L'essència medieval de Montblanc
Montblanc és una vila amb un ric passat històric i arquitectònic, però que manté l’ànima viva, on conviuen en harmonia el ric llegat bastit durant l’alta edat mitjana i el tarannà dels seus veïns, que han sabut nodrir a través dels segles la devoció vers la Mare de Déu de la Serra, però també la passió pels gegants o la seva història a través de la Setmana Medieval. Montblanc és també la llum que impregna les seves pedres; és la pau que es respira a les muntanyes i és el ric i excepcional art prehistòric, salvaguardat durant milers d’anys a l’interior de les coves i abrics del seu terme. La Vila Ducal té molts matisos, per això cal descobrir-la amb pausa i sense pressa, especialment durant la Setmana Medieval. Veniu?
Divendres a la tarda
Les torres de la muralla situades al capdamunt del Baluart, la majestuosa església gòtica de Santa Maria i els campanars de Sant Francesc i Sant Miquel donen des de fa segles la benvinguda al visitant, que en pot observar les siluetes des de les diverses vies d’accés a la Vila Ducal. L’allotjament escollit per passar el cap de setmana és la fonda Cal Blasi, un petit hostal emplaçat al cor del centre històric, a escasses passes del carrer i de la plaça Major. Al capvespre, Montblanc es pot descobrir amb tranquil·litat. Des del capdamunt del pla de Santa Bàrbara, on es va establir el primer castell de la població ara ja inexistent, el visitant té un mirador fabulós. Les torres de la fortificació destaquen d’entre la trama urbana, confegida per les teulades dels habitatges i els campanars, tots envoltats pel verd frondós del barranc de la Vall, mentre els darrers raigs del sol fan canviar la llum de les pedres. La millor manera d’agafar forces per l’endemà serà amb els àpats de cuina casolana que la Carme prepara a la fonda Cal Blasi, mentre el Carles explica tota mena de detalls als turistes més encuriosits.
Dissabte al matí
La seu central del Museu Comarcal de la Conca de Barberà ofereix al visitant la possibilitat de conèixer al detall els orígens poblacionals de la Conca, posant l’accent en la història medieval de la seva capital, Montblanc. El Museu, a la vegada, té diverses seccions monogràfiques, com la d’art religiós, amb la col·lecció Marès, la dels molins de la vila, bastits durant el segle XIV a tocar del riu i que encara poden moldre gra, o la del centre d’interpretació de l’art rupestre. No totes les seccions són al mateix edifici, però des de la seu central us explicaran com arribar-hi. En acabar, el visitant pot tocar el cel des de Santa Maria, l’església gòtica de Montblanc, bastida sobre l’antiga església romànica, i que després d’una acurada restauració mostra autèntiques joies, com el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé. A més a més, s’ofereix la possibilitat de pujar fins a les terrasses de l’església i observar una impressionant imatge de la Vila Ducal i, fins i tot, si el dia és clar, de la Conca de Barberà. Per dinar, es pot anar a la Fonda dels Àngels, encara que sempre és millor reservar- hi taula. La cuina casolana, amb productes de l’hort de la família ben cuits a foc lent, sedueix montblanquins i forans. Ben bé que ho sap la família Sanahuja-Armengol, hereus de l’establiment que els seus avantpassats van gestionar des del principi del segle XX. La Fonda és a la plaça que duu el mateix nom i un gran finestral gòtic en presideix la façana.
Dissabte a la tarda
No es pot parlar de Montblanc sense referir-se a Maties Palau Ferré (1921–2000), l’artista que amb els seus colors vius pintava les dones d’ulls ametllats. Al carrer de Riber, la casa que va habitar el pintor fou reconvertida com a seu del seu Museu Palau Ferré, on es poden conèixer algunes de les seves obres, mentre es fa un repàs de la vida d’aquest poeta dels colors. En sortir, farem una bona passejada pel cor de la vila. Resseguint la fortificació medieval des de fora, fa la sensació que es pot escoltar el galop dels cavalls. Si més no, el tomb pot servir per descobrir racons bonics, com les torres de Sant Jordi, Sant Antoni o la dels Cinc Cantons —l’única amb base pentagonal de tota la muralla. Un cop a dins la vila closa, el carrer Major és l’artèria principal, la columna vertebral de la trama urbana. I a pocs metres, el carrer de la Civaderia, on Cal Colom 8 serveix, des de fa generacions, una excel·lent cuina casolana en què el bacallà, el xai i les amanides tenen el sabor d’abans.
Diumenge al matí
Mai no ens podrem acomiadar de Montblanc sense visitar l’església de Sant Miquel. Al seu interior guarda un dels grans tresors de l’art mudèjar. Es tracta d’un teginat medieval únic a Catalunya, ric en iconografia amb motius geomètrics, a més a més de bestiari amb aus i éssers fantàstics. Just al costat de l’església, destaca el palau bastit per als Castlà, mentre que a pocs metres es pot trobar el Palau Reial, qüestionat per alguns historiadors i defensat per d’altres, que divergeixen sobre els orígens reials de l’immoble. I abans de dinar, caldrà fer el vermut a la plaça Major 11, on s’observa el Casal Desclergue o la mateixa Casa de la Vila, dues joies més d’aquest passat històric. El bar Isama és un bon lloc per fer el vermut, encara que la plaça és farcida de petits bars amb terrasses on gaudir de la vista. El restaurant El Molí del Mallol, situat a pocs metres de la torre dels Cinc Cantons, serà la darrera parada del nostre cap de setmana. Els amants dels cargols podran tastar aquests mol·luscs cuinats de diverses maneres i regats amb un bon vi de la DO Conca de Barberà.
Per a paladars fins. Montblanc i, per extensió, la Conca de Barberà són també sinònim de gastronomia i viticultura. Això es palpa en els seus establiments de restauració, però també en els comerços. Per aquest motiu, aprofitant l’estada a Montblanc, sempre és bo poder comprar els embotits, dolços o vins que formen part de l’ADN de la comarca.
- Xarcuteria Ca les Bepes. Major, 63.
- Agrobotiga de la Cooperativa de Montblanc. Muralla de Santa Tecla, 54–56.
- Pastisseria Viñas. Major, 47.
Els montblanquins recorden al voltant de la Diada de Sant Jordi el seu passat medieval, una època d’or per al municipi, ja que al segle XIV era una de les localitats més importants del Principat i la seu de les Corts. Però no només això, perquè segons el ‘Costumari català’ de Joan Amades Montblanc va ser la vila on Sant Jordi va matar el drac. Més informació a l'agenda de la Setmana Medieval i a la revista DESCOBRIR 193, on trobaràs un article inèdit sobre la llegenda.
Web de l'Ajuntament de Montblanc | Tel. 977 86 00 09
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.
-
Tren ▼
Montblanc es troba a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de Lleida. Hi paren els trens regionals de RENFE Barcelona-Lleida que passen per Sant Vicenç de Calders i els Barcelona-Lleida que passen per Tarragona (tel. 902 24 02 02 | www.renfe.es).
-
Cotxe ▼
Per l’N-240 (que enllaça Lleida i també Tarragona), la C-14 (que enllaça el nord de Catalunya amb la Costa Daurada) i també l’AP-7 (amb sortida pròpia: la 9).
-
Autobús ▼
Les companyies Vibasa (tel. 902 10 13 63 | www.vibasa.es), Autocars Plana (tel. 977 35 44 45 | www.empresaplana.es) i la Hispano Igualadina (tel. 902 44 77 26 | www.igualadina.com) comuniquen Montblanc amb Lledia, Tarragona i Barcelona, respectivament.