Cap de Creus. Mites i secrets de l'Empordà més inspirador

Un cap de setmana a la capital del Camp de Morvedre Farem un recorregut per 25 segles d'història, sense oblidar la cultura, la indústria, les platges i la natura. Andreu Carpena (text), Nik Neves (il·lustració)

A la primeria del segle XIV la Inquisició va capturar i cremar a la foguera Guilhem Beubasta, l'últim prefecte càtar d'una comunitat dispersa i exiliada que s'apagà lentament set segles més tard. Una ruta de gairebé dos-cents quilòmetres segueix els seus últims passos, un itinerari que surt de Berguedà i arriba a l'Arieja passant per l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Jaume Barrull (text), Òscar Rodbag (fotografia)

Amb una mica de curiositat i atenció, sense gaire esforç, copsarem els detalls que fan que el cap de Creus sigui únic: les roques de formes rocambolesques, el paisatge lunar i la seva gent. Ens ho explica el biòleg Ponç Feliu. Ponç Feliu (text), Blauset (cartografia), Oriol Clavera (fotografia)

El paisatge i les llegendes d'un territori mític El cap de Creus sempre ha tingut alguna cosa enigmàtica. És pel seu paisatge agrest, potser poc amable a vegades, però sempre atractiu i bell. I potser per això hi abunden les llegendes. A través de les narracions populars ens endinsem en el paisatge mític d'aquesta contrada. Miquel Martín (text), Oriol Clavera (fotografia)

Creadors actuals ens expliquen el poder d'atracció del territori El cap de Creus té alguna cosa d'especial. Alguna cosa que atrapa i que atrau. Inexorablement. I les ments inquietes i creadores hi troben una font inesgotable d'inspiració, ja sigui pels paisatges, per la gent o per les formes curioses de les roques. Ens ho confirmen dos pintors, un historiador i una fotògrafa. Josep Ginjaume (text), Oriol Clavera (fotografia)

La revolució gastronòmica d'un territori amb oliveres i vinyes envoltades de mar Al cap de Creus conviuen hostals de tota la vida amb els restaurants més innovadors. Perquè aquest territori, amb productes gastronòmics de primera, és aglutinador i no excloent: les receptes tradicionals, hereves dels sofregits que improvisaven els pescadors, són igual d'extasiants que les propostes més sofisticades. Nil Ventós Coromines (text), Oriol Clavera (fotografia)

A Cadaqués va arrencar una atracció turística que aviat es va estendre per tot el cap de Creus Els primers estiuejants de Cadaqués arribaven amb tartana des de Figueres. Sis hores de viatge separaven la ciutat del paradís. El cap de Creus ja no és un territori tan llunyà, i el turisme hi ha incidit de manera ben visible, però no ha perdut l'essència ni la seva bellesa natural. Roses, el Port de la Selva, Llançà... L'imant turístic té molts pols. I molt variats. Xavier Febrés (text), Oriol Clavera (fotografia)

El Matarranya, bona part de la Terra Alta i un racó dels Ports de Morella van viure, en el segle XVI i inicis del XVII, un moment econòmicament dolç que va propiciar una arquitectura renaixentista amb mestres locals i característiques singulars. Avui és un dels principals valors artístics dels pobles que viuen a recer del massís del Port. Àlex Milian (text), Jordi Play (fotografia)

Sortim de Freginals amb la idea de recórrer Montsià, pujar una de les carenes i fer-hi una bona passejada. L'excursió no ens decebrà: som a l'avantsala dels Ports. Sílvia Berbís (text i fotografia)

Cases de pedra en pobles enlairats. Nuclis petits però encisadors penjats a les faldes de les muntanyes. Així és la vall d'Assua, un racó del Pallars Sobirà imprescindible. Joan Portell (text i fotografia)

El municipi del Masroig, al Priorat, és ple d'oliveres, ametlles, vinyes i barraques de pedra seca construïdes pels pagesos per refugiar-se de les tronades, el fred i la calor. Una ruta senyalitzada que segueix l'antic camí ral de Falset permet veure'n algunes. I ficar-s'hi a dins! Cecília Lorenzo (text i fotografia), Charuca (il·lustració)