Anuncia't al Descobrir

10 boscos del Berguedà

Espais naturals on gaudir al màxim de la tardor

Al racó més profund de la muntanya, s’obre una de les fagedes més grans i singulars del Berguedà, un bosc de conte al bell mig del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La vall de Gresolet té arbres monumentals que podem descobrir fàcilment gràcies a una ruta a peu. També val la pena perdre’s per una de les serres més feréstegues i desconegudes, la de Picancel, un espai de transició entre l’alt i el baix Berguedà; i descobrir fagedes i pinedes que ens aportaran calma i serenor. La tardor és un espectacle màgic al Berguedà.

Bosc de Gresolet

Els colors de la tardor al Bosc de Gresolet Els colors de la tardor al bosc de Gresolet
Als anys vint del segle passat va tenir lloc la primera lluita ecologista de Catalunya per evitar que el bosc de Gresolet es tallés. Malauradament, entre els anys quaranta i cinquanta se’n va extreure moltíssima fusta, però alguns arbres monumentals s’han mantingut fins ara, com els quatre faigs monumentals del clot de l’Om. Per això és una sort passejar-se per un bosc madur com aquest, amb els efectes beneficiosos que aporta per a la salut. Des del santuari de Gresolet, la vista de la cara nord del Pedraforca és impressionant i els colors de tardor a la vall formen un mosaic únic, especialment a les acaballes d’octubre i la primeria de novembre.

Obagues d'Ensija i del Verd

Vista d'ocell de l'Obaga d'Ensija des de la Serra Vista d’ocell a la serra d’Ensija
Les valls de Saldes i Gósol queden tancades al sud per dos grans contraforts muntanyosos: les serres d’Ensija i del Verd. Són cims típicament del Prepirineu, amb prats alpins als cims i vessants atapeïts de bosc. Les obagues de les dues serres estan poblades per pi roig que canvia al pi negre a mesura que pugem. L’entapissat verd d’aquestes pinedes és realment extens i els arbres de les obagues formen un bosc madur i consolidat.

Per conèixer l’obaga d’Ensija recomanem deixar el cotxe a la font Freda o al Parc de la Palomera i seguir el camí paral·lel a la carretera fins al coll de Pradell. Per visitar l’obaga del Verd, podem aparcar a l’ermita de Santa Margarida, a prop de Gósol, i seguir caminant pel GR 150.

Bosc de la riera de Merlès

La riera de Merlès convida a relaxar-se La riera de Merlès convida a relaxar-se
És un dels llocs d’estiueig emblemàtics del baix Berguedà per la qualitat de les seves aigües i a la tardor s’omple de calma. La riera neix a l’alt Berguedà i travessa tot el baix Berguedà fins a arribar al Llobregat a Puig-reig. Al voltant de la riera hi ha arbres de ribera com salzes o freixes i als boscos propers hi dominen els roures, les alzines i el pi roig. El so de l’aigua als gorgs i salts de la riera conviden a relaxar-se i a gaudir intensament de l’entorn amb els cinc sentits.

Obaga de Rus

L'Obaga de Rus, de colors ben vius L'Obaga de Rus presenta uns colors ben vius a la tardor
Als voltants de Castellar de n’Hug hi ha molts atractius turístics i familiars com els Jardins Artigas o les fonts del Llobregat, però també hi ha boscos molt poc transitats. L’entorn és singular: les argiles vermelles destaquen sobre el color verd dels arbres. L’arbre més majoritari és el pi roig, però en algunes zones com a l’obaga de Rus o als entorns del refugi d’Erols, el faig també guanya protagonisme, especialment a la tardor.

Podem deixar el cotxe a Sant Vicenç de Rus, al costat de la carretera de Castellar de n’Hug, i començar a caminar cap a la baga de Rus, a l’oest. També podem pujar fins al refugi d’Erols amb cotxe o a peu des de la fàbrica del Clot del Moro, o fer tota la volta circular a peu d’uns 14 km.

Valls de Gréixer i del Bastareny

Salts d'aigua a la Vall del Bastareny Salts d'aigua a la Vall del Bastareny
Al nord de Bagà i fins al túnel del Cadí, el paisatge canvia totalment fruit de les condicions climàtiques i de l’orografia complexa de la serra del Moixeró. Cingles, canvis de rasants i petites valls són els causants d’un compendi de boscos de gran diversitat. Hi trobarem des de pinedes madures fins a rouredes, carrascars, fagedes i bosc de ribera. Destaquen sobretot la fageda de la canal de la Serp, la fageda de Millarès, el bosc de la vall del Bastareny i les rouredes del voltant de Gréixer. Des de Gréixer (carretera de Bagà a coll de Pal), podem accedir a peu a la fageda de Millarès i als boscos del vessant sud del Moixeró, com la fageda de la canal de la Serp o les rouredes i pinedes.

Bosc de ribera del Llobregat

La vegetació esdevé molt densa al pas del riu Llobregat La vegetació esdevé molt densa al pas del riu Llobregat
La vegetació que creix al voltant de rius i rieres del baix Berguedà no té res a veure amb la dels turons i altiplans. La humitat que hi aporta el Llobregat fa que hi creixi un bosc de ribera variat i dens, amb zones atapeïdes de vegetació, gairebé selvàtiques. Un oasi entre els terrenys de secà dels voltants. L’aprofitament de l’aigua ha donat lloc a divuit colònies tèxtils que van ser motor de la industrialització de la comarca durant els segles XIX i XX. La Ruta de les Colònies (PR-C 144) recorre els 32 km que hi ha entre Cal Rosal i Balsareny, i passa per totes les colònies tèxtils.

Boscos de la serra de Picancel

Vista espectacular de la Serra de Picancel Vista de la serra de Picancel des del pantà de la Llosa del Cavall
Es considera el terreny més verge del Berguedà per fer-hi senderisme. No és estrany que fos territori d’amagatalls dels maquis als anys quaranta. Deixant el vehicle a les proximitats del monestir de Sant Pere de la Portella, podem agafar la pista que comença a una vintena de metres més a l’est, amb boscos de pi roig a la banda esquerra i alzinars a la dreta. Anirem alternant camins i corriols forestals i trams de pista entre boscos de gran bellesa. L’abundant vegetació ens tamisa la llum del sol i en algunes parets de roca podem trobar l’orella d’ós, una planta considerada un fòssil vivent: fa més de 20 milions d'anys, ja formava part de la vegetació tropical que ocupava els Pirineus.

Bosc de la riera de Navel

Vegetació humida a la riera de Navel Vegetació de ribera a la riera de Navel
Travessa el baix Berguedà per l’oest, entre Montmajor i Serrateix, i és un bon exemple de curs fluvial amb vegetació humida en un entorn mediterrani més sec. Al curs del riu hi ha trams de bosc de ribera, amb salzedes de sarga i gatelledes, i als voltants hi abunda el pi blanc i alguna pinassa. La bona qualitat de les aigües fa que hi trobem peixos com la bagra comuna o el barb de muntanya.

L'alzina dels Colls

L'entorn de l'Alzina dels Colls és ideal per fer-hi una passejada L'entorn de l'Alzina dels Colls és ideal per fer-hi una passejada
L’altiplà del baix Berguedà està dominat per un entorn rural de camps i masies. El bosc hi és menys present que a l’alt Berguedà, per l’aprofitament històric que s’ha fet del terreny. A part, l’incendi del 1994 va arrasar la vegetació que hi havia, però, per sort, l’alzina dels colls de Casserres va salvar-se del foc. És l’únic arbre monumental del baix Berguedà; el seu brancatge és espectacular: gairebé 30 m de diàmetre! Des de Casserres, cal prendre la carretera de Viver. Un quilòmetre més enllà, surt un camí indicat fins a l’alzina. També s’hi arriba pel sender local SL-C 35, la Ruta de les Fonts de Casserres, que dóna la volta al municipi i passa també pel Cafè de les Set Portes (una antiga balma habitada) i el serrat de la Madrona, amb bona vista.

Serrat dels Tres Hereus

L'espai del Serrat dels Tres Hereus es recupera poc a poc dels incendis de 1994 L'espai del Serrat dels Tres Hereus es recupera a poc a poc dels incendis de 1994
Un espai natural i agrícola de Casserres que resumeix tal com és el baix Berguedà: altiplans amb petits turons i les valls formades pels rius i rieres. Tot aquest paisatge rural es va veure dràsticament transformat pels incendis del 1994, però actualment, el bosc de pi blanc s’ha recuperat força i alterna amb alzines i roures, que de mica en mica van guanyant terreny i recuperen l’espai que antigament havia estat seu.
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació