Hostal de la Plaça

A Cabrils, l’Hostal de la Plaça el coneixien com el clavaclaus, perquè s’hi passaven la vida buscant algun espai buit a les atapeïdes parets per penjar-hi una antiga clau de ferro. I és que n’hi ha per tot arreu, fins i tot, resseguint els graons que pugen al primer pis, sobre la recepció, just al costat d’uns curiosos foradets que, fa molts anys, servien als propietaris per espiar els nouvinguts abans de rebre’ls oficialment. Claus de ferro, planxes antigues, eines del camp... Centenars, milers de petits objectes pertot arreu, al rebedor, al que havia estat el primer menjador on encara hi ha penjats els plats que havia decorat l’Aurora de petita, ara que ja és àvia. A Cabrils, aquest hostal de renom per la seva taula ensenya a les parets la història d’un país que ja no hi és, i que desvia la vista dels hostes cap a un passat curiós, cap a un món de serveis de tartana com el de l’avi Lluís que, a mitjan segle XIX, oferia —segons veiem en un petit quadre— un “servicio público entre Cabrils y adonde convenga”.

Convé demanar fricandó, escudella i carn d’olla o els canelons de festa major: aquesta és la base d’un hostal que, d’hostal, en té el nom i l’esperit —també és una casa fonda—, però amb serveis d’hotel de tres estrelles, com ara el d’aparcadors de cotxes, que sorprèn l’arribada del visitant.

A l’habitació, tocs d’elegància sota sostres de fusta. De camí, a les plantes del mig, acollidors menjadors, mig amagats, ideals per a àpats familiars. I, pertot arreu, una gernació de treballadors orgullosos del lloc on treballen, de la seva història i dels centenars de petits claus clavats amb paciència durant anys.

Les escopinyes de l’Espinaler
Val a dir que si us quedeu a dinar o sopar a l’Hostal de la Plaça no necessiteu més al·licients gastronòmics, però, a cinc minuts amb cotxe, no us podeu perdre un dels aperitius més coneguts del Maresme: l’Espinaler, a Vilassar de Mar. A tocar del mar, aquest establiment de 1896 és una de les últimes tasques que conserva l’aire de fa més d’un segle. En una zona coneguda per la seva indústria conservera, L’Espinaler omple les taules d’escopinyes, de navalles, i de vermut o vi dolç d’elaboració pròpia. Sorprèn que, a més, tingui llicència com a estanc, i de les més antigues. Com a record, si voleu, una ampolleta de la seva coneguda salsa. -Pep Ruiz.

Aquest allotjament es va publicar en el número 128 del DESCOBRIR.