L'Eixample

L’any 1979 es va enderrocar l’antic escorxador municipal de Barcelona, un enderroc que va significar el naixement d’un parc d’esbarjo dedicat a l’artista Joan Miró. Situat molt a prop de la plaça d’Espanya, el parc, que té una superfície equivalent a quatre illes de l’Eixample, conté una gran zona arbrada en què destaquen les importants plantacions de pins, alzines i palmeres. Al parc també es troba la Biblioteca Pública Joan Miró, un edifici envoltat de canals d’aigua; una àrea de joc amb taules de ping-pong i pistes de petanca, i un bar. La seva immensa plaça està presidida per la impressionant escultura de 22 metres d’altura ‘Dona i ocell’, de Joan Miró, que es va inaugurar el 1983, el mateix any que el parc, poc abans de la mort de l’artista.

Obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, la Casa Lleó i Morera és una de les joies modernistes que es troben a l’Illa (o ‘Mansana’) de la Discòrdia, una cantonada del passeig de Gràcia on rivalitzen per la seva bellesa –d’aquí ve el nom– les cases Amatller, de Puig i Cadafalch, Batlló, d’Antoni Gaudí, i la mateixa Casa Lleó i Morera.

L’obra de Domènech i Montaner, de l’any 1905, va ser un encàrrec de la família Morera per remodelar l’antiga Casa Rocamora. La casa va pertànyer a aquesta nissaga durant tres generacions, fet que va permetre que es conservessin gran part dels trets més característics de l’edifici. La que llavors n’era la propietària, Francesca Morera i Ortiz, li va encarregar l’any 1902 que enderroqués i refés la façana, tot col·locant-hi tribunes i balcons de pedra als diferents pisos. Per fer-ho, Domènech i Montaner es van envoltar d’artistes i artesans de renom com l’escultor Eusebi Arnau, el mosaïcista Mario Maragliano o l’ebenista Gaspar Homar. L’arquitecte va estampar el nom de la família a la façana amb la representació de la flor de la morera feta amb diferents materials. 

Aquesta joia modernista es pot descobrir amb una visita guiada de dimarts a diumenge. Consulteu-ne tots els detalls a la seva pàgina web.

Ubicada dins d’un edifici modernista dissenyat l’any 1879 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, la Fundació Tàpies és un dels pilars de la vida cultural de Barcelona. Acull una gran quantitat d’obres d'Antoni Tàpies i exposicions temporals d’artistes contemporanis. Destaca la col·lecció particular de l’artista, un conjunt de peces de diferents procedències entre les quals destaquen quadres de Goya, Zurbarán, Picasso, Miró o Duchamp. La completen obres medievals, d’art asiàtic, africà i precolombí i peces d’arqueologia. La Fundació també té una extensa biblioteca especialitzada en art modern i contemporani. La seva col·lecció, de més de 50.000 llibres, conté el fons més extens sobre l’obra de Tàpies.

L’edifici modernista és especialment atractiu per l’escultura de ferro que corona la façana, obra del mateix Tàpies. Anomenada ‘Núvol i cadira’, dóna pistes al visitant de l’estil i la visió del món de l’artista català. Abans d’acollir la Fundació, l’edifici, que de seguida es va convertir en una construcció única per la combinació de maó vist i ferro forjat, va ser la seu de l’Editorial Montaner i Simon. Es pot accedir al museu de la Fundació Tàpies de dimarts a diumenge de 10 a 19 h i a la biblioteca de dimarts a divendres de 10 a 15 h. i de 16 a 19 h.

El mercat de Sant Antoni articula la vida d’un barri de tradició comercial que s’ha convertit en una de les zones de moda de la ciutat. Situat entre l’avinguda del Paral·lel i la Gran Via, el barri de Sant Antoni ha destacat sempre per ser un dels punts comercials més importants per a les classes mitjanes i baixes de la Barcelona més popular. El mercat, que es troba en procés de remodelació, es va construir amb ferro forjat a les acaballes del segle XIX i des del començament es va convertir en un eix vertebrador del barri i en un paradís per als col·leccionistes.

La Fira de Bellcaire, més coneguda com el mercat dels Encants, és el mercat d’antiguitats i articles de segona mà més important i antic de Barcelona. Tot i que es desconeix la data exacta del seu naixement, sí que està documentat que el 1251 ja hi havia encants a Barcelona. L’any 1929 es va instal·lar a la plaça de les Glòries Catalanes, i el 2013 va canviar l’esplanada de 12.000 metres quadrats on hi havia els prop de 500 venedors per un edifici futurista i innovador, una estructura suspesa a 25 metres d’altura amb una coberta d’acer inoxidable que fa l’efecte de mirall i reflecteix tot el que succeeix al seu interior. El mercat obre les seves portes tots els dilluns, dimecres, divendres i dissabtes de 9 a 20 h.

A banda de la venda permanent de productes, crida l’atenció la subhasta d’objectes de col·leccionisme d’antiguitats que s’hi duu a terme cada dilluns, dimecres i divendres a les 8 h, una subhasta única a Europa.

Les principals joies de l’arquitectura modernista s’apleguen en el cèlebre Quadrat d’Or de l’Eixample, delimitat pel carrer Aribau, el passeig de Sant Joan, l’avinguda Diagonal i plaça de Catalunya. S’hi troben obres molt importants dels arquitectes més rellevants del Modernisme català: Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner. La majoria es concentren al passeig de Gràcia –la Casa Batlló, la Casa Amatller, la Casa Lleó i Morera o la Pedrera–, però també n’hi ha una mica més amunt, a l’avinguda Diagonal, on es troba una de les cases cantoneres més elegants, la Casa Terrades, més coneguda com la Casa de les Punxes.

Herència de la Barcelona burgesa de finals del segle XIX, el Quadrat d’Or és un clar exemple de la vida luxosa de les classes més altes de la ciutat, i l’arquitectura i els interiors dels seus edificis són el refinament estilístic més elitista de la ciutat. La combinació d’arquitectura amb el treball minuciós de materials com la ceràmica, el ferro forjat, el vidre o la fusta representa tot un espectacle per a la vista que cada any atrau milions de visitants d’arreu.