10 piscines naturals de Catalunya

A prop d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, el riu Canaletes ens mostra l’espectacular treball de milers d’anys d’erosió: les seves aigües travessen bancs de roca tot formant uns curiosos engorjats i diverses basses d’aigua a diferents nivells. Les sis olles i les basses, algunes amb més de deu metres de fondària, tempten tothom qui s’acosta a fer-hi una capbussada. La ruta no té cap mena de dificultat, ja que hi ha un aparcament a la seva vora, tot i que també és recomanable fer-hi cap des d’Horta de Sant Joan. Si vols aprofitar l’excursió per visitar aquesta població, d’on Picasso afirmà que “tot el que sé ho he après a Horta”, et recomanem aquests 10 tresors ben guardats d’Horta de Sant Joan.

Ni un, ni dos, ni tres. Als gorgs de Campdevànol (Ripollès) hi trobem fins a set salts d’aigua en un itinerari d’uns 10 quilòmetres que travessa còmodament diversos torrents i sinuosos corriols que acaben derivant en acollidors gorgs, cadascun amb el seu propi salt. El paisatge paga la pena, i és que els dolls conviuen harmònicament amb una vegetació exuberant, creant racons idíl·lics. Això sí, tingues en compte que, fins al setembre, cal pagar una ‘ecotaxa’ de 5 € per persona que es reinverteix en la preservació de l’espai. És una manera d’evitar-ne la massificació durant els mesos de més calor.

El Baix Penedès destaca per les seves platges, però l’Alt Penedès amaga rius, rieres i gorgs on remullar-se. Entre boscos, però a la vora del nucli urbà de Torrelles de Foix, les Dous constitueixen un espai refrescant, amb un salt d'aigua i una zona de bany freda i profunda. Hi ha una font amb fins a 35 brolladors d’aigua i la zona és ideal per gaudir també d’un pícnic en família, ja que disposa de tres barbacoes i sis taules ubicades en terrasses a diferents nivells, fet que facilita una major intimitat. Si vols reservar aquestes instal·lacions, cal trucar directament a l’Ajuntament (93 897 10 01).

La vall del riu Glorieta, a cavall de les poblacions d’Alcover i Mont-ral (Alt Camp), és un espai ideal per gaudir d’una de les excursions més refrescants de les muntanyes de Prades. Un total de vuit quilòmetres (tornada inclosa) porten de l’ermita del Remei fins al gorg del Niu de l’Àliga, amb un petit salt que fa les delícies dels amants del barranquisme, qui freqüenten l’indret durant bona part de l’any. El nom del gorg es deu a la forma d’àguila que l’aigua ha esculpit sobre la roca. La ruta s’allarga poc més d’un quilòmetre fins a les fonts del Glorieta, passant per les ruïnes de l'antiga central hidroelèctrica, des d’un dels arcs de la qual surt un corriol que porta directament al Niu de l'Àliga. A les fonts, t’hi espera una piscina natural més tranquil·la i menys coneguda.

Per molt que a l’estiu faci calor, no sempre ve de gust un bany gèlid o refrescant. Si t’agraden els balnearis però també l’aire lliure, la Fontcalda és un autèntic paradís termal en plena natura. Entre les serres de la Mola i el Crestall, a la vora de Gandesa (Terra Alta), s’estreny un petit congost en el qual diversos tolls i piscines naturals conformen un paisatge espectacular que té el seu màxim atractiu en les aigües, provinents d’una font termal d’aigua calenta i amb una temperatura mitjana de 28 ºC. La particular mescla de clorur, carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic de l’aigua de la Fontcalda ha convertit aquest paratge en un lloc de pelegrinatge on encara avui dia es fa una romeria anual.

Conta una llegenda que, quan es pon el sol, el comte Arnau surt de les aigües del gorg dels Banyuts a cavall envoltat de foc; altres diuen que aquest espai és una entrada a l’infern i, per tant, zona de pas dels banyuts (els diables). L’imaginari popular de la vall del Merdàs, al Prepirineu, és d’allò més curiós, però d’aquest indret no només criden atenció les seves històries fantàstiques, sinó també l’espectacular paratge natural que alberga. A la riera de Garfull, a la vora de la pista que porta al santuari de Montgrony, s’hi troba el gorg dels Banyuts. Hi ha millor combinació que fer una capbussada i just després visitar el santuari o el castell de Mataplana? Si vols fer aquesta visita, et recomanem l’activitat ‘Del gorg dels Banyuts al castell de Mataplana pel sender màgic’.

Al bell mig de l’Alta Garrotxa hi ha una ruta força sovintejada però d’una bellesa innegable. Deixant el cotxe a la vora de l’aparcament del càmping de Sadernes, ens espera una passejada de 15 quilòmetres (anada i tornada) que ens porta, a través d’un sender d’abundant vegetació, fins a la presa de Gomarell i, posteriorment, a l’ermita romànica de Sant Aniol d’Aguja. Un cop allà, a només 10 minuts, es troba el gorg Blau, d’una aigua tan gelada que banyar-s’hi resulta revitalitzant després de tota la caminada. Si es vol seguir una mica més, s’arriba al salt del Brull, sota una imponent cascada i amb una aigua menys freda. Una bona manera de conèixer aquesta zona és seguint la ruta ‘De la mà de Vayreda per Sant Aniol d’Aguja’.

Un entorn ple de misteri i encant, una ruta curta i fàcil, una zona de pícnic amb taules i bancs, un antic molí i un bonic salt d’aigua. Es pot demanar més? Enmig de la Ruta del Ferro i el Carbó, que comença a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), el gorg de Malatosca no queda al marge de llegendes d’allò més singulars. Diuen que, temps enrere, les bruixes que rondaven el gorg van cridar la llevadora del poble, ja que una d’elles estava a punt de parir, i que van pagar-li els serveis amb una faldilla feta de llenties; la llevadora, indignada amb la recompensa, va llençar la faldilla al riu Ter i, per sorpresa seva, va topar-se l’endemà amb què una de les llenties s’havia convertit en una preciosa peça d’or. Qui sap si encara quedaran llenties d’or entre les aigües del gorg... El que de ben segur trobarem és un salt d’aigua impressionant i una piscina natural envoltada de frondosa vegetació.

Envoltat per les muntanyes del Parc Natural dels Ports i al final d’un camí ple d’oliveres, el toll del Vidre és una de les millors propostes per fer amb la mainada, de fàcil accés amb cotxe (s’hi pot aparcar a la vora) o amb bicicleta. A uns set quilòmetres del poble d’Arnes (Terra Alta), aquest gorg que beu de l’Algars és ideal per als més menuts: encapçalada per un petit salt d’aigua, la zona de bany disposa d’un tobogan natural, és poc fonda i fàcilment accessible, fins al punt que disposa d’una petita platja de pedres on estirar-hi la tovallola i vigilar tranquil·lament la canalla. Només hi faltaria una zona de pícnic a la vora.

Els conglomerats pels quals passa la riera de Merlès s’han anat convertint, amb el pas dels anys i la modulació de l’aigua, en autèntiques escultures que recorden les obres de Gaudí. Aquesta acció de l’aigua ha creat també desenes de gorgs, goles i salts d’aigua que fan d’aquest espai del Lluçanès un dels preferits no només dels visitants, sinó també de peixos com la truita irisada, amfibis com el tritó pirinenc i ocells com la merla d’aigua i el blauet. La ruta fins a les seves diverses zones de bany, circular i de set quilòmetres en total, és senzilla i pot fer-se perfectament amb la mainada.

Com no podia ser d’una altra manera, aquest espai es troba també envoltat de misteri. A les goles de les Heures, la zona de bany més coneguda d’aquest espai protegit d’interès natural, diuen que les bruixes del Lluçanès s’hi reunien per fer les seves trobades, on convivien amb tota mena d’éssers fantàstics, des de fades fins a dones d’aigua. Si vols conèixer millor les històries que s’amaguen darrere de la riera de Merlès, el millor serà comprovar-ho de primera mà seguint aquesta ruta.