Anuncia't al Descobrir

30 ocells dels Aiguamolls de l’Empordà

De camí a l’Àfrica o al nord d’Europa, diverses espècies d’ocells troben als Aiguamolls un bon refugi on fer parada i fonda. En descobrim els més interessants.

Cigonya blanca (‘Ciconia ciconia’)

Cigonya blanca ('Ciconia ciconia')
És l'ocell més emblemàtic del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. És un gaudi veure-la enlairar-se: el seu vol és lent i pausat. Molt relaxant. Si voleu saber on són els nius, alceu la mirada: els fa en llocs elevats, que en el cas del Parc Natural són els cims dels arbres.

Ànec blanc (‘Tadorna tadorna’)

Ànec blanc ('Tadorna tadorna')
Per la seva forma, recorda les oques. Però és un ànec. I és predominantment blanc, amb el cap i el coll verds. El mascle té el bec vermell amb una protuberància al damunt. Al litoral del Principat és rar veure'l, però als aiguamolls de l'Empordà i al delta de l'Ebre, sembla que s'hi sent molt a gust.

Arpella (‘Circus aeruginosus’)

Arpella ('Circus aeruginosus')
De la família dels falcònids, és un ocell de rapinya de mig metre de llargada i d'ales i cua llargues. L'arpella viu als aiguamolls o a prop d'estanys i rius. L'atac per sorpresa és marca de la casa: per agafar les preses, plana arran d'aigua i s'hi deixa caure a sobre, de sobte. Els nius els fa a terra, amb herbes.

Ànec collverd (‘Anas platyrhynchos’)

Ànec collverd ('Anas platyrhynchos')
Si distingiu l'ocell perquè té el coll verd, com el seu nom indica, és que és un mascle. Les femelles són brunes i passen més desapercebudes. És freqüent als Països Catalans, on hiverna. Però on li agrada criar és als països nòrdics.

Martinet de nit (‘Nycticorax nycticorax’)

Martinet de nit ('Nycticorax nycticorax')
El distingireu per les dues o tres plomes blanques i llargues que li pengen de la nuca, i que destaquen sobre les espatlles i l'esquena negres. La resta del cos és blanca, gairebé sembla un pingüí. És de costums crepusculars, excepte quan cria.

Bernat pescaire (‘Ardea cinerea’)

Bernat pescaire ('Ardea cinerea')
No necessitareu prismàtics per veure'l: fa 90 cm d'alçària. Les parts superiors del cos són grises; i el cap i el coll, blancs, amb una banda ampla que va des de l'ull fins a un gran plomall negre. El bec és la seva gran arma: l'utilitza per atacar i agafar les preses (peixos, granotes, cucs...) i també per defensar-se, perquè el llança com un dard contra l'enemic.

Martinet blanc (‘Egretta garzetta’)

Martinet blanc ('Egretta garzetta')
De coll i cames llargues, el martinet es mou amb desimboltura i elegància pels aiguamolls. És de color blanc, però el bec i les potes són negres, i els dits, grocs. Té dues plomes llargues (que poden arribar a fer 20 cm) que li pengen de la nuca. S'alimenta de peixos i nia en colònies, difícilment els veureu sols.

Bitó comú (‘Botaurus stellaris’)

Bitó comú ('Botaurus stellaris')
És un ocell gros, d'uns 75 cm, amb clapes brunes, castanyes i grogues al plomatge. El bec, especialment fort, l'usa per defensar-se: no li agrada la companyia, és feréstec, solitari i nocturn. I té una habilitat especial camaleònica: aixeca verticalment el bec i s'estira, i així passa desapercebut entre les canyes. Només el delaten els crits, que recorden els bramuls dels bous.

Gamba roja (‘Tringa totanus’)

Gamba roja ('Tringa totanus')
És un dels ocells limícoles (que habiten en llocs fangosos) més comuns a les zones humides dels Països Catalans. El color vermell de les seves potes és molt característic. El bec també és vermellós, però la punta és negra. I el cos el tenen tant mascles com femelles clapejat de negre i gris.

Cabusset (‘Tachybaptus ruficollis’)

Cabusset ('Tachybaptus ruficollis')
Fa uns 26 cm, i és de color bru amb el dors fosc i el ventre blanquinós. Atenció, perquè canvia de colors a l'hivern: la gola, que generalment és rogenca, esdevé blanca, i els altres colors s'esvaeixen una mica. No és bon volador, però és un gran cabussador, i es mou com un peix a l'aigua en estanys, pantans i tolls de rius.

Picot verd (‘Picus viridis’)

Picot verd ('Picus viridis')
També conegut com a fuster o picacarrasques, aquest picot és de color verd, amb les parts inferiors més clares i el final de la columna groguenc. Igual que el picot negre o el picot garser gros, que són de la mateixa família, el picot verd s'alimenta d'insectes i larves que extreu de les escletxes de l'escorça dels arbres. I es desplaça pels troncs d'una manera curiosa: els escala recolzant-se en l'extrem de la cua.

Polla blava (‘Porphyrio porphyrio’)

Polla blava ('Porphyrio porphyrio')
Impossible confondre's: tota ella és de color blau. El color és més fosc a les parts superiors i més pàl·lid al pit. En tota aquesta monocromia, destaquen les plomes blanques de la cua i el bec, la placa frontal, les potes i l'iris, que són d'un roig viu. Habita en canyars i aiguamolls de vegetació densa.

Agró roig (‘Ardea purpurea’)

Agró roig ('Ardea purpurea')
És semblant al bernat pescaire, però és un pèl més petit i la gamma de tonalitats del seu plomatge és molt més variada: el coll, llarg i prim, és de color rogenc amb franges negres. Viu als canyars i entre plantes típiques de pantans i aiguamolls, en colònies que poden arribar a ser molt nombroses.

Flamenc (‘Phoenicopterus ruber’)

Flamenc ('Phoenicopterus ruber')
Ocell de grans dimensions (entre 130 i 190 cm), amb les potes i el coll molt llargs i un bec inconfusible corbat cap avall. A la natura, tot té un sentit i una missió. I aquest bec tan característic és el que li permet remenar en el llim del fons de les zones humides i separar-ne les algues i els crustacis que es cruspirà.

Àguila pescadora (‘Pandion haliaetus’)

Àguila pescadora ('Pandion haliaetus')
Si teniu ocasió de veure aquesta àguila de 55 cm agafar preses, al·lucinareu amb la tècnica. És infal·lible. Nia vora l'aigua (dolça de llacs i rius o la salada del mar) i es precipita sobre els peixos, a gran velocitat, i els agafa amb les urpes.

Cames llargues (‘Himantopus himantopus’)

Cames llargues ('Himantopus himantopus')
Tant aquest nom com el de cames de jonc descriuen molt bé la principal característica d'aquest ocell: les potes són visiblement molt llargues i, a més, són rosades (el cos és blanc i negre). El bec, en proporció amb les cames, també és llarg, i molt fi.

Xarxet comú (‘Anas crecca’)

Xarxet comú ('Anas crecca')
Amb 35 cm, és el més petit dels ànecs europeus. Als Països Catalans, és comú a l'hivern; mentre que a l'estiu serà més fàcil trobar-lo al nord dels Pirineus. El mascle és molt vistós: té el bec fosc, el cap de color castany vermellós i una intensa taca verda al voltant de l'ull.

Xarrasclet (‘Anas querquedula’)

Xarrasclet ('Anas querquedula')
No és un ànec qualsevol. Té una banda blanca que li va des de l'ull fins al clatell, i unes plomes llargues amb bandes negres i blanques que li cauen sobre els costats, que són de color gris. Una combinació sòbria però molt elegant. Busqueu-lo entre la vegetació espessa dels aiguamolls.

Blauet (‘Alcedo atthis’)

Blauet ('Alcedo atthis')
Bellament acolorit, aquest ocell rodanxó té el dors d'un color blau verdós, el ventre castany i les potes vermelles. Sens dubte, la seva coloració és de les més vistoses i cridaneres de l'avifauna dels Països Catalans. El seu bec és extraordinàriament llarg i punxegut, en forma de punyal, ideal per penetrar a l'aigua sense resistència per pescar-hi peixos i alevins.

Abellerol (‘Merops apiaster’)

Abellerol ('Merops apiaster')
Les abelles, les vespes i els borinots són la seva menja favorita. Ara ja sabeu per què aquest ocell es diu així. Com el blauet, l'abellerol també és molt acolorit: la part superior és groga i marronosa, les ales són verdes i el bec, negre. Caça les preses a l'aire i se les cruspeix sense menjar-se el fibló.

Gaig blau (‘Coracias garrulus’)

Gaig blau ('Coracias garrulus')
Les ales són blaves, amb les puntes negres. Fa el niu en el límit dels boscos, no li agrada que siguin espessos, se sent més còmode en terrenys oberts. Els aiguamolls són ideals! A més, és ple de les seves menges favorites: amfibis, insectes grans com la llagosta, rèptils i petits mamífers.

Puput (‘Upupa epops’)

Puput ('Upupa epops')
És la puput o el puput? No patiu, es pot dir de les dues maneres! El seu aspecte és inconfusible: té un floc de plomes negres erèctils, com una cresta de cinc o sis centímetres que pot obrir i tancar. Curiosíssim. També el distingireu pel color marró rosat del cos, amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre.

Garsa de mar (‘Haematopus ostralegus’)

Garsa de mar ('Haematopus ostralegus')
De color blanc i negre, distingireu aquest ocell pel bec de color vermell ataronjat, molt viu. Aquest bec és un bon exemple d'adaptació al medi, perquè l'utilitza per desenganxar crustacis i altres bestioles de les roques, però també per desenterrar-les si es troba en llacunes fangoses (com és el cas dels aiguamolls) o en platges.

Bec d'alena (‘Recurvirostra avosetta’)

Bec d'alena ('Recurvirostra avosetta')
És un ocell gràcil de color blanc i negre amb un bec molt i molt característic: està corbat cap amunt. I li va de primera per furgar en el llot a la recerca d'insectes aquàtics, larves i petits crustacis. Pobres criatures, no tindran gaires possibilitats d'escapolir-se'n...

Cuereta groga (‘Motacilla flava’)

Cuereta groga ('Motacilla flava')
La cuereta és un ocell de 16 a 18 cm de longitud, amb la cua i les potes llargues, que habita prop de l’aigua. La cuereta groga té com a característica principal les plomes de les parts inferiors, que són de color groc. De la mateixa família són la cuereta blanca i la cuereta torrentera.

Bitxac comú (‘Saxicola torquata’)

Bitxac comú ('Saxicola torquata')
Té el cap, el coll i les ales negres, mig collar blanc i el pit vermellós. Sol posar-se als cims dels branquillons. Cria als Països Catalans i hi és sedentari, no migra. Viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres. Els aiguamolls són el seu paradís.

Tallarol capnegre (‘Sylvia melanocephala’)

Tallarol capnegre ('Sylvia melanocephala')
El mascle és més vistós que la femella: el capell i la cua, que són molt negres, destaquen sobre el blanc immaculat del coll. A més, té un plomall negre que s'estén fins a sota els ulls, vorejats per un anell vermellós molt característic. La femella, de tons més bruns, és més discreta.

Repicatalons (‘Emberiza schoeniclus’)

Repicatalons ('Emberiza schoeniclus')
És de color bru rogenc, amb unes llistes negres a les parts superiors que li donen un aire tigrat. Els tons de la femella són més discrets, i el mascle, a l'hivern, perd les marques blanques i negres i s'iguala tot ell, assemblant-se més a la seva companya femenina. Habita a les espessors dels aiguamolls, i fa el niu entre el canyís i els joncs.

Rossinyol (‘Luscinia megarhynchos’)

Rossinyol ('Luscinia megarhynchos')
És un ocell estèticament discret. Excepte quan obre el bec per cantar. El seu cant és molt virtuós, capaç de fer redoblaments brillants, fortes notes i matisos suaus. Però no us feu il·lusions si creieu que podeu tenir el seu cant a casa: engabiat gairebé no piula.

Morell de plomall (‘Aythya fuligula’)

Morell de plomall ('Aythya fuligula')
És un ànec cabussador, de colors negres o foscs. Més aviat destaca pel plomall que té al cap. És més llarg en el mascle i més vistós, però la femella també el té. Per niar, trien el nord d'Europa i Àsia, però l'hivern prefereixen passar-lo als estanys més càlids, com els dels Països Catalans.
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació