Ruta pel call jueu de Valls
El call jueu de Valls conserva ben pocs vestigis, tret del traçat urbà i el nom dels carrers, que recordin la presència hebrea a la ciutat. Ara, gràcies als panells informatius instal·lats en diversos punts de l’antic call, coneixereu la història, la religió i els costums dels jueus de l’edat mitjana a Valls.
Hi descobrireu que, des del segle XII, a causa de les pressions de l’Església per separar els jueus dels cristians, les comunitats jueves van haver de viure concentrades en un espai reduït del nucli urbà, que rebia el nom de call, on els jueus disposaven dels espais necessaris per viure segons la seva llei i tradició. A Valls, aquest barri estava format al segle XIII pels carrers dels Jueus i del Call, i l’única diferència que hi havia entre les cases dels jueus i la resta de vallencs es trobava a la porta d’entrada de les cases jueves, les quals tenien una escletxa o forat allargat en un dels carreus, on encaixaven un petit estoig rectangular que contenia la mezuzà, un rotlle de pergamí amb un fragment del Deuteronomi. Malauradament, a l’antic call de Valls no hi veiem cap d’aquestes marques. Les famílies benestants jueves vallenques es dedicaven al comerç de teixits i hi va haver diversos argenters i metges jueus que gaudiren d’un gran prestigi. Els jueus amb un cert nivell econòmic eren lliuradors de préstecs, cosa que els féu malveure davant de bona part de la població cristiana. En els panells informatius també s’explica que l’historiador Gabriel Secall va documentar la ubicació de la sinagoga a l’espai on ara trobem el número 18 del carrer dels Jueus, una sinagoga que es mantingué en ús fins a l’assalt al call del 1391, quan fou saquejada.
El cap de pedra gòtic que trobem a la casa cantonera entre els carrers de la Carnisseria i de Sant Antoni forma part d’una llegenda de dos enamorats, ell cristià i ella jueva, separats a causa del decret d’expulsió dels jueus del 1492.
