Garrigues. Estampes autèntiques de la vida rural

A la ciutat no solament presumeixen de vi, també tenen un vermut d'ingredients secrets, uns dolços en forma de castell i botifarres de be. Toni Orensanz (text), Nik Neves (il·lustració)

El gran desnivell que separa el Canigó de la plana del Rosselló el converteix en el cim més emblemàtic del Pirineu. La muntanya és un bon punt de referència que es veu, fins i tot, des de la llunyana Marsella. Valèria Gaillard (text), Paul Palau (fotografia)

Injustament desconegudes L'escriptor Josep Vallverdú enumera les qualitats ben autèntiques i genuïnes que conserven les Garrigues, una comarca feta a si mateixa a base de pedra seca i poca aigua. És una comarca supervivent, que ha sabut treure profit de les seves terres per extreure'n un autèntic tresor líquid, l'oli. Josep Vallverdú (text), Jordi Bas (fotografia), Blauset / Imaginart (cartografia)

Deixem al descobert el valuós patrimoni natural garriguenc No fan gaire soroll: romanen discrets i quiets esperant que algú gaudeixi mirant-los, albirant-hi aus que hi nien, percebent-ne una aridesa de pel·lícula... Són els espais naturals garriguencs, que han passat desapercebuts però que no deixaran ningú decebut. Joan Cornudella (text), Jordi Bas (fotografia)

Les iniciatives turístiques al voltant del producte més definidor de la comarca A les Garrigues es comença a despertar l'oliturisme, amb propostes com les visites a cooperatives i les rutes que completen l'oferta dels cinc museus que hi ha sobre el fruit de l'olivera i el món rural. Miquel Andreu (text), Jordi Bas (fotografia)

Radiografia de la conca de la Femosa, la vall del riu de Set i la vall Major En un territori de secà, els pobles i la vida s'arreceren a les conques i les valls per on desfila l'aigua, escassa i molt valorada. Aquesta és la història d'una comarca boirosa a l'hivern, esquitxada de pobles amb castells i amb aires rurals. Toni Costa (text), Jordi Bas (fotografia)

Les delícies gastronòmiques autòctones d'una terra de secà Més enllà de les olives i l'oli, a les Garrigues presumeixen de conills de caça, de braços de gitano d'un metre, de coques de recapte finíssimes i fins i tot d'orxata. És contraproduent llegir aquest article amb gana. Ignasi Revés (text), Jordi Bas (fotografia)

Les Garrigues són el paradigme de l'arquitectura rural Abans que l'èxode rural en despoblés els nuclis, les Garrigues havien gaudit d'una gran prosperitat al voltant de l'oli verge extra, conegut arreu del món. Com a herència ens ha quedat un gran nombre de cabanes de volta, marges, aljubs i altres elements que esquitxen els mítics camps d'oliveres. Ramon Queralt (text), Jordi Bas (fotografia)

Quins són els secrets de l'olivera de les Garrigues? Per què són diferents de les de l'Empordà? Narcís Comadira parla de la feina mil·lenària d'homes i dones per treballar el camp i donar un fruit excels. Narcís Comadira (text), Mariona Cabassa (il.lustració)

La vila del joguet Gràcies a la capacitat de reciclatge de la seua indústria, la localitat d'Ibi, a l'Alcoià, s'ha guanyat el títol de 'bressol de la joguina'. La competència ferotge de la xina ha estat a punt d'esborrar del mapa de la indústria joguetera aquesta població, però hi ha diversos projectes que atrauran sens dubte l'atenció dels reis mags. Pau Rubio (text), Rafa Pérez (fotografia)

Al marge dret del Llobregat, envoltada per una trentena d'urbanitzacions escampades com bolets, Corbera conserva carrers i edificis que revelen el seu passat de vila senyorial i rural. El seu gran atractiu és el pessebre vivent, però hi ha molts altres racons que mereixen una visita. Josep Sucarrats (text), Marcelo Isarrualde (fotografia)

César Martinell va deixar la seva empremta a l'Albi en forma de celler. La silueta del poble, però, està marcada per un castell que ara es recupera per a usos culturals. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Un magnífic pou de gel del segle XIV, un castell declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, la galeria d'art d'una artista alemanya o una sala d'exposicions dedicada al treball de pedra són només alguns elements que troben al poble de la Floresta. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Endinsar-se en la vall de Vinaixa és fer-ho e un paisatge carregat d'oliveres, però també de vinyes, i trobar-se un seguit de construccions de pedra molt característiques d'aquestes terres. Anirem seguint el rastre de les fonts de la vall per comprovar-ho. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

La Mediterrània és un territori pobre i antic on tot s'ha aprofitat i hi han passat un fum de coses. Per aquest motiu, per descobrir un patrimoni que ens expliqui èpoques i situacions molt diverses, n'hi ha prou amb un petit recorregut. El d'avui encara no dura una hora i serveix d'exemple. Ernest Costa (text i fotografia)

Per aquestes contrades, al voltant de Sant Aniol de Finestres, coneixerem una Garrotxa diferent, lluny de les fagedes i de les roques volcàniques. Aquí el que predomina és l'alzina i el gres. Joan Bartoll (text i fotografia)

Al litoral de Torredembarra es troba un dels pocs indrets de la Costa Daurada on encara es conserven zones de dunes i llacunes, amb tota la vegetació i fauna que s'associa amb aquests hàbitats. Cecília Lorenzo (text i fotografia)