30 propostes per gaudir del Montseny

Aquest concepte està inspirat en el japonès ‘shinrin-yoku’ i fa referència a caminades en silenci entre arbres sovint acompanyades d’exercicis de respiració i relaxació. Al Japó i altres països asiàtics ja fa molts anys que alguns metges recomanen fer l’anomenada medicina forestal per prevenir algunes malalties o bé per tractar-les. A l’Arborètum de Masjoan, a Espinelves, amb l’empresa Biotop Natura, ofereixen banys de bosc en la seva arbreda d’arbres monumentals i centenaris. Una experiència per viure el bosc d’una manera ben diferent! I molt recomanable!

Neix al cor del Montseny, just sota de les Agudes, i és molt generosa. La riera d’Arbúcies sempre ha prestat aigua a recs i basses, fonts, pous i safareigs, fargues, serradores i torneries. Per descobrir-la, només cal seguir el passeig de la Riera, un sender que surt des del mig del poble d’Arbúcies i marxa sempre vora l’aigua. Cal fer parada obligada a la Farga del Roquer, que havia estat farga d’aram, adoberia de pells, torneria i serradora, segons l’època. Aigües amunt, més història: un prat de dall, el prat Rodó, que ara és un espai d’esbarjo i espectacles; les restes d’una torneria on es donava forma a les cadires (la Corbadora) i el Molí de les Pipes, primer molí fariner i després serradora on es tallaven rabasses de bruc per fer-ne pipes de fumar. Un indret històric on, el 1714, hi va haver una bona baralla, el famós combat d’Arbúcies.

Situada al punt més alt del cim de Tagamanent, aquesta església restaurada l’any 1986 apareix documentada des del 1009. Es tracta d’un edifici romànic del segle XII, amb la volta modificada i dues naus laterals que hi van ser afegides en època gòtica tardana. S’hi fa un aplec l’última setmana de maig. Des del poble de Tagamanent, seguiu les indicacions del Parc Etnològic de Tagamanent.

Us recomanem l’excursió per anar a conèixer el castanyer mil·lenari de la Baga d’en Cuc, camuflat entre alzines en els extrems sud del Montseny. El seu tronc recargolat i foradat és, potser, el de més perímetre de la Península. Una pista des de Cànoves ens apropa amb cotxe fins a l’aparcament de Can Domènec. L’itinerari inclou altres llocs d’interès, com ara el pantà de Vallforners, que recull les aigües del pla de la Calma; el mas de Can Cuc, amb una bona vista sobre el pantà, i l’ermita de Sant Salvador de Terrades.

Al terme de Sant Esteve de Palautordera, aquest castell ocupa un lloc estratègic, als contraforts del Montseny, amb un accés difícil. El seu origen es podria situar al segle XI, però la primera referència documental que se’n té correspon al segle XIII. Va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, que va adoptar el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret. Al segle XV, el castell es trobava en procés de transformació per esdevenir un palau, i és per això que té uns grans finestrals a l’oest. Del recinte sobirà en destaca la torre de l’homenatge, al voltant de la qual es distribuïen diferents estances de la residència dels senyors. El recinte jussà estava encerclat per la muralla exterior, que delimitava el pati d’armes i protegia la capella, les quadres i els magatzems. Des de la capella de Santa Margarida, que es troba passat el nucli de Sant Esteve de Palautordera en direcció a Seva, surt un camí de terra, a la dreta, que travessa la Tordera. Des del riu, un camí de sorra s’enfila al turó on hi ha el castell.

El Montseny és un massís farcit de llegendes, fàcilment deduïble si ens fixem en la seva toponímia amb noms com els gorgs Negres; és a dir, gorgs profunds i de color fosc situats en llocs de difícil accés que s’han associat a fets tenebrosos o bruixeria, però que en realitat són indrets de bellesa peculiar. El Montseny és ple de gorgs negres, cada un amb la seva llegenda i que suposen fresques excursions al voltant de rius i ombrívoles sota la vegetació de ribera. Us en recomanem tres per començar: els gorgs negres de Viladrau, Riells i Gualba.

Cal visitar-lo, especialment, per la seva ubicació, enfilat dalt de la muntanya en un lloc de considerable verticalitat entre cingles. Des de Viladrau es veu allà dalt, lluny, penjat i ben petit. El seu origen es remunta a la construcció d’una ermita en una petita cova al segle XIII. El conjunt d’edificis actual és del segle XVII. És un lloc que té alguna cosa especial i que convida a quedar-s’hi, lluny de la civilització, tal com han fet els ermitans durant tants anys. El camí des de Viladrau és preciós, i passa per una zona de castanyers, si l’un fotogènic, l’altre encara més. Roures i alzines fins a una altitud i fagedes per sobre d’aquesta acaben de cobrir la muntanya. Per arribar-hi, deixem el cotxe a Collformic, al km 26,4 de la BV-5301, i prenem la pista de terra. Són 5 km fins al santuari.

Ubicat en un edifici del segle XVII, el Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, mostra els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís al llarg de la seva història. Un recorregut molt interessant per la vida al Montseny, des dels primers pobladors fins ara. També hi podreu descobrir llegendes, mites, històries imaginàries i algunes de verídiques amb la col·lecció de 4 títols del Museu: La bruixa Guilleuma, El setge de Montsoriu, El càstig d’en Serrallonga i El combat d’Arbúcies (6 € cada llibre). Són contes que transporten el lector al massís de les dones d’aigua, els bandolers i les fetilleres. Més informació al 972 86 09 08.

És un dels palaus gòtics més ben conservats del Principat i, sens dubte, és un dels recintes medievals més imponents. Un dels seus encants és que senyoreja un turó de 600 m, al peu del Montseny i a tocar de les Guilleries, enmig d’una natura desbordant. Des d’aquesta talaia es domina la vall de la Tordera, el Maresme i el litoral de la Costa Brava. El castell de Montsoriu va ser una gran fortificació militar i també un gran palau gòtic, on van viure els vescomtes de Cabrera des de mitjan segle XIV, quan s’hi van fer unes grans reformes. La nissaga va traslladar la seva residència a Blanes durant el primer quart del segle XV, i des d’aleshores el castell passà a tenir només funcions defensives. Des d’Arbúcies hi ha unes 2 hores i mitja a peu (consulta aquesta ruta) i des de Breda s’hi arriba en 1 hora i mitja. L’opció més fàcil i accessible és anar amb cotxe fins a l’aparcament del coll de Castellar, i pujar-hi a peu en 30 o 40 minuts per una pista forestal.

Encaixonat entre roques, a la riera de la Pineda, és un triple salt d’aigua de llegenda. Feu silenci, qui sap si enxampareu una encantada rentant llençols. Si més no, us hi podreu remullar els peus. La ruta parteix dels afores d’Arbúcies. És un recorregut lineal de 5 km per al qual necessitareu 1 h i 30 min entre anar i tornar. Us en donaran informació al Museu Etnològic del Montseny, la Gabella (tel. 972 86 09 08).

Vols escalar a les faldes del Montseny? A Sant Martí de Centelles hi ha una zona d’escalada coneguda com la Soleia, a tocar de l’església de Sant Pere de Valldaneu, amb unes quantes vies d’entre 10 i 20 m de llargada i de diferent grau, des d’iniciació fins a vies de 6b. Més informació a l’Ajuntament, al telèfon 93 844 24 06 i al web www.santmarticentelles.cat.

Aquesta antiga capella d’origen romànic es troba amagada al darrere de l’hotel Santa Fe, adossada a aquest edifici. És el centre històric de la vall i el que li ha donat el nom. Al segle XIII hi havia viscut una comunitat d’eremites. A partir del 1912 es va començar la construcció de l’hotel i la transformació de la capella. Ramon de Berenguer va encarregar la construcció de l’hotel de Santa Fe al jove arquitecte Pere Domènech i Roura, fill del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Muntaner, que va acabar la carrera el 1907 i va construir el nou hotel entre el 1912 i 1914. Es troba a 200 m del Centre d’Informació de Can Casades. Més informació al telèfon 93 847 51 04 i al web www.fogarsdemontclus.cat.

El municipi de Santa Maria de Palautordera és ric en aigua i abraça moltes fonts. N’hi ha d’antigues i modernes, modestes o enrajolades; algunes, un xic amagades, i d’altres, situades dins de parcs públics. L’Ajuntament les ha marcades totes en un mapa que podeu trobar al web municipal: www.smpalautordera.cat. Podeu organitzar-vos una agradable ruta de fonts. I de premi, un bon berenar!

El poeta Pere Ribot valorava la pau i la tranquil·litat de Riells i li agradava passejar per tot el terme. Un dels camins que freqüentava era el que ell anomenava ‘el camí de les Cascades’, que surt de davant mateix de l’ermita de Sant Martí de Riells, on vivia. Transcorre per la vall formada entre el turó de Morou, el pla de Fogueres i el puig del castell de Montsoriu. El sender s’enfila fins a trobar la riera. El so de l’aigua i la vegetació frondosa acompanyen fins a trobar el gorg Negre o de la Gorja, el bressol de les Encantades i les tres cascades que donen nom al camí. Més informació a l’Ajuntament de Riells i Viabrea (tel. 972 87 07 52 | www.riellsiviabrea.net).

És l’ermita més antiga i potser més rústica de la vall. Hi podeu fer una excursió amb molts al·licients. El camí passa pel mig del bosc i a tocar de masos. I segueix alguns trams de la riera de Sant Marçal, que després es converteix en la Tordera. El Centre d’Informació de Montseny, a la plaça de la Vila del poble de Montseny, és el punt de sortida i arribada d’aquesta excursió fàcil de 2 h i 40 min (anada i tornada). Més informació al telèfon 93 847 31 37.

Els dos circuits d’orientació que hi ha al Pla de la Calma (Turó i Agustí) comencen i acaben a l’aparcament del Bellver. El mapa necessari per fer el recorregut i trobar les fites el podeu demanar a l’Ajuntament de Tagamanent (pl. de la Vila, s/n | 93 842 91 26 | www.tagamanent.cat) i a la caseta d’informació turística (pl. del Montseny, s/n) o a la masia El Bellver. Imprescindible portar-hi brúixola!

Si emprenem l’ascensió al turó de l’Home des del càmping de Fontmartina, trobarem uns quants pous de glaç, que són un element intrínsec del Montseny creats a partir del segle XVIII quan el consum de gel va créixer enormement i va propiciar-hi un negoci associat. Com diu el seu nom, es troben mig soterrats. Aquest itinerari ens permet veure’n uns quants, ara testimonis muts del nostre passat. L’itinerari comença al costat del càmping Fontmartina (www.fontmartina.cat).

El Bosc Elàstic, que és la nova proposta de la temporada en aquest parc d’aventura del coll del Revell, és un espai recomanat a partir dels 5 anys. S’aconsella portar-hi roba vella i sabates tancades. De setembre a juny, La Selva de l’Aventura obre els caps de setmana (a l’estiu, cada dia). Els adults paguen 14€ per persona; la mainada de 10 a 18 anys paga 12€ i fins als 9 anys el preu és de 9€. Més informació al telèfon 626 79 93 35 i al web www.selvaventura.com.

El monestir de Sant Salvador és la carta de presentació de Breda i també la causa del seu naixement com a vila. El conjunt de cases que avui formen el poble es va anar formant al voltant d’aquest monestir benedictí, fundat el 1038 pels vescomtes de Girona, Guerau i Ermessenda. D’aquest cenobi en resten diversos elements, com l’església de Sant Salvador, amb el seu gran campanar, de cinc pisos. Molts l’anomenen la catedral de la Selva.
Més informació a l’Ajuntament, al telèfon 972 87 00 12 i al web www.breda.cat.

Des del centre de Viladrau, després de passar per l’ermita de la Pietat, l’Hostal de la Glòria, la font d’en Miquel i la font del Sot de Can Rossell, de seguida es troba el camí de les fonts. És un sender de terra, que s’endinsa en un bosc humit fins a arribar a la font de les Paitides. El nom fa referència a les dones d’aigua, personatges de llegenda que va fer famosos el poeta Guerau de Liost. Més informació a l’Espai Montseny (tel. 93 884 80 35) i al web www.viladrauturisme.cat.

No deixeu de consultar aquest programa d’activitats que es fa a diversos parcs i espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. Hi ha festes, tallers, excursions guiades, espectacles de tot tipus, jocs tradicionals i d’aventura... Al novembre hi ha previstes activitats moltes activitats!

Aquesta microcerveseria artesana organitza visites i tasts a Sant Miquel de Balenyà, a Seva. Durant la visita (13€ per persona) es recorren les instal·lacions de la fàbrica, s’explica el procés de la cervesa i es fa un tast de sis cerveses artesanes diferents acompanyades d’un petit pica-pica. Les visites es fan alguns dissabtes de cada mes, segons la programació, d’11 a 13 h. Cervesa del Montseny es troba al carrer Feu, 15 de Sant Miquel de Balenyà (Seva). Més informació al telèfon 93 812 32 17 i a www.cervesamontseny.cat.

La històrica empresa càrnia Salgot té a la finca Saüc (als afores d’Aiguafreda) unes instal·lacions pioneres de cria i engreix de porcs. La visita guiada inclou un audiovisual, la visita a les corts i un tastet de productes. Les visites es fan els dissabtes a les 10.30 h i s’hi ha de reservar plaça prèviament al web (10€ per persona). També es poden convenir altres horaris. Més informació al telèfon 93 851 51 58 i al web www.salgot.com.

El viatger Francisco de Zamora va quedar corprès pel Montseny. Als seus escrits, del segle XVIII, detalla que dorm en un mas que on hi ha 27 varietats de pomeres de noms curiosíssims: bellesa de Roma, sang de llebre, morro de vedell... Arbúcies les ha recuperades totes en una feixa a tocar de la riera d’Arbúcies, el Pomari del Montseny. Des del Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, hi organitzen visites guiades (tel. 972 86 09 08).

Envoltada d’antics masos, aquesta església està feta amb la pedra esquistosa típica del Montseny. I són molt característics els seus tres absis. La curiositat és que les proporcions de la planta, més ampla que llarga, fan pensar que el temple mai no es va acabar i que en manca el darrer tram de les naus. Es troba a la carretera BV-5119, a Mosqueroles (Fogars de Montclús). Més informació al telèfon 93 847 51 04 i al web www.fogarsdemontclus.cat.

Aquest conjunt monumental està format per una església i un antic monestir benedictí. Actualment, l’antic monestir és un hotel de muntanya amb habitacions reformades i acollidores. També hi ha un gran restaurant amb tres menjadors que acull celebracions. Per arribar-hi, cal deixar el cotxe en un petit aparcament i baixar caminant per visitar l’església romànica. Els caps de setmana i festius es pot veure l’interior de l’església a través de la reixa situada a la porta d’entrada.,

Al peu del Montseny, el nucli de la Garriga conserva l’aire senyorial de les cases d’estiueig que hi van construir els burgesos a la darreria del segle XIX i la primeria del XX. Però a banda de les cases modernistes, la vila amaga molts més tresors. Els podeu descobrir, d’entrada, al Centre de Visitants (Ctra. Nova, 46), on una exposició mostra l’evolució del poble des de l’època romana fins a l’actualitat. Com que voldreu recórrer els carrers de la vila i descobrir en persona el patrimoni que heu conegut al Centre, pregunteu per les visites guiades que hi fan. Cada primer i segon dissabte de mes en programen pel llegat modernista, el recinte medieval de la Doma o el refugi antiaeri. Més informació al telèfon 93 113 70 31 i en aquesta ruta.

Vols recórrer els 32 km que separen el restaurant El Molí de la Barita de la Garriga? Podeu participar, doncs, en una travessa anual no competitiva organitzada pel Centre Excursionista Garriguenc, el segon diumenge de febrer. Travessareu paisatges de gran bellesa i gaudireu de l’esport a l’aire lliure. Més informació a cegarriguenc.lagarriga.ppe.entitats.diba.cat.

En Tortell Poltrona i la seva ‘troupe’ fan vacances a la tardor, però tingueu paciència i espereu fins a la primavera. Durant els mesos d’abril, maig i juny solen programar un festival excel·lent. Circ, música, teatre i un ambient emocionant omplen la carpa instal·lada enmig del bosc, a Sant Esteve de Palautordera.

Un itinerari senyalitzat que surt de l’aparcament del Centre Cívic de Samalús ens condueix en 45 minuts fins al jaciment del Puig del Castell, on hi ha les restes de l’antiga ciutat de Lauro. Se sabia que en aquestes contrades hi havia una ciutat que encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC, però encara no havia estat descoberta. Lauro també era famosa pel seu vi. Avui, les restes trobades al jaciment del Puig del Castell s’identifiquen amb aquesta ciutat perduda, una fortificació amb muralles i torres defensives. El sender senyalitzat com a Miquel Tarradell ens portarà fins a les restes ibèriques; surt de l’aparcament del Centre Cívic de Samalús. Actualment està tancat perquè s’hi estan fent tasques de manteniment, però obrirà de nou un cop passat l’hivern. Més informació a www.muralles.cat.