Bona vida a l'Empordà

Pels carrers de Gandesa, s'hi respira història. I també les olors del vi i de l'oli, que conviuen amb el modernisme de la Cooperativa. Pere Vicens (text)

Oliveres amb fruits d'or Cal esperar fins al novembre per recollir les menudes olives que, ben premsades i convertides en oli, regaran els nostres plats d'hivern. Òscar Marín (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Equipada amb una parabòlica, una gravadora, professionalitat i molta paciència, l'Eloïsa volta tot el planeta a l'encalç de sons. Ernest Costa (text), Marcelo Isarrualde (fotografia)

Pels volts de la Castanyada, la granoteta de punts iniciala reproducció, moment d'eufòria durant el qual canta dia i nit. David Carrera (text i fotografia)

Pretendre fer una oferta d'estiu per atreure un altre tipus de públic diferent del de l'esquí sense una bona i abundant informació sobre el terreny és com fer paella sense arròs. N'hem d'aprendre dels Alps. Rafael Vallbona (text)

Les 8 millors passejades envoltats de natura El nostre és un país de boscos. I de molts diveros, afortunadament. En aquesta època els caducifolis esclaten de colors, del groc al vermell, oferint belles panoràmiques de tardor. Us convidem a visitar els que perden les fulles i els que les mantenen verdes, en un recorregut per vuit boscos especials repartits arreu del territori: la mata de València, el barranc del Retaule, el sot de l'infern, les Gavarres, l'Aiguabarreig, el Tossal de la Baltasana, la Font Roja, Cala Mitjana. Xavier Basora (text)

Racors, sabors i paissatges del paradís del benestar Òscar Rodbag (fotografia)

Josep Pla deia que preferia els paisatges de conreus de l'Empordà enfront de l'espectacularitat dels deserts i selves. I Ferran Adrià creu que no podria fer la cuina que fa si El Bulli fos en un altre lloc. Què té l'Empordà que els seus genis consagrats hi estan tan atrapats? Ferran Adrià (text), Òscar Rodbag (fotografia)

Pals i Begur: dues 'città slow' al cor de l'Empordanet Les presses són enemigues de la bona vida. Per això v nèixer el Moviment Internacional de Catalunya per a la Qualitat de Vida, que practica una existència pausada, coherent amb les tradicions i respectuosa amb l'entorn. Ara sabrem per què a Pals i Segur, adherides a la xarxa, el temps té el valor que es mereix. Cristina Masanés (text)

(Algunes de) les millors panoràmiques de la comarca De vistes sobre l'Empordà, n'hi ha moltes, però aquí en teniu algunes de ben completes. Si es poguessin ajuntar, tindríem un 'mapa' de la comarca amb bona part dels seus atractius: cales, penya-segats, pobles, muntanyes, boscos i conreus: Mas ventós, el dolmen de la serra d'en Calç, Santuari de la mare de Déu del Mont i Puig de Son Ric. Núria Esponellà (text)

Viatge per la vida literària, musical i pictòrica des dels grecs fins avui L'Empordà, comarca bastida entre els orígens clàssics i un passat medieval ufanós, ha acollit el pas d'intel·lectuals i artistes seduïts per la bellesa dels seus paratges. La síntesi perfecta entre natura, cultura i tradició ha convertit aquestes terres en un gresol de propostes on avorrir-se és impossible. Clara Arnedo (text)

La cuina de l'Empordà és la més influent i autosuficient del país Per viure bé, és imprescindible menjar bé. I amb els ingredients que li donen a l'Empordà la terra i la mar, se'ns fa la boca aigua. En aquest territori beneït pel clima, per unes aigües transparents i per una terra fèrtil, al rebost hi ha de tot. Salvador Garcia-Arbós (text)

Parlen els creadors captivats per una tranquil·litat inspiradora D'entrada, enamora un paissatge físic que aplega muntanya, mar i plana. I quan la mirada s'hi ha avesat, és el paisatge humà qui corprèn el viatger fent-lo ancorar definitivament en una terra on va recalar potser per atzar. Artistes i escriptors expliquen com van arribar a l'Empordà i per què van decidir quedar-s'hi. Teresa Bonal (text), Núria Sàbat (text)

No es pot ser sant a L'empordà, la terra on les temptacions gastronòmiques i visuals ens esperen a cada racó. Ho deia Pla i ho certifica Narcís Comadira. Narcís Comadira (text)

Menys de dos quilòmetres separen el poble empedrat de Sant Martí d'Empúries de la vila marinera de l'Escala. Els uneix un passeig magnífic amb dunes arran de mar Xavier Amat (text)

Passegem per l'actual capital de la cultura catalana, mundialment coneguda pel surrealisme de Dalí. Però més enllà del pintor, la ciutat conserva un centre històric amb notables edificis modernistes i noucentistes, passeigs i carrers que val la pena visitar. Xavier Amat (text)

El perfil del castell que corona el Montgrí és com aquell que dibuixàvem quan érem infants. Potser per això aquest massís té el seu encant i la seva màgia. Xavier Amat (text)

Silenciós i mig amagat entre la via Laietana i la plaça de Sant Jaume, el barri de Sant Just passa desapercebut per aquells que no el coneixen. Els seus carrerons, estrets i ombrívols, sovint intimiden el visitant que no s'atreveix a endinsar-s'hi, però val la pena fer-ho. S'hi escriuen retalls de la història de Barcelona, una història que es remunta a fa més de dos mil anys. Begoña Garcia (text), Jordi Play (fotografia)

A la riba del menut riu Isàvena van sorgir, a l'edat mitjana, bells pobles de tradició ramadera que encara avui són l'ànima de la Baixa Ribagorça. Marta Montmany (text)

La miranda de Sant Jeroni, de 1.336 m, és la talaia més emblemàtica sobre Catalunya central i és el cim més alt del massís de Montserrat. Us proposem una ruta des de Bruc, per una zona més solidària, en contrast amb l'ambient de rambla bulliciosa de la tradicional ascenció des del monestir. Juan Carlos Borrego (text)

Pedalant entre camps, el monestir de Bellpuig de les Avellanes fins a Vilanova de la Sal, anirem descobrint aquesta dolça i acolorida terra de la Noguera, sempre mirant a l'horitzó per descobrir les serralades del Prepirineu català. Marta Montmany (text)

A Mallorca, un tren amb molta història permet travessar les muntanyes de la serra de Tramuntana i viatjar des de la ciutat fins a Sóller, al nord de l'illa. Un cop al poble, i per acabar de completar la ruta, el més divertit és agafar el tramvia que porta al port de Sóller, situat a 5 km del nucli. Cecília Lorenzo (text)