Paisatges del Priorat. La diversitat d'una comarca que aspira a ser patrimoni mundial

Ens endinsem en la biodiversitat, els pobles i els paisatges del territori on conflueixen el Segre, el Cinca i l'Ebre. Anna Sàez (text), Nick Neves (il·lustració)

Pedres amb nom propi Nobles amb poder, reis cultes, arquitectes misteriosos, sacerdots, arxivers... No són personatges d'un 'best-seller' de Ken Follet ni d'un episodi de 'Joc de trons'. Són personatges reals que, al llarg dels segles, han escrit la història del monestir de Santes Creus. Núria Sabaté i Fontova (text), Maria Rosa Vila / Magí Sanjosé (fotografia)

En un plat de la balança hi ha la feina de l'home per dominar el paisatge, i a l'altre hi ha el medi natural. L'equilibri és perfecte i fa segles que és així. Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, defensa la candidatura del Priorat a patrimoni mundial de la Unesco. Joan Nogué (text), Blauset (cartografia), Rafael López-Monné (fotografia)

Us expliquem per què la comarca opta a ser patrimoni mundial de la UNESCO El Priorat és un exemple paradigmàtic de muntanya agrària mediterrània: s'hi dibuixa un paisatge modelat per la mà de l'home que ens deixa bocabadats. Però el més important és que aquest paisatge és ben actiu: s'hi produeixen alguns dels millors vins i olis del món. Sí, la comarca és un testimoni viu, i ben viu, de la història agrícola, social i cultural de la Mediterrània. Toni Orensanz (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Els paisatges i els pobles d'una comarca que viu més enllà de la imatge de Montsant i del vi Montsant i els costers plens de vinya són les dues imatges més difoses del Priorat. Però la comarca en té moltes més, i totes són magnètiques. En aquest article fem un viatge per la diversitat de paisatges i pobles d'aquest territori que no s'acaba en el vi ni en les cingleres. Oriol Margalef (text), Rafael López-Monné (fotografia)

La comarca presumeix d'una xarxa de senders que uneix tots els nuclis El més important de trepitjar un camí no és recórrer-lo per arribar a destinació, sinó preguntar-se què hi fa, allà, qui l'obrí i per què. A través d'una xarxa de senders envejable, coneixem les intimitats d'un territori i d'una manera de ser. Roser Vernet (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Busquen en les antigues divinitats l'arrel de l'espiritualitat dels paisatges del Priorat Els eremites del Priorat, la cartoixa d'Escaladei o el nom de 'Montsant' són prova de l'extraordinària dimensió espiritual d'aquests paisatges. La força de la terra i l'agricultura, però, remeten encara més enrere. Dionís, el déu del vi, la deessa del cereal, encara no se n'han anat de la comarca. Rafael López-Monné (text i fotografia)

Risc i emoció entre agulles Hi ha generacions d'escaladors catalans que han après la tècnica de l'escalada al massís de Montserrat. Visitem la muntanya per descobrir per què és un paradís per als escaladors i per descobrir-ne els millors miradors des d'on observar els esportistes. Joan Raventós (text), Cristián Aguirre (fotografia)

És potser una de les poques valls verges que encara es conserven a la Cerdanya. Un territori de rius d'aigües transparents, poblat d'un frondós bosc de pi negre que deixa pas a extensos prats on a l'estiu pasturen ramats de cavalls i vaques. Jordi Bastart (text i fotografia)

El camí entre Fontanars i la font dels Gamellons, a la Vall d'Albaida, és una d'eixes contrades delicades, silencioses i tranquil·les dignes de ser passejades amb la bicicleta de manera assossegada. Paco Tortosa (text i fotografia)

En aquesta ruta descobrirem què va passar fa 65 milions d'anys per aquests paratges de la Ribagorça, vestits amb perfums mediterranis i escollits a l'època medieval per fer-hi importants construccions. Marta Montmany (text i fotografia)