Serra-cames populars

Després del Carnaval, i un cop ha tingut lloc l'enterrament de la sardina, comença la Quaresma, un llarg període de dejuni i introspecció. Un dels costums associats a aquest període és el de comptar els dies que queden perquè finalitzi. A moltes llars catalanes aquest calendari és representat per una vella de set peus a la qual, cada setmana, se li talla una cama diferent fins que arriba el Diumenge de Rams. La vella, que és coneguda amb nombrosos noms, com ara Quaresma, Sarraïna o Patorra, és la protagonista dels serra-cames, una festa que s’ha popularitzat per diferents municipis del territori i que té els seus orígens a mitjan segle XX. De tots els serra-cames que se celebren, en destaquem els següents:

• Mataró. El municipi del Maresme va ser la primera vila catalana que va incorporar un serra-cames popular al seu calendari festiu. Des de l’any 1979 se li encomana a un artista diferent la creació d’un ninot que representi la Vella Quaresma, el qual es penja a la plaça de la Peixateria el mateix Dimecres de Cendra. A partir d’aquest moment i durant cada diumenge de Quaresma, dos voluntaris tallen una cama a la vella enfilats dalt d'una escala. El serra-cames sempre s'acompanya de diferents actes que inclouen música en directe i el repartiment de menges típiques de Quaresma, com ara bunyols de bacallà.
   
• Reus. Cada divendres de Quaresma, els infants de les diferents escoles del Baix Camp es congreguen a la plaça de les Peixateries Velles de Reus per assistir al serra-cames de la Vella Quaresma. L’acte, que és dut a terme per un personatge públic de Reus, és animat per una cançó popular que entonen els infants acompanyats per la música d’una banda. Durant la serra es reparteix menjar típic de la comarca, com menjar blanc o coca de recapte.
   
• S’àvia Corema de Maó. S’àvia Corema és una geganta de set cames que, acompanyada del Gran Pepot, cada dissabte de Quaresma surt en cercavila des de la plaça Constitució fins a una altra plaça del municipi menorquí de Maó. Cada setmana s’escull una plaça diferent per cloure la cercavila, de manera que tots els nens puguin participar de la festa. Un cop la desfilada arriba a la plaça escollida, els assistents fan una votació de quina de les set cames es tallarà aquell dia, cada una d’elles calçada amb una sabata diferent (un esclop, una espardenya, una avarca...). Durant la serra-cama es llancen caramels per a la mainada i tots els assistents canten la cançó de s’àvia Corema.
   
• Festa de Serralavella d’Ullastrell. Antigament, aquest municipi del Vallès Occidental donava la benvinguda a la Vella Quaresma amb una diada que feia descansar la mainada mentre duraven els quaranta dies de dejuni i abstinència. Cada dimecres de Quaresma, els més menuts recorrien les cases cantant una cançó i a canvi els donaven ous, ametlles, dolços i algun dineró. Avui, Ullastrell ha adaptat la tradició convertint la Serralavella en una festa que s'allarga fins al cap de setmana. Trobades de gegants, cantades, fira de comerciants, música, narracions de contes, jocs infantils, xocolatada popular i concursos són algunes de les activitats que hi ha programades fins al diumenge següent.