Festes de Maig de Biar
Aquest municipi de l'Alt Vinalopó celebra la seva festa major el mes de maig, en honor de la Mare de Déu de Gràcia, patrona del municipi. Es tracta d'una de les festes de Moros i Cristians més antigues del País Valencià, que ha servit de referència per a les celebracions d'altres viles veïnes, com ara Villena i Beneixama.
El dia 9 per la nit cada comparsa, com s’anomenen els diferents grups dins dels bàndols moro i cristià, celebra un sopar en la tradicional nit de la olleta. Posteriorment, es fa una desfilada informal amb els festers sense els trages oficials, acompanyats de les bandes de música. En total, Biar compta amb set comparses diferents. Quatre de crisitanes, amb els Maseros, els Estudiants, els Blanquets i els Blavets, i tres de mores, amb els Moros Vells, els Moros Nous i els Moros Tariks.
El dia 10 es celebra l’Entrada, l’acte fester massiu que recorre els carrers del poble. Per la nit, un grup de gent va a buscar la imatge de la Mare de Déu al santuari situat dalt d'un turó per dur-la en romeria fins al municipi. Per tal d'acompanyar la comitiva, s'encenen fogueres als turons que envolten Biar, de tal manera que les muntanyes queden il·luminades, en un espectacle de foc impressionant. També es realitzen unes fogueres formant la imatge del “Ave María”.
El Ball dels Espies, celebrat el dia 11, és una de les celebracions més peculiars de Biar- Es tracta d’una antiga dansa dedicada a la Mahoma, un gegant que representa el profeta Mahoma, protagonitzada pels espies, uns personatges vestits de forma tradicional que representen l'espionatge que el bàndol moro va fer sobre la plaça cristiana abans de conquerir-la. El Ball dels Espies escenifica l'alegria dels vencedors sarraïns i és originari de Biar.
A més, durant els tres dies de festes es celebren els tradicionals actes festers, desfilades i embaixades, escenificació teatral de les negociacions i guerres entre els dos bàndols, comuns a la majoria de festes de moros i cristians.
