Anuncia't al Descobrir

Els patrimonis materials dels Països Catalans

La inscripció del Park Güell el 1984 com a patrimoni de la humanitat va ser la primera incorporació a la llista de la Unesco. Et diem quins paisatges, edificis i pintures van ser afegits després

1. Les obres d’Antoni Gaudí

Sagrada família La Sagrada FamíliaThinkstock
El Modernisme de la ciutat de Barcelona va entrar a la llista de la Unesco de la mà d'Antoni Gaudí. Les primeres incorporacions van ser la Pedrera i el Park Güell l’any 1984, i el 2005 la Sagrada Família, la Casa Batlló, la cripta de la Colònia Güell i la Casa Vicens s’hi van afegir. L’obra de Gaudí va suposar una revolució en l’arquitectura i en les tècniques de construcció, a més de ser un testimoni de la creativitat d’un autor que s’ha convertit en una de les identitats catalanes més significatives i reconegudes arreu del món.

2. El monestir de Poblet

Monestir de Poblet Monestir de PobletWikimedia Commons
Situat a la Conca de Barberà, aquest monestir es va fundar l’any 1150 i es va construir en els anys posteriors. Barreja harmoniosament diferents estils arquitectònics, com el romànic, el gòtic, el renaixentista i el barroc, i ha esdevingut un símbol cultural i històric, entre altres coses, per la seva funció de panteó del Casal d’Aragó. Al monestir hi ha les despulles de Jaume I, Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim o Martí l’Humà. Actualment hi viuen els monjos cistercencs que segueixen l’orde de Sant Benet. L’any 1991 va ser declarat patrimoni material de la humanitat pel seu valor arquitectònic i per les valuoses obres d’art i el fons documental que s’hi conserven. Algun dels elements més destacats són l’església, la capella gòtica del segle XV dedicada a Sant Jordi, i la porta reial, que dóna accés a l’interior.

3. La Llotja de la Seda

Llotja de la Seda Saló de Contractació de la Llotja de la Seda de ValènciaWikimedia Commons
Un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de València és la Llotja de la Seda, una construcció de 1482 que il·lustra l’època daurada del País Valencià durant els segles XV i XVI. En els seus inicis, estava reservat per a la compravenda de la seda, però posteriorment s’ha dedicat a tot tipus d’activitats mercantils. Aquest edifici, situat a la plaça del Mercat, és una joia arquitectònica del gòtic civil composta per tres espais diferents: la torre central, el Consolat del Mar i el Saló de Contractació, format per un bosc de columnes en forma de palmera. La Llotja va ser incorporada com a patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 1996, un reconeixement al seu valor arquitectònic, històric i cultural.

4. El Palau de la Música

Palau de la Música Saló de concerts del Palau de la MúsicaWikimedia Commons
Lluís Domènech i Montaner va ser l’encarregat de dissenyar la seu de l’Orfeó Català, el Palau de la Música, que es va inaugurar el 1908. L’edifici, que recollia el sentiment catalanista de la burgesia de l’època, destaca pel seu estil barroc i colorit ple de detalls. El més excepcional és la sala de concerts, que l’arquitecte barceloní va concebre com un espai diàfan i clar. Domènech i Montaner va aconseguir que el Palau es convertís un espai en el qual l’escultura, la vidrieria, el mosaic i la ceràmica conviuen en harmonia creant una obra completa dedicada a la música. Va ser reconeguda per la Unesco el 1997.

5. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Hospital de Sant Pau Façana de l'Hospital de Sant Pau de BarcelonaWikimedia Commons
L’Hospital de Sant Pau és un dels símbols del Modernisme català. Vas ser dissenyat per Lluís Domènech Montaner i construït durant els primers anys del segle XX per donar suport a l’Hospital de la Santa Creu. L’arquitecte va crear una ciutat jardí per a l’hospital que constava de 48 pavellons que recollien diversos estils artístics, com el romànic o el gòtic. Un dels elements més destacats de l’edifici són les arts aplicades com les ceràmiques, els vitralls, les escultures o els mosaics, presents a tot el recinte. El primer reconeixement va arribar l’any 1978, quan va ser declarat Monument Històric i Artístic, i, el segon, el 1997, quan la Unesco el va afegir a la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat. Aquesta joia modernista es pot conèixer amb les visites guiades que s’hi organitzen.

6. L'art rupestre de l’arc mediterrani

Pintures rupestres Pintures rupestres de la cova dels MorosWikimedia Commons
L’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibérica està format per 757 jaciments on es poden trobar pintures datades entre el Paleolític i l’edat del ferro que transmeten la relació de les persones amb el seu entorn, les creences i el vincle amb la natura d’aquell moment. Es tracta de pintures que han servit per conèixer i aprofundir en la vida quotidiana de l’home a la prehistòria i que la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat el 1998. 

A Catalunya hi ha els abrics de l’Ermita de la serra de la Pietat (Ulldecona), de la Roca dels Moros (el Cogul) o la cova dels Vilassos o dels Vilars (Os de Balaguer). Aquí trobareu tots els llocs de Catalunya inclosos en el llistat.

7. Eivissa

Eivissa EivissaThinkstock
Aquesta ciutat és molt més que platja, sol i festa. La seva història mil·lenària i la variada biodiversitat van fer que Eivissa entrés a formar part del Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 1999. El Dalt Vila, nucli de la ciutat, és un dels elements reconeguts per la Unesco, ja que permet observar l’empremta que fenicis, cartaginesos, romans o musulmans van deixar a l’illa. D’altra banda, el ric fons marí eivissenc, la necròpolis feniciopúnica i l’assentament de sa Caleta són altres raons per les quals la ciutat es va introduir al llistat.

8. El Palmerar d’Elx

Palmerar d'Elx El Palmerar d'ElxWikimedia Commons
El Palmerar, que data del segle VIII, és un símbol de la ciutat d’Elx. El bosc de palmeres amb un complex sistema de rec és el més gran d’Europa i és un exemple únic de les tècniques agrícoles musulmanes implementades a la península Ibèrica. El palmerar, format per més de 200.000 exemplars de palmeres, està dividit en quadrícules que s’anomenen ‘horts’ i que permeten l’organització de la plantació. Com a tradició de cultiu típic andalusí que ha perdurat fins als nostres dies, la Unesco va decidir incloure aquest monument agrícola d’Elx com a Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.

9. El conjunt arqueològic de Tàrraco

Amfiteatre de Tarragona L'amfiteatre de TarragonaWikimedia Commons
Tarragona és un testimoni únic de l’època romana, una mostra excepcional de la planificació urbana de l’imperi. I és que Tàrraco va ser una ciutat administrativa i mercantil de gran importància en aquell moment i un dels centres de culte imperials a la península Ibèrica. L’herència cultural que van deixar els romans encara perdura a través de construccions com les muralles, el circ, l’aqüeducte, el fòrum o l’amfiteatre, un conjunt que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.

10. Esglésies romàniques de la vall de Boí

Sant Quirc de Durro Ermita romànica de Sant Quirc de DurroWikimedia Commons
Les 9 joies romàniques que es conserven a la vall de Boí són un reflex de les societats dels segles XI i XII que s’organitzaven al voltant de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials. Aquest conjunt romànic està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro. Aquestes construccions segueixen un estil romànic llombard, provinent del nord d’Itàlia, que es caracteritza per la seva funcionalitat, el detallisme i la decoració exterior. La Unesco les va declarar Patrimoni de la Humanitat el 30 de novembre de 2000.

Actualment, alguns dels conjunts de pintura mural d’aquestes esglésies es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

11. Fortificacions de Vauban

Ciutadella de Besançon Ciutadella fortificada de Besançon
Les construccions fortificades situades a la Catalunya del Nord ideades per l’enginyer militar de Lluís XIV Sébastien Le Preste de Vauban són una referència de l’arquitectura militar occidental que s’ha estès fins a Amèrica, Rússia, Turquia i Orient. Caracteritzades per la seva construcció en forma d'estrella, les fortificacions servien per protegir França dels espanyols. El 2008 van entrar al prestigiós llistat de la Unesco.

12. Serra de Tramuntana

Serra de la Tramuntana Marges de pedra en sec a la serra de TramuntanaWikimedia Commons
Al nord de l’illa de Mallorca es troba el Parc Natural de la Serra de Tramuntana, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 2011. Aquesta serralada és l’espai natural més gran de l’illa i forma una barrera natural contra el vent del nord, la tramuntana, i d’aquí ve el seu nom. A més de la seva riquesa en fauna i flora, el parc forma part de l’herència cultural de Mallorca i és un exemple de com la petjada humana pot ser respectuosa amb la natura. En donen fe el sistema de regulació, distribució i emmagatzematge hídric, que permet extreure l'aigua del subsòl i emmagatzemar-la; les torres de defensa o les construccions de pedra en sec, una tècnica que utilitza la pedra sense cap material d'unió i amb la qual a la serra de Tramuntana s'han fet barraques, ponts, forns de calç i, sobretot, marges.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.. Més informació