Anuncia't al Descobrir

Ruta pel romànic religiós de la Selva

Descobrim les parròquies i esglésies romàniques amagades per la comarca

Situada a la Catalunya Vella, la Selva va viure de ple el desenvolupament del romànic entre els segles X i XIII, i per això podrem descobrir diferents construccions d’aquest estil artístic i arquitectònic, tan característic del nostre país, amagats per tota la geografia de la comarca.


Aquest itinerari permet conèixer un patrimoni força desconegut i sovint situat en paratges naturals de gran bellesa. Podrem visitar cinc monestirs, una multitud de petites ermites a la zona muntanyosa del Montseny i les Guilleries, i unes quantes esglésies i capelles a la plana en les que hi podrem descobrir, més o menys amagats, elements propis del romànic.


És, a més, un patrimoni accessible. La ruta principal es pot fer en cotxe, encara que en algun cas calgui fer un petit passeig, i es poden fer diferents variants amb rutes senyalitzades a peu. Els elements de patrimoni més interessants s’han inclòs en la ruta principal que, com que és circular, es pot iniciar en qualsevol punt.



  • Capella de Santa Margarida. Situada enmig d’un bosquet ben arranjat a la vora de Vilobí d’Onyar, és una construcció romànica de finals del segle XII. La bona preservació per part del municipi veí ha fet innecessàries grans reformes, llevat de la façana de ponent, que fou construïda al segle XVII. La resta de la capella pertanyen encara a l’edifici original. Romànic en estat pur, doncs, al bell mig de la plana de la Selva.

  • Esglèsia de Sant Julià del Llor. Al capdamunt de la muntanya de Sant Julià del Llor, des d’on s’albira tota la vall d’Anglès i les alçades circumdants, hi destaca la construcció de l’església reconstruïda al segle XII en estil romànic. Malgrat les  reformes de finals del segle XIX, l’església ha conservat gairebé intactes el seu absis semicircular i la seva nau romànica.

  • Església de Sant Miquel de Cladells. Just sota el ràfec de la teulada de l’edifici hi descobrirem un fris decorat amb tota una filera de semiesferes incises amb una creu grega. És un element decoratiu ben original que dóna innegable personalitat a aquesta antiga església parroquial romànica situada en un indret muntanyós a mig camí entre Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm.

  • Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda.  Aquesta petita esglesiola romànica, perduda entre les frondositats muntanyoses de les Guilleries, es conserva íntegra tot i els seus mil anys d'antiguitat. Bastida sota les formes clàssiques del romànic llombard, inclou una capella de dimensions considerables afegida més tard. S’hi arriba després d’una petita caminada, però el passeig, en aquest indret privilegiat, és un petit regal que confereix a l’església un valor afegit.

  • Monestir de Sant Pere Cercada. L’església d’aquest antic monestir agustinià és una de les joies més preuades del romànic selvatà. Enclavada al bell mig de les Guilleries, presideix un petit conjunt de construccions que van pertànyer al monestir. A l’arribar a Sant Pere Cercada i travessar el portal d’entrada al conjunt monàstic, s’albira la façana principal de l’església, un edifici romànic de primer ordre. El seu estat de conservació és excel·lent.

  • Capella de la Mare de Déu de Farners. Situat sota el turó on s’alça el castell medieval de Farners, en plenes Guilleries, és l’hereu directe de la seva capella. És una construcció romànica del tipus més senzill, amb una nau rectangular i un absis semicircular, orientada curiosament cap al nord en comptes de cap a l’est com sòl ser habitual.

  • Església de Sant Feliu de Buixalleu. L’església parroquial que dóna nom al poble on està situada. L’estructura principal queda força amagada per les reconstruccions i les ampliacions posteriors. Però l’absis semicircular romànic encara es pot veure clarament des de l’exterior, tot presidint la capçalera del temple. Al seu costat, la torre del campanar és innegablement romànica.

  • Església de Sant Llorenç de Gaserans. D'aquest edifici en resten encara ben visibles diferents parts de l'època del romànic. Tot i que al segle XIX hi van fer importants reformes, l’església de Gaserans és encara capaç de transportar-nos a una època que va ser crucial en la formació de Catalunya i en la qual aquesta petita parròquia selvatana hi va tenir el seu protagonisme.

  • Capella de la Mare de Déu d’Argimon. Amagada sota l’imponent edifici del santuari d’Argimon s’hi conserva la capella de l’antic castell. Una porta de doble arc de mig punt dóna accés a l’interior d’aquest petit temple mil·lenari, format per dues naus paral·leles mig encastades a la roca del muntanya. Restes de pintures murals i una acurada restauració fan irrenunciable la visita a aquesta petita joia del romànic selvatà.

  • Església de Sant Martí de Riells. Aquesta església parroquial destaca per la seva ubicació en ple parc natural del Montseny. Tot i les profundes modificacions que va sofrir l’església al llarg de la seva història, la darrera restauració va saber ressaltar amb encert el que quedava del seus orígens romànics.

  • Església de Sant Llop de Viabrea. Tot i ser eformada al segle XVII, es van respectar les formes romàniques de l’edifici original. Per això, si avui ens apropem al turonet envoltat de boscos on es troben l’església i el seu petit cementiri, ens sentirem transportats als segles X-XI, durant els quals es va dissenyar i construir.

  • Església de Sant Pere d’Osor. A causa dels terratrèmols del 1427 l'església d'Osor va caure enderrocada. El temple es va reconstruir immediatament i encara al segle XVIII es va aixecar una església nova. Davant d’aquest fet, es creia que de la construcció romànica primitiva no en quedava res, però l’enderroc d’uns edificis annexos van deixar al descobert restes de l'edifici original.

  • Mare de Déu del Coll. Encavalcat sobre la carena que separa les valls d’Osor i de Susqueda, l’antic priorat de la Mare de Déu del Coll va ser fundat a finals del segle XII pel monestir de Santa Maria d’Amer, del qual depenia. L’entorn és magnífic. L’església és la mateixa que van construir al segle XII. La qualitat constructiva s’hi fa evident en el seu carreuat i en la solidesa de les parets de l’absis i de la nau. El gran campanar d’espadanya de tres ulls domina la façana, situada a ponent i afrontada al que queda de les edificacions, més modificades, que havien estat les dependències dels monjos. Refugi del bandoler Serrallonga al segle XVII, va ser reconvertida en parròquia al segle XIX, fet que va afavorir la seva conservació.

  • Sant Esteve de Massanes. Al segle XVIII van fer obres a aquesta església parroquial que es trobava en molt mal estat. Però no van tocar l’absis, una construcció romànica semicircular del segle XI. Aquest fet va preservar una part ben significativa de la primitiva església parroquial, que domina un mirador sobre la vall del Tordera i la veïna població d’Hostalric.

  • Ermita de les Alegries. Quan es parla del primitiu temple parroquial de Lloret es fa referència a l’ermita de les Alegries que és a les afores del nucli. Entre 1079 i 1522 l’ermita de les Alegries fou Sant Romà de Lloret. Més tard va ser objecte d’importants reformes, entre els segles XVII i principis del XX, de manera que tan sols resta de l’edifici original la torre del campanar.

  • Capella de Sant Just i Patró del Plademunt. Des que fou construïda, poques reformes han afectat aquesta capella. La nau rectangular i l’absis semicircular que conformen l’estructura bàsica de l’edifici, evidencien que es tracta d’un edifici romànic. Els habitants de la Cellera de Ter, població veïna, hi celebren un aplec cada dilluns de Pasqua on s’hi fa una truitada popular.

  • Església de Sant Esteve de Caldes. Si es miren des de l’exterior, els tres absis que formen la capçalera d’aquesta església revelen a la perfecció els orígens romànics de l’edifici. De fet, tota l’estructura de l’església és romànica, però queda força dissimulada per les diverses reformes fetes més tard, destacant la façana principal, d'estil renaixentista.

  • Ermita de Sant Romà. Destaca solitària enmig d’uns camps de conreu situats a l’extrem nord-est del municipi de Brunyola. És un edifici petit i ben conservat, d’una nau capçada per un absis de ferradura. En època moderna se li va afegir una sagristia al costat sud i la nau es va allargar per l’oest.

  • Església de Santa Maria de Breda. És un edifici originari del segle XII, tal com revelen l’absis semicircular i la nau. Posteriorment se li afegiren dues capelles gòtiques laterals i al segle XVIII s'hi van fer importants reformes. Actualment, la part romànica de l’església hostatja el museu municipal Josep Aragay, mentre que la resta de l’edifici és ocupat per l’Ajuntament de Breda.

  • Monestir de Sant Salvador de Breda. Aquest monestir benedictí fou el centre religiós i espiritual del poderós vescomtat de Cabrera. L’edificació tenia totes les dependències pròpies d’un monestir, i al seu entorn hi va créixer la vila de Breda. Tot i les reconstruiccions posteriors, del monestir romànic en queden construccions destacables, com la magnífica torre del campanar que li ha donat el nom de “catedral de la Selva”.

  • Església de Sant Pere Desplà. Ubicada en un indret enlairat de la vall d’Arbúcies, permet unes vistes excel·lents sobre les Guilleries i el Montseny. Es tracta d’un edifici romànic del segle XII molt ben conservat. La porta s’obre a la façana sud i cal entrar-hi perquè en el seu interior s’hi conserven alguns trams de mur de l’església preromànica precedent amb interessants restes de decoració pintada.

  • Església de Sant Cristòfol de Cerdans. És un edifici de nau rectangular capçada per un absis semicircular, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions llombardes en pedra vermella. A aquest edifici romànic original, molt ben conservat, s’hi va afegir més tard un petit campanar de torre sobre la i dues capelles laterals a banda i banda i l’edifici de la rectoria.

  • Capella de Sant Pere de Montsoriu. L’imponent castell de Montsoriu, centre de la senyoria feudal dels vescomtes de Cabrera, va tenir tres capelles successives ubicades en llocs diferents de la fortificació. La capella preromànica es troba al costat de llevant del recinte sobirà. En el seu interior s’hi poden veure les restes de l’altar i de pintures murals a les parets. Fou substituïda per la capella romànica, i més tard, per una nova capella d’estil gòtic.

  • Església de Sant Amanç. Tot i que segurament sigui un edifici d’orígens preromànics, l’església de Sant Amanç data dels segles XII-XIII, i és d’una sola nau amb un original absis perpendicular, de planta rectangular i orientat a llevant. L’edificació, que es trobava en avançat estat d’enrunament, ha estat restaurada recentmen.

  • Ermita de Sant Pere Sestronques. Una ermita d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que va ser construïda a finals del segle X, però que conserva alguns vestigis d’un edifici anterior preromànic. La porta, d’arc de mig punt, s’obre a la façana de ponent, i està protegida per un porx. Destaquen una espitllera i el campanar d’espadanya.

  • Església de Sant Agustí de Lloret Salvatge. Un dels terratrèmols més forts que al segle XV sacsejaren Catalunya, van tenir Lloret Salvatge com a epicentre. Tot i així, la petita església que centrava aquesta petita parròquia, va resistir considerablement intacte. A prop de l’església s’hi veuen, enrunades i ocultes per la boscúria, restes d’altres construccions.

  • Església de Sant Marçal del Colomer. Tot i que va ser afectada pels terratrèmols del segle XV, conserva bona part de la nau original, amb la primitiva porta de mig punt oberta al costat de migdia. L’absis, de planta rectangular, va ser reformat amb elements i disseny contemporanis.

  • Ermita de Santa Brígida. Situada dalt d’un espadat i amb unes magnífiques vistes sobre la vall. La base de la construcció és romànica, tot i que la façana pertany a una important reforma que s’hi va realitzar al segle XVII. Restaurada als anys 90, s’hi celebra un aplec cada primer diumenge de febrer.

  • Monestir de Santa Maria d’Amer. Tot i els efectes dels terratrèmols del segle XV, en què s’esfondrà el claustre i part de l’església, aquest monestir benedictí no va perdre la seva importància al territori. L’element romànic més remarcable del conjunt és l’església, que actualment exerceix de temple parroquial. El nucli antic d’Amer, sorgit a redós del monestir i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, conserva l’entramat antic de carrers i places i alguns edificis de notable antiguitat.

  • El més vist
  • El més comentat
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.. Més informació