Mas Borrell

Avís per a navegants: si us hostatgeu al Mas Borrell i preteneu fer mil i una excursions pel territori, rebaixeu les vostres expectatives, ja que l’experiència ens diu que moltes de les sortides en bicicleta, a peu o turístiques als principals pols de l’entorn quedaran en projecte. I és que al Mas Borrell, un s’hi troba tan bé que s’oblida de marxar. Com diu la Núria Pascual, mestressa del mas, “n’hi ha que vénen molt, però que molt equipats, però després no marxen de casa!”. I per alguna cosa deu ser.

El Mas Borrell es remunta a molts segles enrere. La data que ens marca alguna certesa és la que hi ha gravada a la llinda d’una finestra del primer pis: 1619. Semblaria que aquesta finestra és la resultant d’una ampliació de la casa primigènia de la qual se’n poden observar les mesures a la façana principal de la casa. Probablement uns anys de bonança van permetre, a la família Borrell, fer l’ampliació que podem observar avui en dia. D’aquella remodelació, en resta una àmplia sala noble al primer pis. L’espai diàfan de la sala s’obtenia mercès a dues altives i gràcils columnes de granit que sustentaven la teulada de doble vessant. D’aquell passat, només en resten algunes pedres que actualment decoren la xemeneia del pis i l’antic restaurant de la família, situat a la població de l’Escala, ara ja traspassat a uns nous propietaris.

On antigament hi havia el paller, amb la voluntat de redirigir la seva vida cap a un ritme més pausat, la Núria i el seu marit, l’Albert Galí, reconverteixen aquest espai en tres amplis apartaments. Tres petits pisos lluminosos, amb vista sobre la piscina, al massís del Montgrí i al santuari dels Àngels, decorats amb mobiliari sobri, molt recuperat pel mateix Albert, una de les seves grans aficions. D’aquell paller, en resta l’estructura exterior, i totalment reformat l’interior, mantenint, això sí, les bigues de fusta i afegint-hi elements, com la xemeneia o els còmodes sofàs, que fan venir ganes de restar tranquil·lament a casa.

Fent comunitat
L’entorn de la casa està format per un jardí de més de dos mil metres quadrats on trobem l’aviram, l’hort i la gàbia dels ocells, a més d’una extensa zona de gespa que convida a perdre-hi el temps. La piscina, el complement ideal per a les caloroses tardes d’estiu, es fon en l’entorn dibuixant bells reflexos que seran la delícia dels menuts. En aquest entorn, ideal per a famílies, els més petits es mouen en total llibertat duent a terme un exercici de descoberta no sempre possible en entorns urbans. Si a tot això hi afegim que el mas és situat a vint minuts de tot arreu, és a dir de la platja, de Girona, de Figueres o de l’estany de Banyoles, ens ofereix unes possibilitats que no ens les acabarem ni en una, ni en dues setmanes.

La Núria, la perfecta amfitriona, es marca com a repte aconseguir que els diferents hostes es coneguin i acabin compartint camaraderia. Fins i tot a voltes es diu a si mateixa “a aquests, al final de la setmana, segur que els faig dels meus”. I aquest fer dels meus vol dir que passin a formar part d’una comunitat que per uns dies comparteix el Mas Borrell. Una amistat que pot derivar cap a una paella col·lectiva a la qual us convidarà l’Albert, un plat exquisit derivat de la seva formació i experiència en el món de la cuina. És la cirereta a una setmana envoltada de records que la família Galí Pascual s’encarregarà de fer inoblidables. -Joan Portell.

Aquest allotjament es va publicar en la guia 'Tresors rurals'.