Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre
Riba-roja d’Ebre va esdevenir un important centre de producció d’oli de ginebre a l’època preindustrial, documentat ja des de principis del segle XVII. Ens ho explica la mostra de vitrina ‘Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre’. El municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels de Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec, espècie arbòria germana del ginebre comú (Juniperus communis), i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides. Aquestes propietats terapèutiques han motivat que l’oli de ginebre s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals. Així, tenim constància del seu ús d’antany com a ingredient d’ungüents aplicats a éssers humans afectats d’èczemes, berrugues i paràsits, però també com a part de cataplasmes emprats per tractar mals de pit, angines i refredats i, en forma d’infusió, com a remei contra trastorns digestius i nerviosos. En veterinària, la seva utilització més estesa, l’oli de ginebre rebia un ús tòpic per tractar ferides, ja que era un extraordinari desinfectant i cicatritzant i, a més, servia per eliminar paràsits intestinals i per combatre polls i paparres. Totes aquestes funcions i propietats de l’oli de ginebre van fer que Riba-roja d’Ebre n’esdevingués un important centre de producció, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l’època preindustrial. Documents de principis del segle XVII demostren ja l’existència d’un comerç consolidat, que, com tantes vegades en aquestes terres, trobava en el riu Ebre un dels seus principals aliats, ja que el producte podia viatjar fàcilment riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa. De tota manera, com que l’àmbit en el qual va ser més emprat és la veterinària, la principal ruta de comerç va ser cap al nord, vers les terres pirinenques, a través de les comarques de Lleida, ciutat on solien fer un alt. Transportat sobre rècules de rucs, mules i cavalls, els productors de Riba-roja arribaven fins a les grans zones de ramaderia del Pirineu per vendre als ramaders el seu preuat oli.
Aquesta mostra us parlarà de totes aquestes històries, d’aquest patrimoni etnogràfic del nostre passat. Documents antics i estris emprats per les cavalleries que transportaven l’oli de ginebre ens mostraran l’antiguitat de la seva comercialització. Altres eines tradicionals, una gran maqueta i ulleres de realitat virtual ens explicaran com es bastien i com eren els grans forns que esquitxen tot el territori municipal de Riba-roja d’Ebre. I diversos audiovisuals ens ensenyaran pas a pas com, a l’interior d’aquests forns i mitjançant processos de combustió en sec, la fusta de càdec es transformava en oli de ginebre. Però no tot és passat. La producció d’oli de ginebre encara és viva avui en dia. Així, un seguit de productes cosmètics i d’higiene personal ens mostraran que actualment l’oli de ginebre, després de tants segles de producció a Riba-roja d’Ebre, continua present a les nostres vides.
