenta, el motor dièsel va substituir el vent i el rem. Des de l’arribada del petroli, les embarcacions de pesca tradicionals, com les palangreres, els sardinals o els caros, han anat en declivi. El tràfec dels calafats i els mestres d’aixa, oficis lligats a la construcció d’embarcacions de pesca, s’ha apagat. Les mestrances, petites factories a peu de platja dedicades a la construcció d’embarcacions, han desaparegut del litoral català. Les més famoses eren les de Sant Carles de la Ràpita, Calafell, Vilanova, Badalona, Blanes, Palamós i Roses, cadascuna especialitzada en un tipus concret d’embarcació. Les tripulacions feinejaven sense descans en aquestes barques i coneixien els arts de pesca com el palmell de la seva mà. Les nanses, les teranyines, les soltes, els tresmalls i els palangres. Ho aprenien dels avis o dels pares, i ho ensenyaven als fills. Era una feina dura, de subsistència, i exigia una gran experiència.
Amb les millores del transport per carretera i l’arribada del ferrocarril, a la primeria dels anys vint, es va començar a transportar peix a poblacions d’interior, fet que va motivar els pescadors a perfeccionar els arts i augmentar les captures. Per aquelles dates, a la llotja de Barcelona se centralitzava el comerç de peix i també se’n fixava el preu. Després de la guerra, les condicions de vida dels pescadors van anar millorant lentament, fins a arribar als nostres dies.
La feina a la coberta continua sent dura, però ara tenen l’ajuda del GPS, la ràdio, el sonar i els motors que remolquen les xarxes i recullen el peix. De la venda al detall hem passat a la captura de més de 32.000 tones de peix cada any. 1.350 vaixells de pesca salpen diàriament dels ports catalans, i entre els seus tripulants encara hi trobem els fills d’aquelles nissagues de pescadors.
Des de Portbou fins a Alcanar, els pescadors catalans d’avui són hereus d’un ofici ancestral. Els hem vist treballar tota la vida a les nostres costes, solcant les onades en els típics llaguts. L’ofici de pescador ha canviat molt en l’últim segle. Cap a la dècada dels anys trenta, el motor dièsel va substituir el vent i el rem. Des de l’arribada del petroli, les embarcacions de pesca tradicionals, com les palangreres, els sardinals o els caros, han anat en declivi. El tràfec dels calafats i els mestres d’aixa, oficis lligats a la construcció d’embarcacions de pesca, s’ha apagat. Les mestrances, petites factories a peu de platja dedicades a la construcció d’embarcacions, han desaparegut del litoral català. Les més famoses eren les de Sant Carles de la Ràpita, Calafell, Vilanova, Badalona, Blanes, Palamós i Roses, cadascuna especialitzada en un tipus concret d’embarcació. Les tripulacions feinejaven sense descans en aquestes barques i coneixien els arts de pesca com el palmell de la seva mà. Les nanses, les teranyines, les soltes, els tresmalls i els palangres. Ho aprenien dels avis o dels pares, i ho ensenyaven als fills. Era una feina dura, de subsistència, i exigia una gran experiència.
Amb les millores del transport per carretera i l’arribada del ferrocarril, a la primeria dels anys vint, es va començar a transportar peix a poblacions d’interior, fet que va motivar els pescadors a perfeccionar els arts i augmentar les captures. Per aquelles dates, a la llotja de Barcelona se centralitzava el comerç de peix i també se’n fixava el preu. Després de la guerra, les condicions de vida dels pescadors van anar millorant lentament, fins a arribar als nostres dies.
La feina a la coberta continua sent dura, però ara tenen l’ajuda del GPS, la ràdio, el sonar i els motors que remolquen les xarxes i recullen el peix. De la venda al detall hem passat a la captura de més de 32.000 tones de peix cada any. 1.350 vaixells de pesca salpen diàriament dels ports catalans, i entre els seus tripulants encara hi trobem els fills d’aquelles nissagues de pescadors.
Sobre l'activitat
Preu: A consultar
