Crema del Taro i de l’Haro

Durant la revetlla de Sant Joan, les poblacions araneses de Les i Arties mantenen viu un costum mil·lenari que està relacionat amb els ritus de purificació propis del solstici d'estiu, la Crema del Taro i de l'Haro. Es tracta d'un costum molt arrelat a ambdues poblacions, el qual s'ha convertit en tot un símbol per a la identitat aranesa, vinculada a antigues pràctiques i tradicions ancestrals celtes.

La festa consisteix en l'encesa d'un avet de grans dimensions que pot fer més de 8 metres d'alçada, el 'taro' o 'haro', que prèviament ha estat col·locat en una plaça cèntrica del municipi. Totes les activitats programades per a la revetlla de Sant Joan, tenen lloc al voltant d'aquest avet que crema al bell mig de cada plaça.

Hèsta deth Haro de Les A Les, la de l'haro és el punt de partida de les seves festes patronals. Les celebracions arrenquen a les deu de la nit del 23 de juny, quan un grup de persones s'apleguen a la plaça de l'Haro per tal de rebre la imatge de Sant Joan, que és duta en processó fins a la plaça. Un cop allà, el capellà beneeix l'haro i, tot seguit, li cala foc. A continuació entren els encarregats de fer cremar les 'halhes', uns bocins d'escorça de cirerer que s'encenen amb el foc de l'haro i que es fan voltar descrivint cercles damunt del cap. Tant la crema de l'haro com de les 'halhes' tenen una simbologia relacionada amb la purificació.

Hèsta deth Taro d'Arties Durant la nit del 23 de juny, els vilatans s'apleguen davant del 'taro' per cantar i ballar cançons araneses. Just abans de la mitjanit i al crit de “taro húec”, que en aranès significa “foc al taro”, els joves encenen el tronc i el fan caure a terra per arrossegar-lo fins a la casa de l'alcalde mentre hi salten per sobre. Quan ja porta una estona cremant, se'l fa caure a terra i mitjançant unes cordes se'l passeja per cada carrer del municipi, tot saltant per damunt de les flames, fins arribar a l'ajuntament. A Arties es té la creença que les cendres escampades durant aquesta festa ajuden a allunyar els 'erulets' o mals esperits.