Can Carbó de les Olives

El Michael era representant d’IBM a Europa. Agafava quinze avions a la setmana. Després d’unes vacances a Llançà, es va enamorar de l’Empordà i va decidir dedicar temps i esforços a buscar algun lloc per muntar un ”bed and breakfast” i canviar de vida. I la vida el va dur a Can Carbó de les Olives quan no era ni un esbós del que és ara. No hi havia sostres, molts murs estaven mig derruïts. Els antics inquilins —la família Carbó— hi havien cuidat porcs, vaques, gallines. Després de quatre anys de reformes, trenta-dues tones de fusta de roure per a les bigues de tota la casa i l’ajuda d’amics, renaixia per fi aquest hotelet rural amb aires de poble.

Al costat del “carrer” principal, els espais que acollien vaques i porcs han deixat pas a les habitacions dels hostes, petites casetes de pedra que combinen amb gust confort i tradició, espai i lluminositat. Sofàs, escales que separen el dormitori del menjador, balcons amb vistes a l’hectàrea de terreny propietat de la casa, on hi ha un prat amb un tractor aturat i unes antigues i abandonades rodes de pedra d’un molí. Cada habitació té les seves peculiaritats. I pertot arreu, a dins i a fora de les estances, detalls. De sobte, a l’aire lliure, uns sofàs. Sota uns arcs, al costat d’una llarga taula de fusta, al que havia estat segurament l’antic paller, un pou que de nit s’intueix gràcies a una espelma. El Michael, content i omnipresent, us esperarà al que ell anomena “l’Ajuntament” d’aquesta petita vila, a la casa principal. En una cuina visible des del menjador, rere un gran arc de pedra, prepararà un esmorzar amb productes de les granges dels voltants. I en qualsevol moment, sense que ningú ho esperi, potser traurà alguna ampolla de cava per celebrar el fet de compartir amb nouvinguts la seva nova vida en aquesta petita meravella de l’Empordà.

Cap a Peralada
Sempre que la tramuntana ho permeti (de vegades s’instal·la a la zona durant dies), els voltants de Can Carbó de les Olives conviden a les passejades tranquil·les, les rutes amb bicicleta sense pendents... Però la temptació, en tot cas, serà visitar Peralada (a quinze minuts a peu): descobrir el castell qui no el conegui, el Museu del Vidre i, evidentment, fer un petit carregament de vi, cava o l’excel·lent oli de la zona.

Aquest allotjament es va publicar en el número 138 del DESCOBRIR.