Formentera, l'essència de la Mediterrània

El joier Enric Majoral es va establir a Formentera als anys setanta per iniciar-hi una reconeguda carrera, inspirat per l'art primitiu i l'essència mediterrània de l'illa. Anys després, ens descriu l'excepcional "concentració de bellesa" de Formentera. Enric Majoral (text), Artur Gaya (fotografia)

S'Espalmador, història i natura de Formentera a petita escala Assolada fa cinc segles per pirates, la petita illa de s’Espalmador és un espai de silenci separat de Formentera per un estret braç d’aigua. El millor és que només s’hi arriba amb vaixell o nedant. Joan Marí (text), Artur Gaya (fotografia)

La manca d'aigua i una terra poc fèrtil han forjat el caràcter de Formentera A més de complir una funció essencial de comunicació, els camins de Formentera són un mitjà ideal per observar el paisatge. És a dir, per entendre com els pobladors de l’illa van conquerir i estructurar l’espai rural en un territori esquerp i difícil. Francesc Mayans (text), Artur Gaya (fotografia)

Els homes i les dones més viscuts de l'illa han vist dos mons La Formentera que avui coneixem no és una illa pagesa i ja no viu replegada en si mateixa. Els habitants que hi han passat tota una vida evoquen temps de penúries, però també d’un ritme de vida marcat per la calma. Passat i present es troben. Vicent Ferrer (text), Josep Rubio (fotografia)

Les raons d'un mite que fascina turistes d'arreu del planeta Els primers visitants arriben a Formentera encara no fa cinquanta anys, i avui l'illa viu fonalment. Isidor Torres (text), Artur Gaya (fotografia)

Propostes esportives entre paratges fascinants Gràcies a l’orografia i a una natura verge, Formentera és un indret idoni per practicar activitats tan diverses com la navegació amb caiac, el surf de vela, el senderisme, el submarinisme i el cicloturisme. Anabel Costa (text), Artur Gaya (fotografia)

Formentera amaga diversos misteris: en el propi nom, en la sal invisible de l'aire i de l'aigua, en el color blau de les sargantanes... Tot sota la llum blanca d'un sol intens. Narcís Comadira (text)

Passejada per fer gana Partim des Caló, un nucli costaner resguardat als peus de la Mola, i voregem la platja entre dunes i ecosistemes singulars. Oriol Gracià (text)

Passejada de patrimoni Pugem fins a la Mola, la zona més alta de Formentera, delimitada per penya-segats que sobresurten cent metres sobre la mar. Passegem entre la costa esquerpa i les hortes per gaudir dels indrets més solius de la contrada. Oriol Gràcia (text)

Passejada de natura La part més occidental de l'illa aglutina en poc espai ambients ben diferents: vorejarem l'estany Pudent, resseguirem penya-segats feréstecs i acabarem al davant d'una torre de defensa construïda al segle XVIII. Oriol Gracià (text)

Sort és la seu dels esports d'aventura i de la gastronomia pallaresa, però també un bon punt de partida per conèixer la comarca de la qual és capital. Núria Garcia (text)

Ildefons Cerdà va crear una nova Barcelona, més ordenada i oberta. Un barri pràctic, amb personalitat, fet a mida dels ciutadans que hi viuen. Us desgranem els perquès de les illes, xamfrans, passatges i patis que varen oxigenar la ciutat. Lluís Permanyer (text), Consol Bancells (fotografia)

Camí de pas, entre Calaf i Ponts, la vall del Llobregós és d’aquells llocs del país tímidament desapercebuts. Però guarda una riquesa per no passar-hi mai més de llarg. Cristina Masanés (text), David Campos (fotografia)

Cambrils recrea la pesca tradicional La terra que la mar banya, amb la mar juga. La seva gent hi neda, hi navega i aprèn a cercar-hi els fruits. Cambrils ens recorda les maneres més ancestrals de fer-ho. La seva festa de l’Ormeig recupera els vells oficis de la pesca. Isaac Albesa (text), Rafael López-Monné (fotografia)

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac amaga diversos racons plens d'històries i llegendes. Us descrivim una senzilla excursió que du a l'interessant font Flàvia i a les coves dels Òbits, testimonis de pas d'anònims fugitius i llegendaris lladres i bandolers d'una època no tan llunyana. Albert Torrent (text), Dani Codina (fotografia)

Sota l'ombra de nombrosos plataners, anirem resseguint el traçat del canal d'Urgell i la sèquia Quarta: aquelles aigües que van retornar la vida a l'eixuta comarca de les Garrigues i els salts de les quals embelleixen la ruta. Enrique Marco (text i fotografia)

Viliella, a 1.560 metres d'altura, és un dels pobles més alts de la Cerdanya. Per la seva situació, al mig de la vall de la Llosa, fa de mirador esplèndid a la serra de Cadí. Cecília Lorenzo (text)