Hotel Estela Barcelona

Nits de somnis artístics
Més enllà de les boniques vistes al Mediterrani, a Sitges hi ha un hotel on no cal sortir de les habitacions per contemplar paisatges de color. A l’Estela Barcelona l’art es fon amb la vida. Sense moure’s del llit, el mar queda a la dreta. L’art, a tot arreu.

Quan us desperteu, potser dubteu d’on sou. Potser, el primer que veuen els vostres ulls són uns altres ulls immensos, blaus, que també us miren; o una posta de sol rere un camp sembrat d’uns arbres allargats suspesos en l’aire; o l’arc de Sant Martí sortint d’un mar retallat per una antiga barana de pedra.

Ja no somnieu. Des del llit, més enllà dels vostres peus, el que veieu són pintures, murals, parets senceres amb diferents formes i colors en algunes de les habitacions d’un hotel ple de creació: l’Estela Barcelona - Hotel de l’art.

L’any 1993, l’artista Antoni Xaus es va allotjar en una de les habitacions d’aquest hotel ubicat davant la cala d’Aiguadolç de Sitges i, en protesta per l’actitud conformista de l’art del moment –i sense dir res a ningú–, va marxar deixant pintades les parets, el sostre... els llençols, fins i tot.

I així va néixer la idea de transmetre la passió per observar l’art, la cultura, en un entorn relaxat i acollidor. És el que pretén l’Estela Barcelona que incità altres grans artistes com Josep Maria Subirachs a impregnar de color els somnis dels clients. Clients que, de camí al completíssim esmorzar de la planta baixa, es trobaran amb passadissos carregats de quadres, amb unes escales que no podran acabar de baixar perquè al final es converteixen en un salt d’aigua –obra també de Subirachs–, amb escultures imaginatives, amb jocs de miralls i perfils humans.

Abans de la primera mossegada al croissant potser dubtareu si les espectaculars vistes al mar des del balcó de l’habitació formaven part de les propostes artístiques de l’Estela. O dels vostres somnis.

L’oferta del port d’Aiguadolç
A tocar de l’hotel, una passejada pel port esportiu d’Aiguadolç ofereix la possibilitat d’un dinar a l’aire lliure, de fer un cafè, un còctel o de visitar un estudi de pintura. Més enllà dels vaixells, a les roques, hi ha un lloc ideal per als amants de les postes de sol (durant algunes setmanes d’hivern es veu pondre’s sobre el mar, a prop de l’església). I, quan arriba la foscor, deixeu-vos contagiar pels ritmes que proposa el restaurant Cafè de la Plata, un acollidor local on es pot escoltar música triada en directe per un dj mentre sopeu unes tapes ben especials. Per cert: tasteu les croquetes casolanes de la germana del propietari.

Aquest allotjament es va publicar en el número 117 del DESCOBRIR.