Mas Vilà

La rehabilitació de masos antics per a turisme rural és una constant al nostre país. Una activitat que ha permès recuperar i mantenir un seguit de testimonis històrics i culturals que d’altra manera haurien guessin desaparegut sota la malesa. Un exemple d’aquesta voluntat de previureperviure i d’adaptació als nous temps és el mMas Vilà, a tocar del petit nucli de Monells. D’aquesta mas, se’n té una primera referència mercès a dues pedres trobades durant la restauració que situen els seus inicis a l’any 1681. Des d’aquell any fins eal 1929 el mas va pertànyer a la família Vilà, de la qual qui en restà el nom, i després fou sent adquiridat pels avantpassats de l’actual propietari, donant continuïtat a l’explotació agrària i ramadera de la propietat.

L’actual propietari, en Lluís Lloveras, és qui va fer donar elun tomb a l’explotació, en modificà els usos per reconvertir-la en apartaments rurals. La voluntat inicial era que la casa fos en un punt de trobada d’una colla d’amics, però la crisi a la fàbrica de cermàmiques de la família portaà a orientar els negocis cap al turisme rural fent-ne responsable des del 2005 ala seva filla Mònica i el marit d’aquesta, l’Albert Homs. Una parella que a l’inici els hi costà adaptar-se a un nou entorn per degut a “l’excés de silenci”, com comenta l’Albert. Una qualitat que de ben segur molts estadants valoraran com un dels ingredients principals del mMas Vilà, un entorn on descansar i tornar a engegar la vida amb les piles ben carregades. “Aquí –comenta la Mònica— la gent fan la ceba,; és a dir, la gent arriba al Mmas Vilà i es planta, com una ceba!, i és que tot i que a l’Empordà es pugui fer de tot, n’hi ha que no van ni a Monells”.

Pares, fills, néts
En la restauració es va tenir una cura especial ena mantenir l’esperit primigeni: fins eal 1952 la finca tenia un olivar, unes dues vessanes, que servia per a fer l’´oli, i d’aquell temps encara es conserva el trull, el pou i les piques de pedra natural a l’apartament que rep el nom de Rebost; de les tres vessanes de vinya que es conreaven per fer vi, actualment en resta la tina convertida en vestidor, el celler reconvertit en habitació i lavabo; i així en diferents detalls que dennoten que es va tenir una clara voluntat de mantenir un aire propi, únic, accentuat pel mobiliari d’època i els estris de treballar la terra. Detalls que l’estadant amb una mica de sensibilitat de ben segur sabrà apreciar. L’arribada a la casa, però, té un peatge: la Mònica, una gran relacions públiques, acull el nouvingut i estableix una relació amical amb el client. Una relació que les seves dues filles, la Paula i la Maria, complementen fent-se amigues de tots els nens que passen per la casa i compartint les joguines per fer que l’estada amb nens es converteixi en memorable.

La feina a la casa està ben repartida, ja que la Mònica s’encarrega del manteniment i arrenjamentarranjament dels espais interiors dels tres apartaments i l’Albert porta els exteriors. Uns exteriors que conviden a passar-hi llargues estones contemplant la natura o celebrant una costellada a la barbacoa de quèe disposa cada una de les cases. I el futur?, doncs es veu amb optimisme i amb ganes de reconvertir l’antiga pallissa en nous espais comuns. I és que al Mmas Vilà no es para i de ben segur que ens deparen alguna sorpresa per fer l’estada encara millor, si pot ser. -Joan Portell.

Aquest allotjament es va publicar en la guia 'Tresors rurals'.