Les noves comarques del 155

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola sobre l’autogovern català tindrà finalment un efecte clar sobre la toponímia. Topònims que en un principi s'havien atribuït a un error de traducció del BOE podran ser finalment admesos com a cooficials, juntament amb els noms catalans. Així, doncs, seran habituals les traduccions al castellà dels noms tradicionals: la Garrotxa podrà anomenar-se també Breña en documents administratius, la Noguera compartirà oficialitat amb Nogal, el Maresme també es dirà oficialment Marisma i l’Alt Camp, Alto Campo. Una de les raons que s’ha donat per oficialitzar aquest canvi és la de facilitar les tasques administratives del personal de l’Estat que no coneix la llengua catalana.

Altres noms de comarques no estan tan clars. Per exemple, el Pla de l’Estany podria rebre el nom de “el Llano del Lago”, fet que ha despertat forta oposició entre els alcaldes de la zona. Un comité d’experts es reunirà en els pròxims dies per resoldre aquest i altres noms polèmics, com “Pallars de Arriba” i “Pallars de Abajo” en lloc de Pallars Sobirà i Pallars Jussà.

Google Maps ja castellanitza els noms
La traducció dels noms oficials catalans no és nova. A la versió espanyola de Google Maps es poden llegir des de fa anys els noms traduïts (en alguns casos amb errors i incoherències) de moltes poblacions catalanes. En el cas del Penedès, trobem “Villafranca del Panadés”, “Santa Fe del Panedés” o “San Sadurní de Noya”. Però les traduccions s’estenen arreu del país: “Viñols y Archs” en lloc de Vinyols i els Arcs o “Seo de Urgel” en lloc de la Seu d’Urgell són algunes de les ‘joies’ toponímiques que ofereix aquest cercador.