Arrelats als parcs de l'AMB

Més de 290.000 metres quadrats de massa forestal acumulada. Més de 25.000 arbres plantats. Gairebé 300 exemplars considerats singulars. Una trentena de protegits. Aquest és el tresor verd de la xarxa de parcs metropolitans que l’AMB gestiona perquè els beneficis mediambientals i socials s’estenguin al màxim de ciutadans. Els arbres donen cos a cada parc i n’ordenen les àrees dissenyades, i en funció de com estan plantats ofereixen un benefici extra: si estan alineats marquen i acompanyen el camí dels passejants, si estan agrupats generen les sempre agradables ombres a l’estiu i si estan ubicats als perímetres dels parcs contribueixen a reduir el soroll al seu interior. Proveu de convertir aquesta teoria en un joc la propera vegada que camineu per un parc urbà amb la mainada, a qui també podeu mostrar els exemplars més curiosos. N’hi ha molts que conviden a badar i que estan senyalitzats fins i tot amb codis QR, com el Drac del Parc de Can Solei i Ca l’Arnús de Badalona, un espectacular margalló que ha necessitat ser ancorat al sòl; o els 'Ginkgo bilob'a del Jardí Botànic Històric de Barcelona; o els xiprers d’aigua que viuen dins el llac del parc de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat, i que a la tardor es pinten amb tons vermellosos, no gaire lluny d’on a la primavera floreix una 'Erythrina caffra'. Tots són arbres que reben atencions úniques. Amb una intervenció necessària mínima, l’experiència ha demostrat que s’eviten danys als arbres i riscos als usuaris i s’aconsegueix que els exemplars madurin de la manera més correcta per aportar riquesa natural i espiritual, tal i com defensen moltes cultures i religions arreu del món.

Exploradors de parcs
Amb bon calçat i sense presses es poden anar col·leccionant els itineraris botànics que descobreixen la vegetació que hi viu mentre es fa un agradable passeig. En un dels parcs històrics, el de Can Mercader, és obligat fer una reverència als 140 plataners plantats l’any 1866 en fileres i grups, que han estat declarats arbres d’interès local. També crida l’atenció el pebrer bord, especialment per les drupes, aquelles boletes de color rosa que sí, és cert, es poden consumir però en petites quantitats, perquè són lleugerament tòxiques. El fals pebrer és una espècie tan americana com la washingtònia, representada aquí amb una trentena d’exemplars arribats als anys 40 que ara s’enfilen orgulloses, esveltes i sense competidor possible, deixant-nos rendits als seus peus