Molí de la Torre

Dormir entre parets bastides en el segle xii, imaginar-se sentint la fressa de les moles del molí i de l’aigua fent moure les pales de l’antiga sínia, a redós d’un teler que va acollir alegries i penes de les dones que s’escarrassaven des del segle xviii a teixir panes, és el que va inspirar en Carles Barcons a obrir un establiment que amb poc temps ha agafat volada a la comarca del Vallès Oriental.

El Molí de la Torre, conegut a la comarca com la Fàbrica Vella, conserva un aire ancestral, de parets gruixudes i restes industrials, així com la bassa del molí que atresorava l’aigua per poder fer anar les moles o l’embarrat que movia els telers. Tota aquesta història és plasmada, en petits detalls, en el si d’aquest hotel rural, de només tretze habitacions, que ha estat muntat tenint cura de tots els detalls amb la col·laboració i intervenció de tota la família d’en Carles Barcons.

Cal, doncs, remuntar-se al 1156, quan trobem citat per primera vegada el Molí de la Torre, usufructuari del veí castell de Montbui i del seu baró. La seva activitat com a molí, no se sap ben bé en quin moment transformat en molí draper, se li coneix fins ben entrat el segle xviii o el principi del xix, quan es converteix en una de les primeres fàbriques tèxtils de la conca del Besòs. Aquesta indústria va ser per a la comarca —i sobretot amb l’arribada de la fil·loxera— un autèntic flotador per a les economies familiars de les arruïnades masies de l’entorn.

El 1963 es converteix en granja i al cap de poc en magatzem d’una veïna empresa de cosmètics. Aquests darrers el tenen mig oblidat fins que un veí, en Carles, fart d’anar d’ací cap allà com a directiu de Panrico, decideix adquirir l’antic molí i començar unes obres de rehabilitació que el tindran ocupat des del 2004 fins al juny del 2006, quan obren les portes d’aquest petit i acollidor hotel.

La virtud de la simplicitat
Quan s’arriba a l’hotel, on ens rep una bonica obra escultòrica de l’artista local Ferran Capdevila, hom s’adona que aquest és un oasi en mig del tragí de polígons i urbanitzacions que ens envolten. En Carles i l’equip d’arquitectes i dissenyadors que van col·laborar en la recuperació del molí han aconseguit que la simplicitat no sigui un defecte, ans al contrari. Des dels números de les habitacions fins a la decoració senzilla i pràctica de les habitacions, on no hi manca cap comoditat, són bandera d’aquest principi, només trencat per una selecció de mobles modernistes d’època de bella factura.

La cuina, capitanejada pel mateix Carles, és herència de la seva formació com a enginyer químic. I és que, com diu ell, “per a un químic, la cuina és el seu primer laboratori”. Al menú sempre hi ha plats de la nostra terra i de la cuina italiana, fet derivat de la seva llarga estada de formació en aquell país. Sempre s’intenta utilitzar producte del país i, si és possible, retornar a les arrels de la fundació del molí amb els productes de conreu ecològic.

L’hotel Molí de la Torre és, doncs, una interessant opció per passar unes jornades aïllats en mig del frenesí, un oasi en mig del Vallès. -Joan Portell.

Aquest allotjament es va publicar en la guia 'Tresors Rurals'.