Anuncia't al Descobrir

15 parcs naturals de Catalunya

Sobrevolem alguns dels paratges més espectaculars del nostre territori

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
És una autèntica joia de la natura al cor dels Pirineus. El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici conjuga l'alta muntanya amb la presència de barrancs i de cims que superen els 3.000 metres. L'aigua n’és protagonista, representada per centenars d'estanys, rierols i salts. El relleu abrupte, la fauna i el mosaic de verds formen un espai natural protegit únic al sud d'Europa. Va ser declarat Parc Nacional l’any 1955.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Amb una quarantena de cons volcànics, deu cràters i més d'una vintena de colades de laves basàltiques, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa dibuixa un quadre únic al nostre país. Els alzinars muntanyencs, les rouredes, les pinedes i les fagedes farceixen un paisatge volcànic que en determinats mesos queda emmoquetat de verd exuberant. L'àrea protegida abasta 11 municipis i 28 reserves naturals, i acull indrets singulars com la fageda d'en Jordà o els volcans del Croscat i de Santa Margarida. Des del 1982 és una zona declarada Paratge Natural d'Interès Nacional.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Prat de Cadí
La gran barrera muntanyosa que forma el Parc Natural del Cadí-Moixeró està situada a cavall del Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Les dues serres, que convergeixen pel coll de Tancalaporta, uneixen en matrimoni el Pirineu i el Prepirineu, i farceixen el paisatge de cims, custodiats per isards i sobrevolats per àligues, que nien als indrets més inaccessibles. La biodiversitat converteix la zona, protegida com a Parc Natural des del 1983, en un indret de bellesa extraordinària.

Parc Natural del Delta de l'Ebre

Parc Natural del Delta de l'Ebre Parc Natural del Delta de l'Ebre
Ens trobem a la zona humida més extensa del país. Un hàbitat aquàtic on es desperta la natura al voltant del gran riu, entre llacunes costaneres, badies, platges, salobrars, illes fluvials i arrossars. L'any 1983 es va constituir el Parc Natural del Delta de l’Ebre, ara amb una extensió de 320 km2, per garantir l'equilibri entre la gran presència humana i l'essència biològica de l'indret, que és un preuat refugi per a milers d'ocells, peixos, rèptils i amfibis.

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà 

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Les cigonyes majestuoses tenen milers d'hectàrees per campar entre aiguamolls. Però, de fet, només són una de les 327 espècies d’ocells identificades al Parc Natural dels Aigumolls de l’Empordà, una zona de l'Alt Empordà integrada per nou municipis. Després del delta de l'Ebre, és la zona marjalenca més important de Catalunya. Antigament, la ramaderia i l'expansió de l'agricultura en van reduir l'expansió. Tanmateix, conserva l'harmonia entre els ecosistemes del mar, els sorrals costaners, les llacunes salabroses, les closes, els dolços estanys i els fèrtils conreus.

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat 

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Montserrat ha esdevingut la muntanya més icònica del nostre país, un símbol que agermana cultura i història. Rere la seva aparença àrida i rocallosa, hi abunda la flora i la fauna. Entre la vegetació exuberant, hi destaca la presència d'alzinars i d'un sotabosc humit. A les zones ombrívoles, també podem trobar rouredes i teixedes. En determinats estatges de la muntanya, fins i tot, els boscos són densos, a voltes impenetrables, teixits per lianes i arbustos punxants.

Parc Natural del Montseny

Camí de Sant Segimon, al Montseny
Conformat per 19 municipis i proper a zones urbanes, el Montseny s'ha erigit com un paradís de fugida cap a la natura, un refugi d'inspiració per a artistes, científics i escriptors, curull de torrents i cingleres. Els racons ombrívols i la biodiversitat del Montseny ens regalen l'oportunitat de gaudir de l'indret durant tot l'any. Està caracteritzat per trets mediterranis a les zones més baixes, amb alzinars, suredes i pinedes, i, a mesura que guanya alçada hi observem fagedes i avetoses. S'ubica entre les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, i va ser declarat parc natural l'any 1987.

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Sant Llorenç del Munt i l'Obac
No és casualitat que Sant Llorenç del Munt i l'Obac ens regali llegendes històriques de dracs i criatures fantàstiques. Entre els cingles i monòlits rogencs, i el verd de les pinedes i els alzinars que estampa faldars i canals, la imaginació entre aquestes més de 13.000 hectàrees brolla sense aturador. El Bages, el Vallès Occidental i el Moianès es reparteixen la custòdia d'aquesta meravella paisatgística, constituïda com a parc natural l'any 1987. Amb una alçada de poc més de 1.000 metres, els seus cims principals són el Montcau i la Mola.

Parc Natural del Cap de Creus

Parc Natural de Cap de Creus Parc Natural de Cap de Creus
El pas persistent de la tramuntana ha escarpat el singular paisatge del Parc Natural de Cap de Creus. Els penya-segats erosionats guaiten de prop el mediterrani, mentre la sàvia vegetació s'hi ha sabut adaptar. Fou l'aixopluc artístic de Dalí i inspirà Lorca. Avui dia, molts pobles, reposats davant la mar, encara conserven la petjada marinera. Les brolles i prats secs cobreixen aquest tresor de l'Alt Empordà, el primer parc marítim-terrestre de Catalunya, creat l'any 1998.

Parc Natural dels Ports

Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports
Al sud de Catalunya, entre la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, el Parc Natural dels Ports és un gran espai natural de 35.050 hectàrees. Aquest territori de relleu escarpat i abrupte conforma un petit paradís muntanyós ple de vida biològica, comprèn paisatges encisadors. Hi trobareu indrets preciosos com la zona de la Font Nova, els estrets d'Arnes o el nou mirador del cim de Caro.

Parc Natural de la Serra de Montsant 

Serra de Montsant
El cim de la Roca Corbatera senyoreja el Parc Natural de la Serra de Montsant, mostrant els seus 1.163 metres entre un relleu de cingles, barrancs i congostos. El riu Siurana i el Montsant, el seu principal afluent, conviuen amb l'embassament de Margalef i, entre altres racons, conformen aquest paradís de la comarca del Priorat. L'any 2002 es va aprovar la seva declaració com a parc natural amb l'objecte de protegir-ne els valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals.

Parc Natural de l'Alt Pirineu 

Parc Natural de l'Alt Pirineu Parc Natural de l'Alt Pirineu
Declarat parc natural l'any 2003, és el més extens de Catalunya: ocupa 60.000 hectàrees entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, més de la meitat del territori del Pallars Sobirà. És una zona coronada de muntanyes, prats i boscos, un refugi d’espècies amenaçades. També s'hi troba l'estany glacial més gran de Catalunya, el de Certascan, i un avenc profund i de llarg recorregut, l'Obaga de Valeran, a més d'altres indrets majestuosos com l'estany del Rosari d'Árreu i pobles amb molt encant.

Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter 

Les illes Medes formen part del Parc Natural Les illes Medes formen part del Parc Natural
Com un regal rebut en germanor, l'Alt Empordà i el Baix Empordà comparteixen el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, declarat l'any 2010. Les cales del paisatge mediterrani, els aiguamolls i els cims litorals formen part d'un còctel paisatgístic únic. La cirereta, segons Josep Pla, n’és el castell de Montgrí, que va anomenar “la flor de pedra del país”.

Parc Natural de Collserola 

Parc Natural de Collserola Parc Natural de Collserola
Els afortunats hem teixit molts records de les sortides escolars, o amb la família, al Parc Natural de Collserola, una serra de més de 8.000 hectàrees que s'alça al cor de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els espais forestals, que recullen una gran varietat de formacions vegetals, així com la seva biodiversitat, foren protegits gràcies a la declaració de parc natural l’any 2010.

Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser 

Capçaleres del Ter i del Freser
A la comarca del Ripollès, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ocupa 14.750 hectàrees de flora rica i diversa, un espai generós que representa l'alta muntanya pirinenca oriental. S'hi conserven sistemes naturals alpins i subalpins i els conjunts muntanyencs que configuren les capçaleres dels rius Ter i Freser. El seu valor singular propicià la seva declaració com a parc natural l'any 2015.
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació