Vallespir. Un Pirineu de contrastos a recer del Canigó

Amposta és una ciutat firal però amb dues cames al delta de l’Ebre, i no deixa de tenir un aire feréstec. Carme Ferré Pavia (text), Nik Neves (il·lustració)

Un arxipèlag sentimental Surant com boies en la mar, uns petits illots fets de roques nues contemplen en silenci el pas del temps a la costa empordanesa Xavier Febrés (text), Roger Rovira (fotografia)

El Vallespir té un paisatge especial. Un paisatge que atresora unes tradicions mil·lenàries ben arrelades que bressolen una identitat, la catalana, que es manté inesborrable. Així ens ho explica Gentil Puig, director de la revista 'Vallespir'. Gentil Puig (text), Oriol Clavera (fotografia)

Castells i talaies custodien un miler de cases pairals El Vallespir és el país dels ‘can’ i dels ‘cal’, de les pairalies on tothom, en una terra de frontera, és vigilat i rep protecció. Les torres i els castells en són testimonis mil·lenaris. Joan Peytaví Deixona (text), Oriol Clavera (fotografia)

Passegem pels escenaris que van fer créixer el cubisme L’arribada de Picasso a Ceret va ser un escàndol. La seva companya, Fernande, fumava i vestia de manera provocadora. Però la revolució real passaria a la tela, allà on l’artista va desconstruir la vila i els seus paisatges. Maria Palau (text), Oriol Clavera (fotografia)

El patrimoni culinari de la comarca és una descoberta de sabors salats i dolços Els formatges de Prats de Molló, el xai d’Arles, les bunyetes, els ànecs d’Oms, les cireres i les pomes de Ceret, els embotits... El Vallespir aporta a la gastronomia una sàvia combinació de contrastos. Eliane Thibaut-Comelade (text), Oriol Clavera (fotografia)

Els relleus accidentats marquen el territori i la vida dels vallespirencs Amb muntanyes de gran alçària i aires marins que entren per llevant, el Vallespir és una comarca ben singular, amb relleus abruptes i gorges de vertigen. Un veritable refugi per als primers pobladors, que s’hi van instal·lar per fugir d’invasors i que ben aviat van saber treure el màxim rendiment a una natura generosa i francament bella. Enric Loreto (text), Oriol Clavera (fotografia)

Entre la catalanitat de les arrels i la desaparició de la llengua Sardanes, focs per Sant Joan i moltes banderes arreu. Els colors i les tradicions són indiscutiblement catalanes, però actualment la francesització és més forta que mai. Us presentem la fotografia actual de la catalanitat a la comarca. Miquel Sargatal (text), Oriol Clavera (fotografia)

Envoltat de pics solemnes, com el Canigó, el Tretzevents o el Costabona, el Vallespir exerceix el seu poder d'atracció gràcies als artistes, els fruits dolços de l'horta i els banys del Tec. Narcís Comadira (text), Mariona Cabassa (il.lustració)

Cada onze de setembre, grups d'excursionistes renoven la bandera catalana del cim La muntanya que mossèn Cinto Verdaguer va coronar el 25 d’agost del 1883 manté la flama de l’excursionisme molt present a la vall Ferrera. Per la Diada, la creu que planta tot l’any a 3.143 metres, guaitant el Parc Natural de l’Alt Pirineu, llueix noves banderes catalanes i occitanes, invocant el nom de la muntanya: Pica d’Estats. Carme Escales (text), Àngel Sahun (fotografia)

Hi ha experts que treballen en l’estudi i la catalogació dels nostres paisatges. Com ho fan? Descobrim la seva feina al Priorat. Toni Orensanz (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Els Banys d'Arles viu a banda i banda del Tec i respecta els parcs al costat del riu. Són molts els turistes que passegen sota els arbres després d'un tractament termal Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

De gran bellesa i riquesa patrimonial, la ciutat medieval de Prats de Molló mereix un complet recorregut tot deixant-se portar per la tranquil·litat dels seus carrers, que mantenen l'esperit català mentre dalt de la muntanya el fort de la Guàrdia vigila l'horitzó. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Cada 18 de setembre, els ceretans van en pelegrinatge a Sant Ferriol. Però qualsevol dia és bo per enfilar el camí del turó i observar els entorns naturals de la capital del Vallespir. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Gran part del recorregut que se suggereix transcorre per espais pagesos encara cultivats, atractius i plàcids del Moianès. Ningú no diria que podem trobar-hi qui ens parli d'algun home que mercadejava nens. Ernest Costa (text i fotografia)

Sota la poderosa mirada de la serra del Port del Comte, ens endinsarem per la conca del Cardener fins a les seves sorprenents fonts i descobrirem que és un riu molt juganer. Carles Serra (text i fotografia)

Des dels ibers, que fa més de dos mil anys s'instal·laren en un tossal del terme, fins als turistes que avui ronden pel passeig, per les terres de Calafell han passat tot tipus de pobles i civilitzacions que hi han deixat petjades i records. Amb aquesta ruta els coneixerem tots. Cecília Lorenzo (text), Jordi Folch (fotografia)