Sant Andreu

Aquesta zona de la ciutat encara conserva el seu esperit de poble independent. L’any 1897 va ser annexionat a Barcelona en contra de la voluntat dels seus habitants i avui dia encara hi ha qui en reclama la independència de la capital catalana. Sant Andreu és un districte combatiu, d’associacions centenàries, de veïns que se saluden pel carrer, que gaudeixen de les seves festes populars i que van a comprar al mercat i a aquells comerços ‘de tota la vida’. Aquest esperit de lluita encara es manté viu. Gràcies a la pressió veïnal es van salvar dos dels edificis més emblemàtics de Sant Andreu, la fàbrica de filatures Fabra i Coats, que es va recuperar i convertir en centre d’art, i la casa modernista Can Guardiola, que va sobreviure a un enderroc i es va transformar en hotel d’entitats després d’una intensa campanya popular.

Amb poc més de 650 hectàrees de superfície i 147.453 habitants, Sant Andreu està format per set barris: Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, la Sagrera, Navas, el Congrés i els Indians, i Sant Andreu de Palomar, que donava nom al municipi i que poc després d’esclatar la Guerra Civil va passar a dir-se l’Harmonia de Palomar. En aquest barri se celebra des de fa segles la tradicional festa dels Tres Tombs i l’Esclat Andreuenc, en què gegants, trabucaires i diables donen el tret de sortida a la festa major. Els Tres Tombs romanen avui dia com una mostra més del passat rural del barri, un passat que també és present al seu nom, ja que l’origen del topònim ‘Palomar’ cal buscar-lo en el gran nombre de colomers (‘palomars’) que hi havia a la vila.