Els 10 millors restaurants de calçots

La temporada alta d'aquest restaurant és la dels calçots. De fet, no hi heu de buscar res més que calçotades. No endebades, quan parles amb algú de l’Alt Camp i li demanes consell, en un moment o altre assenyala cap a Masmolets. Això sí, si voleu anar-hi, haureu de buscar-vos alguna influència de pes. Les coses bones s’han de gruar. Perquè parlar de Cal Ganxo és parlar d’un restaurant arran del qual sembla que s’hagi construït el nucli de cases. I és que, venint d’un entorn de camps magnífics, hi accediu a través d’un carrer empedrat i us trobeu amb un entorn d’arcades de pedra i racons fotogènics que permeten immortalitzar l’estada; el record d’una calçotada memorable. www.calganxo.com

Una petita joia que fora de temporada de calçots només obre els caps de setmana i festius. La capacitat limitada fa, cosa relativament insòlita, que el límit per a grups es defineixi per la banda alta: no accepten grups de més de 25 persones. Per contra, ofereixen la possibilitat de fer la calçotada en parella o, fins i tot, en solitari. Un atractiu suplementari és que, en no fer torns, la reserva és absolutament recomanable. Vila-rodona, a més, ofereix el repte necessari per fer baixar la calçotada abans de prendre el camí de tornada a casa: anar a peu fins al castell que presideix la vila. I el complement idoni per perllongar el record i el sabor de la calçotada: una agrobotiga modèlica. www.elvinyet.com

Si la calçotada excel·lent que ofereixen a Les Espelmes no fos ja suficient, la lliçó de geografia que l’establiment permet pagaria la pena. I és que, als peus de la terrassa del restaurant, podreu contemplar l’Alt Camp en tota la seva esplendor i extensió. Per alguna cosa Les Espelmes és en ple coll de Lilla, al bell mig de la natura i a tocar de la carretera que hi mena, oferint als més entusiastes de la bicicleta la possibilitat de premiar-se després d’una escalada que no tothom estarà en disposició d’afrontar. Un cop enllestida la calçotada, si es vol seguir fins a Montblanc, per estirar les cames, o plegar veles i tornar a casa, és quelcom que cadascú haurà de decidir. Això sí, com en la majoria de casos, no us refieu de la vostra bona sort. Reserveu dia i hora. Que les bones coses solen anar buscades. www.lesespelmes.com

Una de les més glorioses excepcions a la imatge de masia més o menys aïllada i reconvertida que solen tenir els restaurants de calçotada. Si hi arribeu amb temps podeu visitar el museu de carros i eines del camp, arran de carretera tot venint des de Valls. Situat al costat de l’església de Picamoixons, en una casa del poble que havia estat hostal, Cal Pei, cuidada i sorprenent per l’espai que té, la visita ofereix la possibilitat de fer temps i gana passejant pels carrers del poble. A més, com que la majoria d’aquests carrerons d’accés són, si us plau per força, de vianants, el camí des del lloc on aparqueu el vehicle es converteix en obligatori. www.esportelldelbou.com

Situat a la plaça de Santa Llúcia, just a l’esquerra de l’arcada per la qual s’accedeix i a dos passos de l’entrada del monestir de Santes Creus, té al seu davant el balcó sobre el riu, amb una terrasseta on esperar tot fent un aperitiu si el temps acompanya. És un dels restaurants que no s’han deixat endur per modes ni presses. Els seus propietaris segueixen l’estela de Cal Ganxo, que per alguna cosa són família. Tenen molt clar que la calçotada s’ha de començar a menjar a finals de gener i que quan arriba Setmana Santa s’ha de tancar l’aixeta. I que és una menja de migdia. La capacitat de l’establiment (80 places) fa recomanable la reserva i la tria de torn: després dels precs de l’àngelus o quan arriba l’hora nona.  www.restaurantcalmosso.com

Si parlar de calçots és parlar de Valls i l’Alt Camp, parlar de calçotada és parlar de Masia Bou (amb permís de Casa Fèlix, és clar). Perquè els hereus de Josep Gatell i Maria Roda es vanten de ser els creadors de la calçotada. I no els falta raó. Al restaurant tot és al servei de la calçotada. Des de l’aparcament al monument de l’entrada, passant pels diversos àmbits, entre els quals destaca la plaça dels Roures, un espai dominat per uns pocs arbres d’aquesta mena. Això sí, centenaris. Una demostració més que evident que la massificació (capacitat per a 900 persones) no ha de ser forçosament sinònim de pèrdua de qualitat. www.masiabou.com

La segona porta d’entrada al Valls de les calçotades, aquesta situada de cara a Tarragona. Casa Fèlix és un bon restaurant, també amb antecedents familiars i paper important en la creació i consolidació de la calçotada. El patriarca Fèlix Garcia, que regentava i cuinava tapes a la seva cafeteria de Valls, va intuir que la calçotada demanava espais oberts. I va encoratjar el seu fill a muntar, de nou en nou i amb creixement regular i sostingut, l’establiment actual que, amb les seves 500 places i juntament amb Masia Bou, és referent de la calçotada. Va tenir l’encert d’instal·lar unes gegantines tines de fusta que fan de menjadors privats on els privilegiats poden deixar anar la festa. www.felixhotel.net

Tornem a la casa de poble feliçment recuperada i millorada per fer front al repte de la calçotada. Incloent la possibilitat d’un tendal més o menys multitudinari on fer una celebració. Una bona part de la família Gurí, amb la Victòria i l’Anton al davant, va entomar aquest repte i avui ofereix una oferta força variada en què no manca una bona calçotada. Perquè, a l’Alt Camp, aquesta festa és obligatòria, i sovint fins i tot exclou d’altres possibilitats. Aquest no és el cas. Una opció que convé saber abans de jugar-s’ho tot a una carta. Encara que sigui, en el cas de la calçotada, un comodí. www.casaguri.com

Un dels hostals d’un nucli d’Aiguamúrcia, Santes Creus, que, gràcies a la presència del monestir, havia estat etapa i aixopluc de viatgers. El fanal de la cantonada ens avisa que, enllestida l’hospitalitat medieval, calgué oferir a viatjants i passavolants un lloc on fer-hi sojorn. Avui, a més, ofereixen la possibilitat de fer-hi una calçotada. Amb la pràctica de les fondes: el primer que hi arriba, seu. Però segur que no us costarà fer temps si arribeu aviat i us poseu d’acord amb en Joan d’anar-hi en una hora determinada. Podeu fer un tomb pel monestir. O comprar unes neules de l’Abat de Santes Creus. O, simplement, fer gana. www.hostal-grau.com

El tradicional restaurant de carretera reconvertit en temple de la calçotada. Amb l’avantatge de poder aparcar el cotxe quan encara no has guardat la targeta de crèdit amb què has pagat el peatge del Pla de Santa Maria. De fet, no cal entrar ni al poble. Per tant, un establiment que ofereix la possibilitat d’agafar l’autopista Barcelona-Lleida un dia de cada dia en acabar la feina al migdia i anar-hi a dinar. O d’agafar les bicis de muntanya un diumenge de bon matí i, amb el cotxe a l’aparcament, fer gana tot recorrent la ruta de les cabanes de pedra seca sense haver de fer grans pujades. Sempre que hagueu reservat taula, és clar.  www.masiadelpla.com