Era Soca de Nadau 2012
Seguint una forta tradició familiar, els habitants de Les recorden un antic costum casolà en què els membres de la família es reunien al voltant de la xemeneia per suportar les fredes nits d’hivern. El foc, que es convertia en un preuat substitut de la calefacció a les llars dels Pirineus, s’encenia amb la soca d’un arbre, la part d’arbre que queda enterrada un cop s’ha talat. El fred va convertir la trobada en gairebé un ritual, en el que s’havia de controlar amb detall la velocitat de consum de la soca. Des de 1999, Les ha traslladat aquest sentit de col·lectivitat fora de les cases, per commemorar un costum que, avui en dia, encara té diverses interpretacions; el culte a la natura i al foc, el ritu de pas cap a l’any nou i l’amulet protector de la llar. Sigui com sigui, la crema del tronc obre el solstici d’hivern i ha estat l’origen del que més tard seria el tió de Nadal. Tant és així que a les cases encara es fa cagar la soca amb la versió aranesa del ‘caga-tió’.
Si voleu viure una vigília de Nadal amanida de tons aranesos i sota el motlle de la tradició, us podeu apropar a Les un cop baixi el sol.