Setmana Santa
No existeix en el calendari litúrgic cristià una cita més important que la Setmana Santa. Els últims dies de Jesús a la Terra són recordats i venerats a través de diferents actes, celebracions i esdeveniments que tot Catalunya festeja de forma diversa, des de processons, escenificacions teatrals fins a menjars especials, etc.. La Setmana Santa és el moment més destacat per retre homenatge a la vida i la mort del Messies cristià. Aquest any 2019, la Setmana Santa tindrà lloc del diumenge 14 al dilluns 22 d'abril.
Les celebracions comencen amb el Diumenge de Rams, dia en què el cristianisme recorda l'entrada de Jesucrist a Jerusalem muntat sobre un ruc. Segons l'Evangeli, la rebuda de Jesús va ser amb molta alegria per tota la gent de Jerusalem, que van omplir els carrers de palmes i branques de llorer i olivera per donar la benvinguda al Messies. Per aquest motiu, a Catalunya durant el dia de Rams és tradició beneir el palmó i la palma dels nens i nenes o les branques de llorer a les esglésies.
Al llarg de la Setmana Santa es realitzen processons amb diferents passos que recreen la mort de Jesús i en alguns municipis és tradicional la processó dels armats pels carrers més cèntrics. La segona jornada destacada de la Setmana Santa és Dijous Sant, en què es commemora el Sant Sopar, és a dir, el darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles. Abans era tradició fer dejuni durant tot el dia i no sortir de casa, ja que era considerat el dia del silenci. Avui se celebren processons de silenci que representen la captura i la crucifixió de Jesús, i en algunes poblacions se celebra la Dansa de la Mort, un ball d'origen medieval que escenifica l'arribada de la mort.
L'endemà, Divendres Sant, festiu a tot el territori català, commemora la mort de Jesucrist a la creu. Es tracta del dia de més dol de tota la Setmana Santa, de manera que antigament començava de bon matí amb un viacrucis solemne i a la tarda es duia a terme una missa litúrgica; encara avui, al llarg del vespre, alguns pobles realitzen processons de dol. El Divendres Sant era un dia carregat de supersticions, en el qual tradicionalment no es podia escombrar, portava sort donar caritat als pobres i es podia endevinar el futur. Moltes cases catalanes segueixen la tradició de no menjar carn durant el Divendres Sant, en record i homenatge de la mort de Crist.
El Diumenge de Pasqua o de Resurrecció recorda la resurrecció de Jesús, de forma que és la celebració més important del Cristianisme –tot i que el Nadal s'ha convertit en l'esdeveniment més festejat del calendari cristià. Si bé els dies previs eren jornades de dol i silenci, la missa del Diumenge de Pasqua és una celebració alegre, en què les esglésies s'omplen de cants i música, i els capellans llegeixen el passatge de l'Evangeli que explica com sant Pere va trobar buida la tomba de Crist. La festa de la resurrecció comença el Diumenge de Pasqua i s'allarga durant vuit dies, i al mateix temps enceta el Temps de Pasqua, el cicle de 50 dies que marca el període del retorn de la vida i de l'abundància, que finalitza amb la Pasqua Granada (o Pentecosta).
A Catalunya, el Dilluns de Pasqua, l'endemà del Diumenge de Resurrecció, posa punt final a la Setmana Santa, i se celebra amb una trobada familiar protagonitzada per les mones de Pasqua. La mona és un pastís que des de fa segles els padrins regalen als fillols i filloles, i que s'han convertit en autèntiques obres d'art amb la xocolata com a ingredient principal.
