Malgrat les singularitats, hi ha quatre models generalitzats de caselles de peons caminers.
El model més simple és el que es va establir l’any 1859, que tenia una superfície de 110 m². El
segon model, datat en projectes del 1897, té l’entrada pel lateral de la casella i permet allotjar dues famílies. El
model de 1898 afegeix més habitacions, un primer pis, un cobert adossat i forn i pou al costat mateix de la casella.
L’últim model planificat serà el de l’any 1950, que parlava ja d’adequar aquestes noves construccions a l’entorn del paisatge i als models arquitectònics de l’entorn. No es plantejava, en aquest cas, un model uniformitzat, fet que permet veure encara a les nostres carreteres alguns d’aquests models “singulars” o individualitzats.
A cada costat de la casella hi anaven pintades les distàncies quilomètriques a la ciutat o al poble més proper.