Les millors rutes d'hivern per Catalunya

La neu canvia el paisatge i el vesteix d’etiqueta. Si ens calcem unes raquetes, podrem gaudir del circuit de natura de Tuixent-Lavansa, un mantell màgic fet de cristalls brillants i minúsculs. Aquesta ruta, que travessa el prat de l'Arp, arriba a un mirador situat a prop d'un petit refugi. El panorama que ens ofereix és molt ampli. Podem distingir els pobles del fons de la vall: Cornellana, Fórnols, Sorribes o Ossera, i una àmplia faixa de muntanyes presidides pel Cadí.

Un pi de vint-i-tres metres, una riera frondosa, petjades de porcs senglars i bonics ocells com el pit-roig o el rossinyol. La ruta del monestir de Sant Cugat fins a Can Borrell permet sortir de la ciutat i endinsar-se en un bosc frondós i ombrívol en un tancar i obrir d’ulls. Aquesta excursió és una proposta entretinguda i molt enriquidora per a la mainada que vulgui conèixer el famós pulmó verd de Barcelona.

L’any 1914 un ferrocarril rudimentari va traginar per primera vegada la fusta entre els municipis de Gisclareny i Guardiola de Berguedà. Va ser promoguda per Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga, i d’ell li ve el nom. La via utilitzada aleshores es va recuperar el 2009. Aquest itinerari travessa tres túnels, un dels quals té un tram a les fosques; i també creua dos ponts de fusta i un penjant de 35 metres. A més, podreu veure tota la vall del Bastareny des d'un bonic mirador i gaudir d'agradables zones boscoses.

El Segre és un riu que, en general, és de recorregut plàcid, amb petits trams més estrets com els de Pont de Bar, el congost de Terradets o el de Rubió. Menys conegut, però potser el paratge més impressionant del seu curs és el congost del Mu (o de Mur). El riu transcorre encaixonat entre els contraforts de la cara sud del Montsec i la cara nord de la serra Carbonera. Al llarg d’aquesta ruta es van succeint els espadats, els racons i les elevacions del camí que ens ofereixen unes vistes espectaculars.

A simple vista no deixa de semblar un turó sense gaire rellevància ni alçada, com tants altres que podem trobar als voltants de la plana gironina. Però la percepció de Sant Grau, quan arribem al nostre objectiu, canvia totalment. El mirador sobre el sostre de l’ermita ens ofereix unes vistes de 360º des del Pirineu fins a Roses, passant per la plana gironina, el Ter, la vall de Llémena i la Garrotxa. Alguna alzina crescuda tapa algun racó, però no fa desmerèixer el conjunt. Una ruta molt tranquil·la i agradable.

Diguem-ho clar: No cal viatjar a l’Àfrica per sentir-se com un explorador intrèpid travessant les dunes del desert. A la punta del Fangar del Delta de l'Ebre hi ha un indret on la sorra i el vent han creat un paisatge molt peculiar, on és possible veure miratges. Aigua, menjar, una jaqueta per protegir-se del vent, uns binocles i moltes ganes de caminar. És el que necessitem per fer aquesta excursió d’uns vuit quilòmetres i mig (quatre i escaig d’anada i quatre i escaig de tornada) per un dels paisatges més curiosos de la geografia catalana.

El paratge ens mostra el gran contrast paisatgístic entre l’arbrat i la vegetació del vessant de marina i el d’interior, entre la solana i l’obaga. Aquesta ruta proposa un viatge en el temps entre boscos i camps de pastura fins al moment en què l'home va posar el peu per primera vegada al que ara és el Parc del Montnegre i el Corredor. Més pins que alzines i molt poc sotabosc al costat de mar, i alzines i boix amb abundant presència d’heures i molsa a la banda vallesana.

Entre terres de boscos de pinassa i camps, Pinell de Solsonès amaga diverses petites relíquies culturals i naturals. La ruta de les mentides ens convida a fer un viatge en el temps partint de l’església de Sant Miquel de Pinell. És un dels indrets més recòndits del sud de la comarca. Tanmateix, per a l'excursionista curiós hi ha senyalitzat un itinerari que permet descobrir el patrimoni històric i natural de diverses èpoques.

L’extrem nord-oest del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de la Serra de l’Obac és una zona poc concorreguda. Caminarem sobre tres carenes ben diferents, tot encerclant i tancant la capçalera de la vall d’Horta. Aquesta ruta, que parteix de la masia de la Muntada, és una de les més antigues i significatives de la vall, i permet contemplar l’espectacle abrupte de formes i colors que creen les parets rogenques del massís.

Si esteu en forma, busqueu una ruta exigent i aprecieu els paratges naturals que ofereix l'Eix Transversal, us interessarà l'itinerari en dues etapes que us proposem. Aquest recorregut que hem preparat és de desnivells suaus i es pot fer a peu sense problemes, tot i que els seus gairebé 45 quilòmetres fan recomanable afegir-hi un dia més per no convertir-lo en una excursió excessivament esportiva. Però hi ha gent per a tot!