La Torre de la Vall

Realment aquesta talaia de defensa ha tingut sort. Moltes altres construccions similars, situades al mig del bosc, es van abandonar i van acabar caient. En canvi, aquí s'hi va adossar un habitatge, i això la va salvar. S'ha mantingut perquè sempre hi ha hagut gent treballant la terra. Els masovers també l'han sabuda mimar. L'últim feia uns treballs de fusta magnífics: hi va deixar autèntiques filigranes en forma de portes i porticons. A vegades, l'hoste es pot sentir vivint una mena d'aventura medieval, perquè totes les estances traspuen història. Ara bé, com diuen la Maïna i en Joan, la gent queda impressionada per la torre, pels fonaments de roca, les arcades, els festejadors o la curiosa distribució de la casa... però torna per l'entorn. Bucòlic del tot. Una font, una bassa amb nenúfars, un gran silenci trencat només per les esquelles de les vaques o el xiscle d'un rapinyaire. Potser durant un temps la Torre va ser un lloc on s'havia d'estar a l'aguait, molt alerta amb els forasters. Ara, en canvi, és un lloc de molta pau, on els forans hi troben recolliment. La cirereta a tot plegat l'acaba posant la vista, cingles enllà, que hi ha des del terrat de la torre. Les bondats que ofereixen la Maïna i el Joan no s'acaben a Tavertet: també tenen un allotjament rural a Gurb. El Senyer (elsenyer.cat) és una casa del 1595 totalment restaurada i on tot és a peu pla. Hi caben un màxim de dotze persones i té tots els serveis. -Griselda Guiteras.

 Aquest allotjament es va publicar en el número 189 del DESCOBRIR.