Guilleries, un massís exuberant per passar l'estiu a la fresca
48 hores al Pla d'urgell
Gastronomia rural al cor del país
Ens endinsem en els pobles, el patrimoni, la cultura i la cuina de la comarca més jove de Catalunya, presidida per Mollerussa. Helena Culleré (text), Nik Neves (il·lustració)
Reportatges
L'or vermell de l'Alguer
L'artesania i la pesca del corall, una tradició viva A l'Alguer, tot ens recorda la presència de corall vermell. Les joieries, els grans monuments i algunes barques del port testimonien aquesta activitat tradicional. Gustau Navarro (text), Marco Ansaloni (fotografia)
Dossier central / Presentació
Aigua a les Guilleries
Un país d'equilibris Boscos i turons que no es deixen domar. Aquest ha estat l'amagatall perfecte per als bandolers més temuts. Aquesta terra és plena de misteris, on el canvi de llum ofereix perspectives suggeridores. L'artista Josep Nogué les ha pintades gairebé totes. I ens convida a entrar en un massís addictiu. Josep Nogué (text), Òscar Rodbag (fotografia), Blauset (cartografia)
Dossier central / Reportatges
Aigua, terra i peus
Us proposem cinc itineraris refrescants i ombrívols per la xarxa de camins del massís Els escenaris són diferents, també les destinacions. Però totes les rutes que us proposem en aquest article tenen un denominador comú: passen vora de l'aigua i són molt refrescants. Els boscos us procuraran ombra i els cingles, una vista de vertigen. Griselda Guiteras (text), Òscar Rodbag (fotografia)
Dossier central / Reportatges
El paradís terrenal
Per què a les Guilleries hi ha tantes fonts, rieres i torrents Als núvols i la pluja els agraden les Guilleries i les visiten sovint. Però el fet que hi plogui força no és l'únic motiu pel qual el massís està cosit de fonts, rieres i rierols. També contribueix a la frondositat aquàtica la formació geològica d'aquestes muntanyes, que afavoreix la creació d'aqüífers, on les aigües reposen durant anys per emergir amb virtuts mineromedicinals. Judit Pujadó (text), Òscar Rodbag (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Glops de bona salut
L'element líquid protagonitza iniciatives i propostes que dinamitzen el territori L'aigua a les Guilleries vessa per tot arreu, s'expressa per tots els seus porus i ens promet un estiu refrescant. Aprofitem aquest regal per passejar-nos per les diferents iniciatives que tenen l'aigua com a protagonista: hi ha rutes, balnearis, fonts emblemàtiques, un projecte de piscifactoria d'esturions i moltes coses més! Xavier Cortadellas (text), Òscar Rodbag (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Amb un dia no n'hi ha prou!
Propostes per gaudir de la natura, el paisatge i l'aventura al mateix temps En un indret ple de boscos i on l'aigua és omnipresent, s'ofereixen moltes opcions per gaudir del territori: des de rutes amb bicicleta, fins a excursions amb caiac i sortides per anar a guaitar aufranys. Les Guilleries no s'acaben en un sol dia... Clara Arnedo (text), Òscar Rodbag (fotografia)
Reportatges
Un passeig entre vinyes a les terres dels Alforins
A l'extrem oest de la Vall d'Albaida s'hi estenen els Alforins, unes terres famoses pel seu paisatge de vinyes, oliveres i cellers i per la seua llum especial. Nàdia Alonso (text), Oriol Clavera / Miquel Francés (fotografia)
Ruta a peu
Albinyana, la miranda del Penedès
Recorrem la frontera occidental del Penedès, on la depressió penedesenca s'aixeca en un massís de turons arrodonits i suaus, cau de castells i torres, pas obligat cap a les planes i els pobles que envolten el riu Gaià. Juan Carlos Borrego (text i fotografia)
Ruta amb bici
Per la capa de la Geganta Adormida
La Geganta Adormida, coneguda també per 'serra de Peracalç', ha estat observada per humans de tots els temps. Farem una volta per la seva capa, el pla de Corts, amb tants vestigis històrics que dels sarcòfags en fan abeuradors. Núria Garcia Quera (text i fotografia)
Ruta amb nens
Pujada a l’abadia i el mirador de Sant Martí del Canigó
Si abans s’ha pujat al Canigó, l’excursió a l’abadia i al mirador de Sant Martí del Canigó, situats a pocs quilòmetres de Vernet, és només una senzilla però agraïda passejada. Cecília Lorenzo (text), Jordi Folch (fotografia)