10 boscos de tardor al Pirineu

Just a sota de l’església de Bausén podem aparcar el cotxe per fer un salt en el temps tot realitzant una de les excursions més belles dels Pirineus: la volta del bosc de Carlac. Seguim la senyalització i pugem les escales en direcció a l’església de Sant Pèir. Deixem enrere el cementiri del poble, les últimes cases, l’ermita de Sant Ròc, el til·ler centenari d’on en penja un gronxador, i arribem a un petit tancat de pedra rodejat de roures. Després ens endinsem a la fageda boirosa i humida de dalt del poble. De troncs de faigs centenaris, amb una musculatura de lluitadors de sumo, en neixen branques contorsionistes on descobrim colzes, cicatrius, banyes, crostes, genolls, celles, arrugues, aixelles... Troncs d’escorça llisa i grisenca que la boira i el fred han cobert de molsa.

El verd de l’avet es barreja amb el daurat rogenc, taronja i torrat del faig, mentre el curs fluvial mostra el camí per passar a Luchon i a Benasc. En la calma dels boscos de l’Artiga de Lin es pot escoltar el so lleu de les fulles en desprendre’s de les branques, els passos d’isards removent la fullaraca, el picot percudint el tronc d’un arbre, el refilet dels ocells i, també, el murmuri dels cursos d’aigua. A la capçalera de la vall, al pla d'Era Artiga, s’aixequen cims com la Forcanada o Malh des Póis, el Malh dera Artiga i la Tuca Blanca de Pomèro.

Els faigs, els bedolls, els avellaners, les pastures i les meravelloses cascades es barregen en un festival de bellesa. Els colors tardorencs conformen una paleta única gràcies a la barreja de coníferes com els avets o els pins, i espècies caducifòlies com el faig, el roure, el salze, la moixera de guilla, el bedoll o el teix. Al sotabosc hi creixen una gran varietat de bolets. Quan s'arriba a la gran cascada que llepa les roques polides i brillants, els sentits queden sorpresos. Més avall, el curs de l’aigua remou fulles indecises mentre els raigs de sol s’escolen entre els arbres i il·luminen falgueres i ortigues.

Aquest és un extens i dens bosc d'avets, alternats amb pins i dominat pel pic pelat del Montcorbison. Tot aquest entorn s'emmiralla en el bonic estany de la Bassa d'Oles, una petita bassa envoltada d’arbres que en els anys plujosos, com aquest, es converteix en un idíl·lic llac de muntanya. S'hi pot accedir des dels pobles de Gausac, Es Bordes i Aubèrt a través d'una pista asfaltada de fàcil recorregut que penetra en aquest bosc de gran bellesa.

A prop de Tavascan, al Pallars Sobirà, s'hi troba aquest emplaçament màgic i ple de contrastos. Els faigs, roures i bedolls s'ocupen d'omplir la paleta de colors, que es complementa amb l'aigua del riu Lladorre, que neix entre les muntanyes esquerpes on creix aquest bosc. En aquesta època de l'any, si hi ha una mica de sort, encara s'hi poden veure les darreres eugues i vaques pasturant.

Just al peu dels Encantats, les muntanyes més emblemàtiques del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, trobem la que, probablement, és l'avetosa més madura de Catalunya. I és que alguns dels avets del Clot dels Bous (aproximadament s'hi arriben a comptar uns tres mil arbres) arriben a superar els cinc-cents anys de vida i els vint metres d'alçada, ocupant una superfície total de deu hectàrees.

Aquesta és l'única fageda del Pallars Sobirà i un dels boscos més valuosos de Catalunya. Durant els mesos de tardor, adopta una fosca coloració ataronjada que contrasta amb els grocs i rojos més vius d'altres caducifolis i amb els verds més o menys foscos dels pins i avets, predominants en els paisatges forestals de muntanya. A més, és una de les zones delimitades de l'Alt Pirineu aptes per a la recollida de bolets.

Més amunt de la vall de Castellbò hi ha l'ermita de Sant Joan de l'Erm Nou, un santuari que substituex Sant Joan de l'Erm Vell, destruït l’any 1936. La zona sempre ha tingut un gran interès, fins al punt que actualment hi ha situada una estació d'esquí de fons. En aquest terreny amb tanta tradició creix un meravellós bosc centenari de pins roigs, avets i coníferes. L'indret, a la comarca de l'Alt Urgell, acull també gran diversitat de fauna. Amb atenció, s'hi poden observar animals com senglar i teixons.

A la vall del riu Duran, a la Cerdanya, el bosc de Meranges s'estén fins a una altitud de 2.300 metres. El pi negre exerceix un domini absolut en aquesta àrea forestal, formant masses de vegetació molt denses des dels 1.600 metres d'altitud i fins als 2.000 metres, on comença a clarejar. És una zona rica en producció de bolets, especialment de ceps, motiu pel qual ja té fama entre els més boletaires.

A la solana de la Rebuira hi ha un bosc caducifoli format per avellaners amb afloraments rocosos, roures de fulla gran i bedolls, principalment. L'ús ramader de l'entorn s'aprecia en les petites bordes i en les tarteres que atorguen un caràcter esquerp a l'espai. La tardor és la millor època per visitar aquest paratge de la Vall Ferrera (Pallars Sobirà), ubicat entre el pla de la Farga i el pla de la Selva, on conflueixen nombroses rutes ideals per fer-hi senderisme.