Mas Cap de Ferro

Per fer-se una idea certa de com era i en què s’ha convertit el Mas Cap de Ferro, en entrar a la casa hem d’ascendir per l’escala d’accés a la primera planta i observar les fotografies de l’estat ruïnós en què estava el mas abans de la seva rehabilitació. Així és com la Carme Ferrando va afrontar la restauració d’aquesta masia de tombant del segle xviii. Un mas on feia cinquanta anys que no hi habitava ningú, on hi havia passat gent de tota mena i que la família de la Carme adquireix per poder conrear-ne les terres associades a la propietat.

El mas, que fins aleshores havia estat més una molèstia que un negoci, desprèn un aire especial que la Carme va ser capaç de percebre i per això va començar una tasca de restauració que durà gairebé dos anys. La feina, feixuga i amb clara voluntat de voler recuperar tot allò que sigui original, posa al descobert unes possibilitats insospitades que només la imaginació de la nova propietària podia capir. És així com descobreixen els antics cups on es guardava el vi, i un petit celler on sembla que els antics amos hi preservaven aliments o les bótes del vi bo. Un espai que és recuperat i mostrat als estadants per poder conèixer una mica més l’entorn vitivinícola on s’assenta.

La Carme vol recuperar “una masia com les que habitaven els pagesos d’abans”, i és així com es conserven les petites obertures per aïllar l’interior de la calor de l’estiu, es deixen baranes de les balconades sense floritures o es dissenya una piscina que sembla més una bassa d’abeurar els bestiar que no un estany profilàctic dels d’ara. Una tasca d’autèntica arqueologia que de ben segur que l’estadant amb certa sensibilitat sabrà apreciar en tots els detalls. Una feina que va haver de lluitar amb els prejudicis dels industrials que van col·laborar-hi delerosos de posar allò que els era més còmode i barat.

Entorn Agrícola
Malgrat que la família sembla que consideressin la restauració com una tasca hercúlia —cal pensar que només les parets ja ocupen 90 m2 de superfície!—, la casa es posa en funcionament el 2006. Des d’aquell moment els clients n’han valorat la comoditat, la seva situació isolada i la proximitat amb l’entorn agrícola de la comarca, i també la possibilitat de convertir-se en camp base per descobrir els tresors del Tarragonès, l’Alt i el Baix Camp.

Les habitacions, pràctiques i modernes, conserven l’austeritat pròpia d’una casa d’aquest caràcter, decorades amb mobles d’època recuperats i restaurats per la Carme. I és que una de les seves aficions és “guardar trastos”, com li diu la resta de la família. Mobles que embelleixen l’entorn i que ambienten d’època cada racó. La cirereta a una estada solitària, en mig de les vinyes de l’Alt Camp, on reviure les sensacions ancestrals de comunió amb l’entorn. -Joan Portell.

Aquest allotjament es va publicar en la guia 'Tresors rurals'.