Mas Cal Sastre

Cal Sastre va ser un mas autosuficient pròsper, una granja de vaques, un restaurant... fins que va quedar abandonat, saquejat, cremat. Va tenir la gran sort, però, que el Quim i la Ceci van fer-se’l seu. En tots els sentits. Se l’estimen amb bogeria perquè cada pedra, cada moble, cada objecte de la casa, ha passat per les seves mans. La defineixen com a austera i autèntica. Sense ostentacions, còmoda, però plena de detalls fets expressament. Hi trobareu molta fusta, tota del país: castanyer, pi, cedre. Tallada amb la lluna que toca, naturalment. També detalls de forja i pedres polides. Miralls, finestres, llits, dossers, cadires, taules, piques, baranes, prestatges, llums, forrellats, llars de foc... En fi, pregunteu què no han fet ells: acabareu abans. En Quim té el taller de fusteria i la fornal a la mateixa finca. I com que es reconeix un romàntic, també hi ha instal·lat la serradora de carro més vella del poble, que havia quedat en desús. A més de fer i moblar totes les habitacions, batejades amb noms de colors i bolets, també ha construït una cabana de troncs molt bufona, per als qui no els ve de gust fer sobretaules comunitàries —és per a dues persones i està equipada amb cuina. -Griselda Guiteras.

Aquest allotjament es va publicar en el número 176 del DESCOBRIR.