Rústic Vilella

L’olor de la cuina pot ser d’uns pèsols negres, patates emmascarades, blat de moro escairat o algun altre plat típic de la comarca que prepara la Montse. En aquell moment, potser, l’Oriol ensella algun dels disset cavalls que pasturen lliurement per la finca. I en un altre lloc, el Toni escalfa amb biomassa la piscina climatitzada de l’exterior. Mentre tot això passa, el visitant del Rústic Vilella potser deixa passar el temps, sense pressa, assegut en un punt estratègic del menjador, admirant a través de la finestra la bellesa salvatge d’un quadre natural del Pedraforca i de tota la vall.

L’Oriol, amb tan sols divuit anys, va ser el primer a deixar Cornellà i pujar a aquest tros de paradís dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. S’hi va estar cinc anys, tot sol, en un antic molí rehabilitat per ells. L’aventura va arrossegar la resta de la família poc temps més tard, i després de dos anys, naixia Rústic Vilella, una casa construïda sobre unes ruïnes antigues, amb criteris ecològics, sostenibles i fengshui: els llits miren cap al nord, i tota la casa es va desplaçar uns metres enllà per evitar passar sobre una veta d’aigua subterrània.

Les habitacions, senzilles, són cadascuna d’un color diferent. A la planta baixa, una taula amaga a les potes els seus orígens: una antiga màquina de cosir. Al menjador, en algun prestatge, un llibre revela una dada sorprenent: de quan Gisclareny era una vila de tres-centes cases, i no quatre, com ara. Però res com l’escalf de la llar de foc mentre et captiva la hipnotitzadora imatge del Pedraforca nevat emmarcat rere un immens finestral d’aquesta casa amb una vista privilegiada.

El molí contrabandista
L’entorn del Rústic Vilella ofereix infinitat de rutes i visites interessants a peu, a cavall o amb bicicleta, que també us poden deixar. Però si li ho permeteu, és molt possible que el Toni —el pare de la família que regenta la casa— us proposi visitar l’antic molí que ells mateixos, amb esforç, van rehabilitar al fons de la vall. Primer, excursió amb tot terreny. Després, passejada per aquesta curiosa construcció on hi havien arribat a treballar fins a vint-i-cinc persones i havia dut gent de Berga, amb mules, a fer farina “il·legal” en temps de postguerra. Si voleu “emular” l’aventura potser podeu tornar a cavall fins a la casa rural, on ja us tindran el pa —i el dinar— preparat.

Aquest allotjament es va publicar en el número 153 del DESCOBRIR.