Gaudim dels pessebres vivents amb més tradició
La visita de l’arcàngel Gabriel a Maria i el naixement de Jesús són els elements que vertebren els pessebres vivents, escenificacions a l’aire lliure en què el visitant pot passejar per l’escena i interactuar amb els actors. A Catalunya, tenim documents que acrediten aquesta pràctica des del segle XIV, tot i que no va ser fins al 1956 que es va organitzar el primer pessebre vivent modern a Andorra. Els pessebres vivents associats a la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya ja fa alguns mesos que assagen, proven atrezzo, renoven vestuari… I tot això gràcies a l’empenta voluntària de joves i grans que creuen en la tradició popular. La Federació està formada per 48 entitats d’arreu del territori. Enguany, les representacions de Maçanet de la Selva, Sant Martí de Llémena, Calonge, Món Sant Benet, Cànoves i Salou se sumen a les 42 entitats representatives de la passada edició.
Entorns medievals, espais únics
Els 48 pessebres mostraran a partir del 6 de desembre (el de Santa Pau és el primer del Principat) diferents escenes del naixement de Jesús en entorns naturals i medievals, com els de la Masia de Castelló, Manresa, l’Espluga de Francolí o Castell d’Aro, aquest últim amb 60 anys de representacions, el més antic de Catalunya. Com a novetat d’enguany, el pessebre vivent de Món Sant Benet combina la representació d’un centenar d’actors i actrius amb projeccions i efectes d’última generació. Altres novetats són la recuperació de l’escena amb els profetes a Bàscara, la celebració del 20è aniversari del pessebre vivent de Calonge al voltant del castell medieval, la nova escena de l’esclopeter a Maçanet (ofici artesà propi de la vila que consisteix a construir sabates de fusta), la nova escena de dimonis a Premià de Dalt i l’ampliació de dos dies de representacions a Vila-sacra. Sabíeu que el de Joanetes té el rècord de l’estrella de Nadal més gran del món?
