Camp del Serrat

S’ha d’agafar la carretera que va a Engolasters i que s’agafa a Escaldes-Engordany. En pocs minuts, els revolts s’enlairen fins que la panoràmica de la vall ens deixa sense paraules. Poc després de trobar la petita capella romànica de Sant Miquel d’Engolasters, arriba la sorpresa: dalt d’un turó, a 1.640 metres, hi ha una típica caseta de muntanya, a pocs metres del llac, que no té res a envejar als refugis més aïllats. Té el mateix aire fresc i nítid, les mateixes vistes amb altura, el mateix silenci.

Laurence i Marion Dourdet són dues simpàtiques germanes que es van fer càrrec, ara fa no pas gaire, de l’hotel restaurant Camp del Serrat. El van remodelar, hi van posar tocs d’alegria i, un cop fet, no els va caldre gaire cosa més: gairebé res pot superar les espectaculars vistes de la vall del Madriu que hi ha des de la finestra d’alguna de les 16 habitacions de l’hotel.

Després d’un complet esmorzar a tocar de la llar de foc, en una curta passejada arribem a un paratge de postal. El llac, d’unes dimensions considerables, reflecteix un cel net, tan sols trencat per una descomunal antena de telecomunicacions. Carta del restaurant de l’hotel, La Taula del Rebost: amanida andorrana, estofat de vedella d’Andorra amb bolets, carn d’Andorra a la brasa; és a dir, cuina andorrana gairebé al 100%. I això té mèrit.

La gastronomia, els preus econòmics (com els d’Andorra de fa uns anys), l’amabilitat de les germanes Dourdet, i el silenci. Tot això es pot trobar en aquest racó amb sensació d’aïllament, tan pròxim a la gent, les botigues i el soroll de l’Andorra comercial.

Un camí de conte
A prop del Camp del Serrat hi ha un camí que us durà fins a unes roques foradades. Acoteu-hi el cap i passeu pel túnel. Tot just sortir, a la dreta, us trobareu un mirador. Les vistes són impressionants. És la vall del Madriu. El mateix camí porta —entre molts altres llocs— al coll Jovell, on fins i tot trobareu bancs per extasiar-vos amb el què hi veureu. Abans us haureu trobat parets de roca preparades per practicar-hi escalada, o graons de pedra, o taules de pícnic. Fins i tot, barres fixes per fer-hi estiraments i seguir un itinerari preparat per fer fúting. -Pep Ruiz.

Aquest allotjament es va publicar en el número 116 del DESCOBRIR.