Danses del Rei Moro
Durant els dies de Nadal, la majoria de municipis dediquen les seves festivitats als actes litúrgics tradicionals. Al municipi alacantí d’Agost, però, l’arribada del Nadal ve acompanyada d’una celebració poc habitual per aquestes dates, l’origen de la qual està a mig camí entre les fetes dels ajuntaments de farsa -unes celebracions que tenen l’objectiu de capgirar l’ordre polític establert- i les de Moros i Cristians. Es tracta de les Danses del Rei Moro, que, durant una setmana, omplen els carrers del municipi de música, balls, focs artificials i dolços.
Els actes festius arrenquen el 26 de desembre, encara que el gruix de la celebració es desenvolupa la nit del 27, quan té lloc la Nit dels Coets. En fer-se fosc, els 'danseros' i les balladores es congreguen al voltant de la Reina Mora i, acompanyats de la música de la dolçaina i el tabalet, protagonitzen una autèntica serenata d’exaltació de la bellesa femenina, tant de la Reina Mora com de la resta de dones presents. En acabar els cants, i després d’haver menjat uns dolços d’anís i carabassa acompanyats d’un vas de mistela, els assistents es preparen per a la Nit dels Coets. Ara toca que el Rei Moro, acompanyat de la comitiva dels 'danseros', es passegi pel nucli antic del municipi mentre els habitants li llancen coets i carretilles, els anomenats 'coets borratxos'.
El recorregut, que queda tenyit de pólvora, acaba a la plaça de l’Ajuntament, on els joves pengen corones de taronges dels balcons. L'endemà, dia dels Sants Innocents, és quan té lloc l’esperada Dansa del Rei Moro. La plaça de l’Ajuntament s’omple de gom a gom amb curiosos que esperen l’entrada d'aquests reis, que munten a cavall, vestits amb capa i turbant, i dansen al ritme de la 'taranina', una melodia tradicional pròpia del País Valencià. Els actes festius finalitzen l'1 de gener, quan té lloc la Guerra de les Quintes, una autèntica batalla campal protagonitzada pels més joves i en què les armes utilitzades són les anomenades 'paperades', uns farcells de paper carregats amb dolços i anissos. En acabar, els mateixos joves són els encarregats de pujar als balcons per recollir les corones de taronges que s’havien penjat la nit del 27 de desembre. Ho fan enmig d’una gran expectació.
